Arxiu d'etiquetes: GR-92

REcuperem GR 92

Impactes: 30

Feia ja molts dies que no recuperàvem cap etapa del GR 92. El cert és que la majoria del GR  ja està fet, però encara ens queden algunes etapes pendents. Una d’elles la que hem fet avui 

Aquesta vegada hem fet l’etapa 14. Us ho expliquem

 

D’Hortsavinyà a l’Vallgorguina

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 18,13 km
  • desnivell acumulat: 328 metres;
  • velocitat mitjana: 3’9 km/hora;
  • hores caminades: 04:37
  • data: 19/01/2019

Com sempre ens aquest tipus d’etapes la logística sol requerir més d’un vehicle. En aquest cas hem deixat un cotxe a Vallgorguina que servirà per dur els conductors a Hortsavinyà una vegada acabada la caminada. 

Tot i la llargada, val a dir que és una etapa fàcil de fer sense gran desnivell i amb paisatges molt agradables, amb vistes que arriben fins el mar.

L’excursió té, aproximadament a la meitat, una parada obligatòria a Sant Martí de Montnegre. És el moment des descansar una mica i recuperar forces. Molts ciclistes fan el mateix que nosaltres. 

És obligat també abans de reprendre el camí treure el nas fins a l’ermita. 

 

I seguim caminant, camina que caminaràs. 

La distància es comença a fer nota però cada vegada queda una mica menys per arribar. El dia, amablement, s’obre una mica i tenim una miqueta de sol perquè no sigui dit. 

 

Doncs després d’unes quantes horetes arribem a Vallgorguina. Per un moment deixem el GR i ens desviem una mica per arribar al lloc de destinació, al Restaurant de la Font de Can Moreu (del tot recomanable) . Allà s’incorpora part de la colla que no ha pogut venir, gaudim d’un dinar excel·lent i, a més, amb celebració sorpresa. 

Un dia perfecte! 

 

Salut i cames!!

 Gràcies per les fotos, Enric, Josep, i Lourdes.

Nova etapa del GR-92

Impactes: 4

Tot i que pugui semblar que ja l’hem oblidat, el projecte del GR-92 segueix retornat de manera més o menys regular. 

U ho explico:

Les dades primer

De Sant Vicenç dels Horts a l’Ermita de Bruguers

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 15,18 km
  • desnivell acumulat: 625 metres;
  • velocitat mitjana: 4 km/hora;
  • hores caminades: 03:47
  • data: 11/02/2018

Comencem la sortida des de l‘estació dels ferrocarrils de Sant Vicenç dels Horts. Ens desviem del track, tot just començar,per fer una aturada tècnica.  Després d’acumular forces i energia reprenem la caminada amb algun obstacle per recuperar el camí

 

El sender enfila de seguida cam amunt i mica en mica el paisatge es va obrint a l’horitzó. El dia comença frescot però mica en mica es va temperant. 

Tot i l’entorn metropolità amb Sant Vicenç a sota nostre, el paisatge es va eixamplant i cada vegada tenim més perspectiva sobre el mar i a les muntanyes del nord

Val a dir que malgrat que el desnivell era notable, ha estat una de les etapes que hem superat a una velocitat més elevada. Potser el fred ajudava també a esperonar-nos.  O el dinar que ens esperava al final de l’etapa..

Fins i tot el Montseny, ben nevat, es deixa veure així com la muntanya de Montserrat

El paisatge és divers i les estones que passem per dins dels boscos o a l’obaga la refrescada es deixa sentir. Amb tot, alguns apunts de la primavera que és a les portes ja es deixen veure..

 

Finalment la silueta del castell de l’Eramprunyà és senyal inequívoc de que ja estem a tocar de l’objectiu. 

Arribem a Bruguers on un esperat dinar ens espera i és la millor cloenda d’una magnífica jornada. 

Gràcies a tots!

Tornem amb el GR -92

Impactes: 16

El projecte del GR-92 és viu i sempre que podem afegim un nou tram a la nostra llista -i ja van uns quants-

Aquesta vegada hem completat les etapes 10, de Sant Feliu de Guíxols a Tossa i l’etapa 11 de Tossa a Lloret, tot i que aquesta, per raon logístiques, l’hem fet a l’inrevés, és a dir de Lloret a Tossa.

 

Les dades

De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 19,83 km
  • desnivell acumulat: 644 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 05:30
  • data: 21/10/2017

És una etapa molt bonica, tot i que força exigent. Comencem a nivell del mar i en enfilem fins al cim de Cadiretes, a 518 metres, per tornar a nivell del mar.  El desnivell i la llargada la fan de dificultat mitjana.

Sortim des de l’estació d’autobusos de Sant Feliu o ben aprop comença el GR. Val a dir que en general les dues etapes estan ben senyalitzades.

Comencem a enfilar-nos.  Cal explicar que aquesta etapa passa per l’interior, a diferència de la del dia següent que és en molts trams arran de mar.

La primera part es va enfilant mica en mica fins arribar al Coll de l’Escorpí. Abans d’arribar-hi fem una parada a la Font de la Guilla. EL dia, tot i ser avançat el mes d’octubre és calorós.  Des d’aquí ja veiem el mar i com ens hem allunya de Sant Feliu.

Seguim la ruta fins el punt culminant de la jornada, el Puig e ses Cadiretes des d’on gaudim d’unes vistes espectaculars sobre les Gavarres i molt més enllà. Fem pausa i merescut descans mentre aprofitem per dinar. De d’aquí ja serà tot baixada fins a Tossa

Finalment hem arribat a Tossa on es esperava la dutxa reparadora i un magnífic sopar.

 

De Lloret a Tossa de Mar

Tot i que el recorregut lògic d’aquesta etapa seria al revés, és a dir de Tossa a Lloret, decidim fer-la en sentit contrari. En primer lloc perquè tenim cotxes i maletes a Tossa, i en segon lloc perquè tenim un autobús que en poc més de 20 minuts ens deixa a Lloret.

Primer, com sempre, la fitxa

  • kilòmetres caminats: 11,94 km
  • desnivell acumulat: 414 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 03:15
  • data: 22/10/2017

El dia es va llevar força més ennuvolat que l’anterior. Va ploure a la nit i estava tapat.

Això, en canvi, es va regalar uns cels espectaculars des del punt de partida mateix, Lloret de Mar. 

Una part important de l’etapa transcorre arran de mar, per el que seria el camí de ronda. Això suposa vistes magnífiques però també -de cop i volta- empinades escales que demanen un esforç important per superar-les.

De tota manera, al tractar-se d’una etapa força més curta que la del dia anterior no es fa difícil anar pujant i baixant de les diferents cales que et trobes pel camí. 

 

De tota manera les vistes espectaculars compensen sobradament l’esforç.

Després d’un parada tècnica a la Platja de Canyelles ens endinsem cap a l’interior per tornar a trobar la costa després de bordejar cala Morell.  De fet, el camí  de ronda passaria arran de mar, però les diferents urbanitzacions fan molt difícil seguir el traçat originari.

El dia, mica en mica, s’ha obert i n’hi que ho aprofiten per fer un bany a la platja de Tossa, d’altres es refresquen o aprofiten per fer alguna foto més.

Tot acaba de la millor manera: un bon àpat i fins la propera.

Gràcies a totes i tots els que ho feu possible, especialment als encarregats d’organitzar-ho

 

Més trams de GR-92

Impactes: 3

Des de setembre teníem pendents  nous trams del GR-92. Per fi aquest cap de setmana passat ha estat possible.

Aquesta vegada ho hem fet en dues etapes. Una, corresponent a l’etapa 12  de Lloret de Mar a Tordera. L’altra, l’etapa 13 que l’hem fet en sentit contrari, entre Hortasinyà i Tordera

Anem a pams.

Com sempre, primer les dades.

Lloret de Mar a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 17,85 km
  • desnivell acumulat: 339 metres;
  • velocitat mitjana: 3,8 km/hora;
  • hores caminades: 06:23
  • data: 04/03/2017

El dia no es va llevar molt lluït. A banda, el mar estava força remogut, amb maregassa moderada.

Després d’agafar forces en el bar d’un hotel del passeig, comencem la caminada. De seguida vam veure que la part inicial que passa arran del mar no la podríem fer. Les onades pujaven fins a tapar del tot algun tram del camí de ronda.

De tota manera, el recorregut del GR anava en aquest tram per dins així que després d’uns instants de dubte vam iniciar la marxa.

Després de vorejar els jardins de Santa Clotilde, vam anar avançant seguit el camí marcat (per cert, en aquesta etapa molt ben senyalitzat) Quan vam arribar a l’alçada de l’ermita de Santa Cristina ens vam desviar per fer-hi cap. L’indret i les vistes s’ho mereixen del tot.

El camí segueix vorejant els jardins botànics de Pinya de Rosa i Marimurtra. És un recorregut molt agraït i agradable.

EL punt més alt de la sortida el trepitgem quan arribem al Turó de Sant Joan, amb unes vistes magnífiques a la Selva i al Maresme. És el mirador per exel·lència de la zona. Fins i tot vam poder veure una mica enfarinat el Montseny, després de les pluges del dia anterior.

Després vam tenir la part menys divertida, la de travessar Blanes. Els trams per dins de ciutat sempre es fan més pesats. Sort que el darrer tram fins a Tordera va resultar força entretingut.

Com sempre, els magnífics logistes del grup van aconseguir que poguéssim tornar tots cap a Blanes on vam sopar i passar la nit. A recuperar forces per a la propera etapa. L’endemà!

Hortasavinyà a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,8 km
  • desnivell acumulat: 138 metres;
  • velocitat mitjana: 4,5 km/hora;
  • hores caminades: 02:39
  • data: 05/03/2017

Aquesta etapa vam decidir fer-la a l’inrevés. És a dir, enlloc d’anar de Tordera a Horsavinyà la vam fer en sentit contrari.

Va resultar una etapa molt agradable, en un entorn de muntanya gairebé tot el tram i, clar, bàsicament en baixada, per això s’explica el poc desnivell que va marcar el GPS.

L’indret d’Hortasavinyà personalment no el coneixia i és un lloc del tot recomanable per anar-hi a fer un volt i al qual s’hi pot accedir des de diferents llocs.

L’etapa no va tenir massa més per explicar. Si de cas el magnífic dinar a Can Dieta de tornada.

Us deixo algunes imatges més i com sempre gràcies a tots el que ho feu possible.

I.. una mica més de GR

Impactes: 11

És problabe que la colla que estem fent el GR-92 tinguem alguna virtud.   Seguir ordenadament les etapes no és una d’elles.

Després de finalitzar l’etapa “canònica” entre Cadaqués i Roses (Etapa 3 del GR-92) el dia següent vam optar per fer un mix-mix, un tros de l’etapa 4 i un altre de l’etapa 5. I, mira, ben bonica que va ser.

Ud deixo les dades

Castelló d’Empúries – Sant Pere Pescador GR-92

(mixtura entre l’etapa 4 i 5)

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,8
  • desnivell acumulat: 0 metres;
  • velocitat mitjana: 4,2 km/hora;
  • hores caminades: 2:48
  • data: 05/06/2016

Castelló Sant Pere

Iniciem el recorregut a la vila de Castelló d’Empúries. Del seu noble passat com a capital del Comtat d’Empúries en trobem molts vestigis a l’arquitectura del poble. Mereix una visita la catedral i el nucli antic. Té especial anomenada el festival Terra de Trobadors que celebren al setembre Entre aquestes majestuoses parets i després del imprescindible cafè, iniciem la marxa.

Imatge del nucli antic de Castelló d'Empúries
Imatge del nucli antic de Castelló d’Empúries

 

La caminada, després del trenca-cames del dia anterior, s’ensuma plàcida. El desnivell a salvar és zero i més que una caminada farem un agradable passeig.  Després de creuar la carretera principal ens adrecem en direcció al mar. El primer objectiu és arribar a la zona de El Cortalet, en el Parc  Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. 

Camí de El Cortalet
Camí de El Cortalet

EL Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una de les zones humides més importants de Catalunya, entre els cursos fluvials del Fluvià i la Muga. És un dels racons de Catalunya on es poden veure més especies animals, de manera especial ocells.

És, per tant, un goig caminar per aquest espai. Com que l’objecte del trajecte era la caminada, no ens vam aturar a mirar ocells i vam anar fent via. De tota manera passar una tarda en alguna de la guaites observant ocells és un exercici del tot recomanable.

Amb tot, alguns ocells vam veure…

IMG_9730 IMG_9755 IMG_9756

Una vegada arribats a la platja, tocava buscar el camí tot vorejant la llera del Fluvià. En aquest punt l’estiu ja se’ns havia fet present a algunes i alguns en forma d’emprenyadores picades de mosquits.

IMG_9761

Una vegada enfilats sols quedava arribar, per un camí ben agradable fins a Sant Pere Pescador. 

IMG_9773

Com sempre gràcies tothom per fer-ho possible.