Arxiu de la categoria: Excursions

El Parc Nacional d’AIgües Tortes i Sant Maurici

Aquesta setmana marxem d’excursió cap a l’únic parc nacional de Catalunya, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. 

Els Encantats

Un racó dels pirineus on podrem gaudir de la muntanya tant a l’estiu com a l’hivern. Sempre hi ha activitats per fer, alpinisme o escalda, o rutes per seguir, ja sigui amb raquetes, esquis, a peu o corrent. Pels més valents queda la ”carros de foc”, ja sigui en versió non stop o fent parades al refugis del parc i gaudint de l’entorn que ens envolta. Es tracta d’una ruta circular on el desnivell acumulat és de 9.200 metres, amb una distancia de 55 quilometres, essent el punt més elevat el coll de Contraix amb 2.745 msnm.

Estany de Ratera

Tot i que les portes d’entrada més concorregudes al Parc són les poblacions de Boí i Espot, que són els pobles on hi ha les seus principals del Parc, també podrem accedir al Parc des d’altres poblacions veïnes. Les altres entrades al Parc, les podem trobar a l’Alta Ribagorça pel Pont de Suert i Senet, al Pallars Sobirà per Sort i Llessui, al Pallars Jussà per la Pobla de Segur i la Torre de Capdella, i a la Val d’Aran, per Vielha, Arties o Salardú.

Va ser declarat Parc nacional el 21 d’octubre de 1955, i és el segon parc nacional dels Pirineus després del d’Ordesa i Mont Perdut. Ocupa una superfície total de 41.852 ha, i és el tercer espai protegit més gran de Catalunya. L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista. 

Estany de Sant Maurici

Dins del Parc, podem trobar-hi 4 muntanyes que superen els 3.000 metres d’alçada, la més alta de les quals és el Comaloforno, de 3.029 msnm. La gran majoria de muntanyes del Parc, però, tenen una altitud d’entre 2.500 i 3.000 msnm, amb alguna muntanya emblemàtica com ho és els Encantats 2.748 m.

Cascada de Ratera

‘interior del Parc ofereix una magnífica representació de la geologia dels Pirineus. Les roques predominants en són els granits i les pissarres, formades durant l’Era Primària. Aquests materials tan antics van aixecar-se del fons del mar durant l’orogènia alpina, a l’Era Terciària, donant lloc als Pirineus actuals. Però sense cap mena de dubte, allò que imprimeix el caràcter geològic del Pirineu central són les successives glaciacions del Quaternari que van cobrir aquestes muntanyes d’extenses glaceres que davallaven desenes de quilòmetres avall. Els estanys, les cascades, els pics esmolats i les crestes vertiginoses, així com la forma en U de les valls són el record de l’acció erosiva d’aquestes antigues glaceres, de les quals avui en dia només en resten uns petits i residuals en el Pirineu aragonès.

Estany de Ratera

Avui us proposem una ruta que passaria per l’estany de Sant Maurici i acabaria al refugi d’Amitges, passant per l’estany de Ratera.

Estany de Sant Maurici i Vall de Subenuix

Fem un congost!

No podiem parlar del Prepirineu sense fer esment d’una de les joies de la corona, un dels patrimonis naturals paisatgístics i històrics més importants del Prepirineu. Ja ho sabeu?

Doncs estem parlant del Congost del Mont-rebei!

Comencem i ho farem fàcil, amb el recorregut més conegut i l’experiència completa.

Directes a l’aparcament de la Masieta i atents perquè s’ha de reservar plaça i pagaaaar.

Passin per caixa:

https://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/congost-de-montrebei/reserva-aparcament

Un cop aquí, comença la festa. Una passejadeta per un camí senyalitzat a camp obert fins al primer punt de referència, el primer pont penjant. Us encantaran i en trobaren dos al camí.

Un cop a l’altra banda, veurem l’entrada al camí que ens acompanyarà, un camí excavat a la roca i que va segueix el traçat del Noguera Ribagorçana.

Durant tot el camí podrem veure a la part inferior el riu i aquests impressionants penya-segats, de fins a 600 metres d’alçada.

Tranquils, que si us canseu o us entra la gana, podeu aturar-vos en qualsevol dels molts punts habilitats per fer un mos.

Com sempre, us volem recordar que hem de ser prudents.

Nosaltres us animem a allargar una mica el camí i arribar al segon pont penjant. Perquè? Per arribar a aquest punt!

Les escales que porten a l’alberg de Montfalcó!

S’han de baixar, és una experiència única. I tranquils, després les haureu de tornar a pujar…

Lamentablement, aquest no és un circuit circular i haurem de defer el camí. No obstant val la pena arribar a aquest punt.

I finalment, recordar-vos que a banda de gaurdir del Congost a peu, també el podeu gaudir en kayak. Aquest punt us pot ajudar a programar una escapadeta de cap de setmana d’allò més completa.

Bon viatge Prepiris!

REcuperem GR 92

Feia ja molts dies que no recuperàvem cap etapa del GR 92. El cert és que la majoria del GR  ja està fet, però encara ens queden algunes etapes pendents. Una d’elles la que hem fet avui 

Aquesta vegada hem fet l’etapa 14. Us ho expliquem

 

D’Hortsavinyà a l’Vallgorguina

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 18,13 km
  • desnivell acumulat: 328 metres;
  • velocitat mitjana: 3’9 km/hora;
  • hores caminades: 04:37
  • data: 19/01/2019

Com sempre ens aquest tipus d’etapes la logística sol requerir més d’un vehicle. En aquest cas hem deixat un cotxe a Vallgorguina que servirà per dur els conductors a Hortsavinyà una vegada acabada la caminada. 

Tot i la llargada, val a dir que és una etapa fàcil de fer sense gran desnivell i amb paisatges molt agradables, amb vistes que arriben fins el mar.

L’excursió té, aproximadament a la meitat, una parada obligatòria a Sant Martí de Montnegre. És el moment des descansar una mica i recuperar forces. Molts ciclistes fan el mateix que nosaltres. 

És obligat també abans de reprendre el camí treure el nas fins a l’ermita. 

 

I seguim caminant, camina que caminaràs. 

La distància es comença a fer nota però cada vegada queda una mica menys per arribar. El dia, amablement, s’obre una mica i tenim una miqueta de sol perquè no sigui dit. 

 

Doncs després d’unes quantes horetes arribem a Vallgorguina. Per un moment deixem el GR i ens desviem una mica per arribar al lloc de destinació, al Restaurant de la Font de Can Moreu (del tot recomanable) . Allà s’incorpora part de la colla que no ha pogut venir, gaudim d’un dinar excel·lent i, a més, amb celebració sorpresa. 

Un dia perfecte! 

 

Salut i cames!!

 Gràcies per les fotos, Enric, Josep, i Lourdes.

La Vall Fosca

La Vall Fosca és una vall pirinenca d‘origen glacial, situada al nord del Pallars Jussà. Rep el nom de Fosca, perquè les muntanyes que la voregen, fan que el sol es pongui molt d’hora, sobretot a l’hivern. A l’estiu cap a les 18:00 el sol ja deixa d’il·luminar la vall.

La porta d’entrada de la vall és Senterada, en la part final de la vall hi trobem la Torre de Cabdella, on es recomanable fer un salt en la història i fer una visita guiada al Museu Hidroelèctric. Us explicaran que la hidroelèctrica es va construir en només dos anys, i que va ser la primera gran central d’aquestes característiques de Catalunya. També us podreu fer capaços de quin era el seu funcionament i de què va representar per a la zona i per a tot el país la posada en marxa d’aquesta obra faraònica l’any 1914.

Si seguim carretera amunt, arribarem fins al pantà de Sallente on l’any 1985 s’inaugurà la central hidroelèctrica Estany Gento-Sallente, amb una potència de 415 MW, que és central reversible, des d’on podem seguir un corriol que ens durà fins a l’estany Gento després de superar un desnivell d’uns 400 metres, a l’estiu, també es pot agafar el telefèric que ens portarà fins a l’estany Gento – la resta de la roman tancat-.

Aquesta és la porta d’entrada al PN d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici de del Pallars Jussà i des d’aquí podem fer precioses excursions de tots el nivells. Es poden visitar alguns llacs, com el Colomina, o el de Mar,  podem seguir el camí del Carrilet, on encara són visibles les vies per on abans passava el petit ferrocarril que s’usava per transportar material per a les preses, parar a dinar o a fer un cafetó al refugi de Colomina. Les opcions són moltes i molt variades.

Fer esment, que un 2 de febrer de l’any 1956 a l’estany Gento, es va registrar una temperatura -32 C, una dada que encara avui està figura com la mínima més baixa registrada a la península Ibèrica.

Una altra visita molt recomanable és la que comença des de la Pobleta de Bellveí, d’on surt una carretera que ens portarà fins a l’estany de Montcortès –també conegut com el cinquè llac-, que tot i que ja esta situat a la comarca del Pallars Sobirà, és, juntament amb els de Basturs, l’únic estany d’origen càrstic del Pirineu.

De Bagnères-de-Luchon a Cauterets

Avui l’amic Jordi Campos ens transporta a una sortida estiuenca per una de les vessants més espectaculars dels Pirineus. Comencem.

L´agost del 2016 vam fer una ruta pel vessant Nord del Pirineu. De Bagnères de Luchon a Cauterets, La visita al Pic de Céciré ens va sorprendre amb unes vistes del massís de la Madaleta imponents

Massís de la Maladeta

Després vam visitar el lac d´Espingo amb el seu refugi, magnífic; de ruta ens vam relaxar a la riba del lac de Génos just abans de que una gran tempesta, que ja s´endevinava contemplant el Pic du Midi de Bigorre, ens afectés de ple pujant el Coll del Tourmalet

Lac i refugi d’Espingo
Las de Génos
Pic du midi de Bigorres

Al dia següent de ruta cap a la Brèche de Roland i el Circ de Gavarnie, una meravella!

Brèche de ROland
Pic de Marboré al centre del circ de Gavarnie

Per últim vam veure des de Cauterets el massís del Vignemale amb el seu glaciar i les seves vertiginoses parets calcàries, les vistes del massís del Mont Perdut des del Petit Vignemale, de somni! Una ruta molt recomanable!

Glaciar de les Olulettes
Vessant nord dels massís del Vignemale
Massís del Mont Perdut des del petit VIgnemale

A la portada el Pique Longue des del petit Vignemale