Arxiu de la categoria: Excursions

Ens agrada fer raquetes..

Perquè podem fer excursions com aquesta… que ens permet gaudir de paisatges espectaculars.

A pams. Primer, com sempre, la informació.

Les dades primer

De les Planes de Son al Refugi del Pla de la Font (circular)

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 7,35 km
  • desnivell acumulat: 528 metres;
  • velocitat mitjana: 2,4 km/hora;
  • hores caminades: 03:35
  • data: 17-18/02/2018

 

Aquesta sortida ha estat de dos dies amb estada al Refugi del Pla de la Font. El refugi, del tot recomanable, es troba dins els límits del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Sant Maurici. Crec que tothom coneix el Parc o n’ha sentit parlar. De fet, és l’únic Parc nacional a casa nostra. Visita gairebé obligada si us agrada la muntanya i la natura.

Sortim des de l’indret conegut com Les Planes de Son on actualment hi funciona el Centre Món-Natura Pirineus, un equipament de la Fundació Catalunya – La Pedrera que ofereix estades i activitats de natura adreçades a tot tipus de públic. El centre es troba sobre el poble de Son a uns 1500 metres d’alçada.  Hi arribem seguin la carretera C-28 que va de Sort al Port de la Bonaigua. Trobarem el desviament a l’alçada de València d’Àneu

Món-Natura Pirineus a les Planes de Son

Ens calcem les raquetes i comencem la caminada- El dia. de moment, no és magnífic però podem caminar sense cap dificultat.

Comencem guanyant alçada enfilant una pista que surt des de les Planes. Seguirem un bon tram de pista fins que arribem al bosc i el pendent es fa força més pronunciat.  El dia s’ha anat tapant i comprovem que queda encara molta neu més a mesura que anem guanyant alçada. 

Seguim avançant fins arribar al Planell de la Roca Blanca. Una ampla explanada des d’on ja s’albira el refugi. Ens resta salvar uns 200 metres de desnivell però que costarà acabar-los. Comença a nevar. Mica en mica guanyem alçada i arribem al refugi. 

 

Després de descansar, instal·lar-nos i recuperar forces i seguint els bon consells dels guardes del refugi ens atansem fins al mirador del Coll de Fugueruix. Un mirador excepcional des d’on tenim a una banda la vessant de la Vall de Sant Maurici, des d’Espot als Encantats, i al davant les muntanyes de les Valls d’Àneu, de Cardós i de la Vall Ferrera. Val a dir que el dia es va obrir i les vistes eren espectaculars.

Enfilant cap al Coll de Fugueruix
Vistes cap a Espot. Les istes a la dreta i el poble a sota de tot

Vistes cap a la vessant d’Àneu

El dia s’anava apagant i tocava tornar al refugi per sopar i dormir. Després d’un sopar “de muntanya” van poder xerrar força estona amb una de les guardes del refugi, gent que coneix la muntanya com el palmell de la mà i que n’han vist de tots colors. Va ser molt agradable.

L’endemà tornava desfer el camí fet però el matí ens va reglar una albada preciosa, lluminosa i plàcida d’aquelles que es recorden temps i temps. Us la deixo amb vídeo i també amb la foto de la portada.

La baixada, al contrari de la pujada, vam gaudir d’un sol lluminós i viu que ens va permetre reconèixer d’una manera ben diferent als paisatges ja coneguts. Vam prendre una variant per no tornar pel mateix camí i, en poca estona érem de nou a Les Planes de Son.

Tot plegat una bona experiència amb bona companyia i amb el record d’unes vistes impressionants.

Nova etapa del GR-92

Tot i que pugui semblar que ja l’hem oblidat, el projecte del GR-92 segueix retornat de manera més o menys regular. 

U ho explico:

Les dades primer

De Sant Vicenç dels Horts a l’Ermita de Bruguers

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 15,18 km
  • desnivell acumulat: 625 metres;
  • velocitat mitjana: 4 km/hora;
  • hores caminades: 03:47
  • data: 11/02/2018

Comencem la sortida des de l‘estació dels ferrocarrils de Sant Vicenç dels Horts. Ens desviem del track, tot just començar,per fer una aturada tècnica.  Després d’acumular forces i energia reprenem la caminada amb algun obstacle per recuperar el camí

 

El sender enfila de seguida cam amunt i mica en mica el paisatge es va obrint a l’horitzó. El dia comença frescot però mica en mica es va temperant. 

Tot i l’entorn metropolità amb Sant Vicenç a sota nostre, el paisatge es va eixamplant i cada vegada tenim més perspectiva sobre el mar i a les muntanyes del nord

Val a dir que malgrat que el desnivell era notable, ha estat una de les etapes que hem superat a una velocitat més elevada. Potser el fred ajudava també a esperonar-nos.  O el dinar que ens esperava al final de l’etapa..

Fins i tot el Montseny, ben nevat, es deixa veure així com la muntanya de Montserrat

El paisatge és divers i les estones que passem per dins dels boscos o a l’obaga la refrescada es deixa sentir. Amb tot, alguns apunts de la primavera que és a les portes ja es deixen veure..

 

Finalment la silueta del castell de l’Eramprunyà és senyal inequívoc de que ja estem a tocar de l’objectiu. 

Arribem a Bruguers on un esperat dinar ens espera i és la millor cloenda d’una magnífica jornada. 

Gràcies a tots!

Hem anat a la Mola.. hi havia nevat

Estic segur que anunciar que hem anat a la Mola no suposa cap notícia extraordinària, però hi havia un fet poc habitual: havia nevat!

Tot i que no és un fet inusual, veure neu al cim de Sant Llorenç de Munt (1.103 m) sempre és un al·licient afegit. Aquesta vegada la previsió de Lo Parte  la va encertar de ple

Així que amb l’Imma vam prendre els trastos i amunt.

Comencem,

Coll de les Estenalles- La Mola – Coll de les Estenalles

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,62 km
  • desnivell acumulat: 429 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 03:10
  • data: 27/01/2018

Sols començar, al Coll de les Estenalles, ja ens adonem que serà un dia “diferent”

EL pàrquing és nevat i comencem a caminar sota una boira força espessa i un fred viu

Al principi ni el Montcau es deixa veure, tot i que una mica més endavant el podem contemplar sencer. Atesa la boira, desestimem pujar-lo ara. Potser a la baixada. Tampoc veuríem res des de dalt

Anem avançant mica en mica cap al Coll d’Eres però cada vegada anem trobant més neu. El paisatge, ben conegut, canvia de manera extraordinària amb la presència de la neu.

Montserrat i el Montseny, tímidament, es deixen veure

Mica en mica ens anem atansant cap al cim. Es comença a deixar veure i ja s’intueix que el dia ens regalarà un cels magnífics

Un cop a dalt les vistes son espectaculars ja siguin mirant cap al nord, on el Pirineu es deixa veure nevadíssim, o be cap a la costa.

Toca anar tornant. Avui el Montcau el deixarem a banda. Ja el farem un altre dia.

Mentre tornem Montserrat es deixa veure millor. Molta de la neu que hem trepitjat a la pujada ja ha desaparegut. Deu ser la bellesa de l’efímer.

En resum, una matinal magnífica!

 

Trescant per Collserola

Cal reconèixer que els barcelonins tenim sort de disposar a tocar de casa de la serralada de Collserola. 

Potser no és la més bonica, de ben segur que no és la més alta, però podem arribar-hi fàcilment i hi ha multitud de camins i racons per descobrir. 

Aquest diumenge vaig afegir-me a una colla que surt habitualment – gràcies per l’acollida- i vam anar a descobrir algun d’aquests corriols i racons amagats.

El lloc de sortida era la plaça Eivissa, al barri d’Horta, i des d’allà, mentre acabaven d’incorporar-se les darreres unitats del grup, vam encetar la caminada.  Abans se seguir, la fitxa tècnica:

Circular per Collserola, des d’Horta a la Font-Groga

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 13,19 km
  • desnivell acumulat: 536 metres;
  • velocitat mitjana: 3,9 km/hora;
  • hores caminades: 03:21
  • data: 21/01/2018

Des de la plaça emboquem cap al carrer Horta per anar a buscar el carrer Campoamor i, des d’allà travessem la Ronda en direcció a l’entrada del Parc del Laberint. 

Després d’un primera pujada no molt llarga però exigent, arribarem fins la carena o, si ho proferiu, al passeig de les aigües. Des d’aquí ja comencem a tenir alguna vista interessant. Una vegada a la carena seguim enlairant-nos per arribar al primer objectiu del dia, el Turó de la MagarolaAquest mirador, usat especialment per observar les aus, és un punt estratègic que ens ofereix vistes cap a la ciutat i cap a la banda de l’Anoia. Bages i Vallesos.

Després de reposar una mica i recuperar forces seguim cap al següent objectiu, La Font Groga. 

La Font-Groga està situada a la banda obaga de la serra i és per això que és un lloc humit i amb molta vegetació.

Seguint la ruta que fèiem hi hauríem pogut arribar de manera més directe, però la gràcia estar en descobrir nou camins i corriols. Pugem i baixem i arribem finalment a la font. Val a dir que fins i tot aquí es nota la sequera que estem patint. Descansem una mica i toca remuntar fins a la carena de nou.

Remuntant arribarem fins a l’indret conegut com a Vista Rica, a tocar de la carretera de l’Arrabassada i punt des d’on començarem la tornada.

Aquesta vegada passarem per sota del turons de Santa Maria i de Sant Cebrià per anar a trobar altra volta el passeig de les aigües. 

Per cert, pel camí ens trobem amb un “personatge” ben peculiar. Us sona?

Una vegada arribats al corriol de baixada fem una petita desviació per passar per l’indret conegut com el Fortí.  No teníem clar la funció d’aquesta construcció però una mica de recerca per internet confirma que va fer funcions de fortalesa militar. Aquí podeu trobar més informació sobre el Castell Fortí d’Horta.

Arribats al Laberint enfilem de nou cap a Horta, on farem la merescuda cervesa de final d’etapa. 

Gràcies a totes i tots

 

Tornem amb el GR -92

El projecte del GR-92 és viu i sempre que podem afegim un nou tram a la nostra llista -i ja van uns quants-

Aquesta vegada hem completat les etapes 10, de Sant Feliu de Guíxols a Tossa i l’etapa 11 de Tossa a Lloret, tot i que aquesta, per raon logístiques, l’hem fet a l’inrevés, és a dir de Lloret a Tossa.

 

Les dades

De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 19,83 km
  • desnivell acumulat: 644 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 05:30
  • data: 21/10/2017

És una etapa molt bonica, tot i que força exigent. Comencem a nivell del mar i en enfilem fins al cim de Cadiretes, a 518 metres, per tornar a nivell del mar.  El desnivell i la llargada la fan de dificultat mitjana.

Sortim des de l’estació d’autobusos de Sant Feliu o ben aprop comença el GR. Val a dir que en general les dues etapes estan ben senyalitzades.

Comencem a enfilar-nos.  Cal explicar que aquesta etapa passa per l’interior, a diferència de la del dia següent que és en molts trams arran de mar.

La primera part es va enfilant mica en mica fins arribar al Coll de l’Escorpí. Abans d’arribar-hi fem una parada a la Font de la Guilla. EL dia, tot i ser avançat el mes d’octubre és calorós.  Des d’aquí ja veiem el mar i com ens hem allunya de Sant Feliu.

Seguim la ruta fins el punt culminant de la jornada, el Puig e ses Cadiretes des d’on gaudim d’unes vistes espectaculars sobre les Gavarres i molt més enllà. Fem pausa i merescut descans mentre aprofitem per dinar. De d’aquí ja serà tot baixada fins a Tossa

Finalment hem arribat a Tossa on es esperava la dutxa reparadora i un magnífic sopar.

 

De Lloret a Tossa de Mar

Tot i que el recorregut lògic d’aquesta etapa seria al revés, és a dir de Tossa a Lloret, decidim fer-la en sentit contrari. En primer lloc perquè tenim cotxes i maletes a Tossa, i en segon lloc perquè tenim un autobús que en poc més de 20 minuts ens deixa a Lloret.

Primer, com sempre, la fitxa

  • kilòmetres caminats: 11,94 km
  • desnivell acumulat: 414 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 03:15
  • data: 22/10/2017

El dia es va llevar força més ennuvolat que l’anterior. Va ploure a la nit i estava tapat.

Això, en canvi, es va regalar uns cels espectaculars des del punt de partida mateix, Lloret de Mar. 

Una part important de l’etapa transcorre arran de mar, per el que seria el camí de ronda. Això suposa vistes magnífiques però també -de cop i volta- empinades escales que demanen un esforç important per superar-les.

De tota manera, al tractar-se d’una etapa força més curta que la del dia anterior no es fa difícil anar pujant i baixant de les diferents cales que et trobes pel camí. 

 

De tota manera les vistes espectaculars compensen sobradament l’esforç.

Després d’un parada tècnica a la Platja de Canyelles ens endinsem cap a l’interior per tornar a trobar la costa després de bordejar cala Morell.  De fet, el camí  de ronda passaria arran de mar, però les diferents urbanitzacions fan molt difícil seguir el traçat originari.

El dia, mica en mica, s’ha obert i n’hi que ho aprofiten per fer un bany a la platja de Tossa, d’altres es refresquen o aprofiten per fer alguna foto més.

Tot acaba de la millor manera: un bon àpat i fins la propera.

Gràcies a totes i tots els que ho feu possible, especialment als encarregats d’organitzar-ho