Arxiu de la categoria: Prepirineus Lovers

La Serra de Busa, un indret amb molta història.

A la localitat de Navès, al Solsonès, hi trobem aquest preciós altiplà que va des de la Vall d’Ora fins a la Vall del Cardener, caracteritzat per tenir als seus peus el pantà de la Llosa del Cavall, és un entorn amb unes vistes privilegiades i molta, molta història.

No podem parlar de la Serra de Busa sense fer esment al seu punt més elevat. En aquest cas, el cim del Cogul, que arribant als 1.526 metres d’altitud corona aquesta emblemàtica serra.

Durant la Guerra del Francès i a banda del seu ús com a camp d’instrucció, destaca la creació o l’ús del Capolatell com a presó natural. 

Com us podeu imaginar, una presó natural és aquella que no necessita d’elements ni construccions addicionals per aquest ús concret. En aquest cas, el Capolatell, a causa de la seva geometria, va funcionar com a presó. L’accés al seu cim es veia a través d’una passera que es retirava un cop els presoners eren dalt. Diu la tradició que la desesperació per la falta d’aliments i aigua feia que els presoners acabessin saltant al buit al crit de “Mourir à Busa et resurgir à Paris”.

I recordeu, hi ha vida abans dels Pirineus!

La forca catalana!

No podem parlar dels Prepirineus sense parlar de la muntanya més emblemàtica que hi podem trobar, el Pedraforca – la muntanya màgica -, o com es coneix entre els amic… el Pedra.

Situat al Berguedà, entre els municipis de Saldes i Gòsol, hi trobem aquest imponent massís que es caracteritza per la seva peculiar forma. Parlem d’una muntanya amb dos carenes (o pollegons) i un coll (o enforcadura). 

La seva enforcadura, situada a 2356 metres d’altitud, genera aquesta imatge de muntanya bífida, que amb els dos pollegons; el Pollegó inferior (2444 m.) i el Pollegó Superior (2506 m.) genera aquesta imatge de forca que li dóna nom. Ens trobem, per tant, una fantàstica muntanya per sota dels famosos 3000 metres d’altitud.

L’atac a aquesta muntanya es pot realitzar des del Mirador de Gresolet, aprofitant les fantàstiques vistes sobre la vessant est…

O des del Refugi Lluís Estasen, on els arrossos de muntanya o els esmorzars de forquilla i ganivet no us deixaran indiferents. I per cert, agafa el nom de qui va obrir la famosa Via Estasen d’ascens al “Pedra”, que us pot portar de 3 a 5 hores fer-la.

En aquest punt, sempre és necessari recordar que a la muntanya s’ha d’anar amb molta cura, conèixer el lloc, disposar de prou informació, anar equipat, mínimament preparat i amb algú que conegui la ruta. 

Aquesta muntanya sempre ha estat un referent i molta gent ha fet la seva ascensió, fins i tot un president de la Generalitat en va ser un assidu. Aquesta casuística ha generat que la muntanya i especialment la seva tartera, hagi sofert els efectes i s’ha estat treballant en reduir l’impacte del pas de les persones amb travessers de fusta pes consolidar un camí de pas. Alerta amb la dada, es calcula que fins a 23.000 persones fan cim cada any!!! Us estranya que l’índex d’intervenció del grup de rescat de muntanya sigui elevat?

Una de les vistes més conegudes és la que ens podem trobar per la carretera de Saldes, però no és una muntanya de dos dimensions…

La seva fisonomia es veu molt diferent des de l’altra vessant, com per exemple la podreu observar des de l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent – La Vansa

O fins i tot des d’un avió, la reconeixeu? I la serralada del Cadí que us vam “descobrir” a l’anterior post? Hi reconeixeu el massís que surt a primer pla?

Fins aquí el nostre segon post. Ens veiem als Prepirineus!

Les dues cares del Cadí

Aquesta és la nostra primera publicació i no trobem  millor manera per començar que amb la nostra estimada Serra del Cadí, que és, sense dubte,  un dels emblemes dels Prepirineus i, possiblement, una d’aquelles entitats màgiques amb unes característiques que la fan inconfusible.

Una serralada de gairebé 23 quilòmetres de llargada, amb una orientació est-oest i dues cares totalment oposades: la sud i la nord; el solei i l’obac; la suavitat i l’aspror; la vegetació i la rocositat; el suau pendent i la verticalitat… el bé i el mal.

Prat de Cadí, vessant  nord

Una travessa per la seva cresta, perquè el Cadí es cresteja, es pot iniciar a Coll de Bancs a Fórnols del Cadí i ens portarà per cims tan emblemàtics com el Vulturó (2.648m), també anomenat Puig de la canal Baridana, la Torreta de Cadí (2.652m) o el Pic de Costa Cabirolera (2.604m), un autèntic límit a quatre bandes:

  • Límit municipal: Josa i Tuixent, Bagà i Montellà i Martinet.
  • Límit comarcal: Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya.
  • Límit provincial: Barcelona i Lleida.
  • Límit regional: Catalunya central i Alt Pirineu i Aran.
Pic de Costa Cabirolera

Més que una muntanya que ens demana anar-hi verticalment, la Serra del Cadí es gaudeix longitudinalment o, si no voleu complicar la logística, podeu fer una circular.

Vessant sud

A tots els que heu arribat fins aquí, moltes gràcies. Gaudiu de la muntanya i gaudiu dels Prepirineus.

Per cert, el famós Túnel del Cadí travessa per sota de la Serra del Moixeró, que juntament amb la Serra del Cadí “i alguna cosa més” 😉 conformen el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Pirineus Lovers