Arxiu de la categoria: Excursions

Hem anat a la Marxa dels Castells de la Segarra

Després de més d’un dubte finalment vaig decidir participar a la XIX Marxa dels Castells de la Segarra. Va ser amb alguns dels companys habituals de diverses sortides. Ens vam quedar a dormir per la zona ja que la sortida era a les 7 del matí.

Com sempre, anem a pams. Primer la fitxa.

Marxa dels Castells de la Segarra (tram de Guissona a Cervera)

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 36,38 Km
  • desnivell acumulat: 466 metres;
  • velocitat mitjana: 5’3 km/hora;
  • hores caminades: 06:45
  • data: 11/03/2018

La Marxa dels Castells és una caminada de resistència reconeguda com a tal per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. 

La Marxa està magníficament organitzada i compte amb la participació i el suport de nombroses institucions i entitats, tot i que l’ànima son les més de les 200 persones voluntàries que hi col·laboren.

La Marxa té una distància oficial de 54 km. Nosaltres vam “abandonar” al kilòmetre 37 a Cervera, on després d’un magnífic dinar vam decidir que el nostre objectiu ja estava assolit. 37 km és una distància prou respectable.

 

Érem 2000 inscrits i la sortida de Guissona va estar acompanyada d’una boira intensa -érem a la Segarra- que ens va acompanyar durant les primeres hores, fins i tot alguna gota

 

Va semblar que la boira es volia aixecar una mica, però de seguida ens va tornar a engolir. Mentre, i després de les dues primeres hores arribàvem a l’anhelat primer avituallament.

 

Després de recuperar forces, una xocolata amb coca que va venir de fàbula- vam seguir la ruta. Mica en mica la Segarra ens va anar descobrint els seus secrets i ensenyant-nos alguns racons ben bonics 

La Marxa transcorre, entre d’altres, per Cervera, Guissona, les Pallargues, Florejacs, l’Aranyó, Montcortès i Castellnou d’Oluges, i cada anys es fa en un sentit diferents.

 

Anàvem passant controls i avituallaments i el dia es va anar obrint poc a poc, regalant-nos unes vistes magnífiques i una mica de primavera que ja comença a despuntar.

Amb força cansament acumulat a quarts de 3 vam arribar a Cervera on ens esperava un magnífic dinar i el millor equip de suport possible. Gràcies a tothom. Repetirem? 

De nou, raquetes.

Sembla que no tenim remei.

Si tenim neu ens agafen ganes d’agafar les raquetes -o els esquís– i vinga, a trepitjar neu.

Aquesta vegada ha estat amb la colla de sempre, una mica reduïda, i la destinació ha estat l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa.

Primer, com sempre, les dades.

De l’estació de nòrdic d’Aransa al mirador del Pla de la Llet

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 7,07km
  • desnivell acumulat: 324 metres;
  • velocitat mitjana: 2,5 km/hora;
  • hores caminades: 02:45
  • data: 03/03/2018

Sobre com arribar al lloc de partida no crec que hi hagi cap dificultat. Es tracta d’arribar fins a Martinet, a la carretera que va de la Puigcerdà a la Seu d’Urgell i, des d’allà, enfilar la carretera en direcció a Lles. A mig camí, aproximadament, trobarem la desviació cap a l’estació d’Aransa.

L’estació bullia de gent -potser és una de les vegades que l’he vist més plena- i després d’haver fet un petit mos i ajuntar-nos tota la colla fem els tràmits de lloguer del material i compra dels corresponents forfaits.

Una part de la colla opta per tastar l’esquí nòrdic, l’altre les raquetes i fins i tot hi ha qui aprofita per calçar-se els esquís de muntanya

La pujada és costeruda però és feina obligada parar a fer fotografies. El dia és esplèndid i els boscos curulls de neu conviden a ser retratats

Mica en mica anem guanyant alçada i, com si ens volgués acompanyar, el cel deixa veure algun forat blau. A la vegada el paisatge es va obrint i és cada vegada més imponent.

Finalment arribem a la carena que ens deixa veure la vessant del Cadí. El fred és viu però el dia espectacular.

Després d’un mos a dalt -feia molt fred- comencem la tornada que ens deixa imatges espectaculars amb els arbres i boscos que anem seguint

Per acabar, em prenc la llicència de deixar-vos  a sota una imatge que enllaça a un àlbum on podreu veure més imatges de la sortida amb la resolució més alta. Espero que us agradin. Sols heu de clicar a sobre la imatge

Gràcies a tots!

Aransa 03-03-2018

Ens agrada fer raquetes..

Perquè podem fer excursions com aquesta… que ens permet gaudir de paisatges espectaculars.

A pams. Primer, com sempre, la informació.

Les dades primer

De les Planes de Son al Refugi del Pla de la Font (circular)

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 7,35 km
  • desnivell acumulat: 528 metres;
  • velocitat mitjana: 2,4 km/hora;
  • hores caminades: 03:35
  • data: 17-18/02/2018

 

Aquesta sortida ha estat de dos dies amb estada al Refugi del Pla de la Font. El refugi, del tot recomanable, es troba dins els límits del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Sant Maurici. Crec que tothom coneix el Parc o n’ha sentit parlar. De fet, és l’únic Parc nacional a casa nostra. Visita gairebé obligada si us agrada la muntanya i la natura.

Sortim des de l’indret conegut com Les Planes de Son on actualment hi funciona el Centre Món-Natura Pirineus, un equipament de la Fundació Catalunya – La Pedrera que ofereix estades i activitats de natura adreçades a tot tipus de públic. El centre es troba sobre el poble de Son a uns 1500 metres d’alçada.  Hi arribem seguin la carretera C-28 que va de Sort al Port de la Bonaigua. Trobarem el desviament a l’alçada de València d’Àneu

Món-Natura Pirineus a les Planes de Son

Ens calcem les raquetes i comencem la caminada- El dia. de moment, no és magnífic però podem caminar sense cap dificultat.

Comencem guanyant alçada enfilant una pista que surt des de les Planes. Seguirem un bon tram de pista fins que arribem al bosc i el pendent es fa força més pronunciat.  El dia s’ha anat tapant i comprovem que queda encara molta neu més a mesura que anem guanyant alçada. 

Seguim avançant fins arribar al Planell de la Roca Blanca. Una ampla explanada des d’on ja s’albira el refugi. Ens resta salvar uns 200 metres de desnivell però que costarà acabar-los. Comença a nevar. Mica en mica guanyem alçada i arribem al refugi. 

 

Després de descansar, instal·lar-nos i recuperar forces i seguint els bon consells dels guardes del refugi ens atansem fins al mirador del Coll de Fugueruix. Un mirador excepcional des d’on tenim a una banda la vessant de la Vall de Sant Maurici, des d’Espot als Encantats, i al davant les muntanyes de les Valls d’Àneu, de Cardós i de la Vall Ferrera. Val a dir que el dia es va obrir i les vistes eren espectaculars.

Enfilant cap al Coll de Fugueruix
Vistes cap a Espot. Les istes a la dreta i el poble a sota de tot

Vistes cap a la vessant d’Àneu

El dia s’anava apagant i tocava tornar al refugi per sopar i dormir. Després d’un sopar “de muntanya” van poder xerrar força estona amb una de les guardes del refugi, gent que coneix la muntanya com el palmell de la mà i que n’han vist de tots colors. Va ser molt agradable.

L’endemà tornava desfer el camí fet però el matí ens va reglar una albada preciosa, lluminosa i plàcida d’aquelles que es recorden temps i temps. Us la deixo amb vídeo i també amb la foto de la portada.

La baixada, al contrari de la pujada, vam gaudir d’un sol lluminós i viu que ens va permetre reconèixer d’una manera ben diferent als paisatges ja coneguts. Vam prendre una variant per no tornar pel mateix camí i, en poca estona érem de nou a Les Planes de Son.

Tot plegat una bona experiència amb bona companyia i amb el record d’unes vistes impressionants.

Nova etapa del GR-92

Tot i que pugui semblar que ja l’hem oblidat, el projecte del GR-92 segueix retornat de manera més o menys regular. 

U ho explico:

Les dades primer

De Sant Vicenç dels Horts a l’Ermita de Bruguers

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 15,18 km
  • desnivell acumulat: 625 metres;
  • velocitat mitjana: 4 km/hora;
  • hores caminades: 03:47
  • data: 11/02/2018

Comencem la sortida des de l‘estació dels ferrocarrils de Sant Vicenç dels Horts. Ens desviem del track, tot just començar,per fer una aturada tècnica.  Després d’acumular forces i energia reprenem la caminada amb algun obstacle per recuperar el camí

 

El sender enfila de seguida cam amunt i mica en mica el paisatge es va obrint a l’horitzó. El dia comença frescot però mica en mica es va temperant. 

Tot i l’entorn metropolità amb Sant Vicenç a sota nostre, el paisatge es va eixamplant i cada vegada tenim més perspectiva sobre el mar i a les muntanyes del nord

Val a dir que malgrat que el desnivell era notable, ha estat una de les etapes que hem superat a una velocitat més elevada. Potser el fred ajudava també a esperonar-nos.  O el dinar que ens esperava al final de l’etapa..

Fins i tot el Montseny, ben nevat, es deixa veure així com la muntanya de Montserrat

El paisatge és divers i les estones que passem per dins dels boscos o a l’obaga la refrescada es deixa sentir. Amb tot, alguns apunts de la primavera que és a les portes ja es deixen veure..

 

Finalment la silueta del castell de l’Eramprunyà és senyal inequívoc de que ja estem a tocar de l’objectiu. 

Arribem a Bruguers on un esperat dinar ens espera i és la millor cloenda d’una magnífica jornada. 

Gràcies a tots!

Hem anat a la Mola.. hi havia nevat

Estic segur que anunciar que hem anat a la Mola no suposa cap notícia extraordinària, però hi havia un fet poc habitual: havia nevat!

Tot i que no és un fet inusual, veure neu al cim de Sant Llorenç de Munt (1.103 m) sempre és un al·licient afegit. Aquesta vegada la previsió de Lo Parte  la va encertar de ple

Així que amb l’Imma vam prendre els trastos i amunt.

Comencem,

Coll de les Estenalles- La Mola – Coll de les Estenalles

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,62 km
  • desnivell acumulat: 429 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 03:10
  • data: 27/01/2018

Sols començar, al Coll de les Estenalles, ja ens adonem que serà un dia “diferent”

EL pàrquing és nevat i comencem a caminar sota una boira força espessa i un fred viu

Al principi ni el Montcau es deixa veure, tot i que una mica més endavant el podem contemplar sencer. Atesa la boira, desestimem pujar-lo ara. Potser a la baixada. Tampoc veuríem res des de dalt

Anem avançant mica en mica cap al Coll d’Eres però cada vegada anem trobant més neu. El paisatge, ben conegut, canvia de manera extraordinària amb la presència de la neu.

Montserrat i el Montseny, tímidament, es deixen veure

Mica en mica ens anem atansant cap al cim. Es comença a deixar veure i ja s’intueix que el dia ens regalarà un cels magnífics

Un cop a dalt les vistes son espectaculars ja siguin mirant cap al nord, on el Pirineu es deixa veure nevadíssim, o be cap a la costa.

Toca anar tornant. Avui el Montcau el deixarem a banda. Ja el farem un altre dia.

Mentre tornem Montserrat es deixa veure millor. Molta de la neu que hem trepitjat a la pujada ja ha desaparegut. Deu ser la bellesa de l’efímer.

En resum, una matinal magnífica!