Arxiu de la categoria: Meteorologia

El model ECMWF (IFS/EPS) conegut com l’Europeu

En l’últim post que vam fer per lo Parte vam parlar del model GFS conegut com l’americà, que per cert de moment es retarda la sortida del nou model, degut a problemes amb equivalències de neu i aigua, sense establir ara per ara cap data de sortida.

Avui parlarem del que és conegut com l’europeu o per les sigles ECMWF o per el nom del model IFS. Actualment és considerat el millor model de predicció global ja que és el que més sistemes computacionals utilitza i esta finançat per els organismes europeus, això si a diferència del GFS no és un model lliure i la seva utilització és restringida tant en l’útilització d’imatges com de les dades.

Aquest model utilitza com tots la famosa sortida determinista (la més probable) amb 2 actualitzacions al dia de 12h ,té una resolució de 18 km en horitzontal i treballa amb 91 capes verticals, en principi arriba cap els 15 dies tot i tenir una versió anomenada ENS Extender, que un altre dia ja en parlarem.

Com sempre, més que mirar l’evolució de la sortida determinista ens fixarem amb la predicció per conjunts anomenada EPS (en el GFS s’anomena GEFS). Per tant igual que en el GFS el que es fa és alterar unes condicions inicials per obtindre 50 de diferents (el GFS són 20 + la de control) i deixa una sense alterar que és l’anomenada de control, per tant en el seu estudi treballa amb 51 ensembles o conjunts de probabilitat. I aquí és sempre on es fixem amb la mitjana d’aquest 51 models que sempre donen una aproximació al que pot passar a mig i llarg plaç.

Per cert a juny vindrà la nova versió del IFS de fet és una millora ja programada que en principi té que aportar millores en aquest món tant complexe de la predicció.

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com

LLEVANTADA DE LLIBRE? ELS INGREDIENTS PER VEURE-LA

Hola som el Projecte 4 estacions i avui venim a parlar d’una massa d’aire que afecta Catalunya i que gràcies al seu vent tenim una llevantada.

Com molt bé va explicar l’Àlex Van der Laan en aquest post sobre les masses d’aire que afecten Catalunya la llevantada és l’estrella de les precipitacions a Catalunya, i avui us volem explicar exactament que és una llevantada i quins són els ingredients perfectes perquè ens omplim a litres d’aigua i a metres de neu al Pirineu (si és hivern clar)

Que és una llevantada?

Una llevantada és lògicament un vent fresc o fort del nord-est que gràcies a tot el seu recorregut marítim arriba a Catalunya carregat d’humitat i ganes de portar moltes precipitacions, vent i mala mar.

Aquí teniu un petit esquema de com ens afecta una llevantada molt important, una baixa prop de les illes balears que envia llevant directe cap a Catalunya arrossegant molta humitat en tot el seu recorregut i condensació, portant nevades importants a la cara sud on poden superaran el metre de neu de vegades i més de 100 mm per metre 2 en diversos punts.

Com neix una llevantada?

Una llevantada neix a partir d’una pertorbació atlàntica (normalment) que arriba al mediterrani i campi qui pugui perquè els moviments que fa a partir d’aquí són claus i a vegades molt violents, si la pertorbació es col·loca a prop de casa nostra, la seva influència és major però tal com es veu a la imatge és la millor posició per rebre molt, sobretot el Pirineu Oriental.


Quines són les afectacions més importants?

La posició és clau i si és bona, és perfecte alguns dels episodis de llevant a Catalunya han sigut d’infart per molts meteoròlegs per poder preveure exactament on se situarà la baixa, aquí podeu veure un exemple devastador.

Aiguats de l’octubre de 1987. Més info aquí


Aprofitem l’ocasió per fer una mica de publicat!!!!!

Hem creat un projecte social de cara a l’ajuda de la meteorologia per a tothom, volem crear una xarxa de 15 webcams al Pirineu en directe les 24 hores del dia per a tothom de forma gratuïta, gràcies a les aportacions de la gent podrem fer realitat aquest projecte i millorarem notablement la visualització del Pirineu des de les webcams.

Aquí podreu trobar TOTA LA INFORMACIÓ

Bon cap de setmana i gràcies per la col·laboració!!!

Projecte 4 estacions

El model GFS.

Avui explicarem què és el model GFS (Global Forecast System) creat per la NOAA i conegut com l’americà.

Aquest model és de caràcter global i és gratuït, té 4 sortides diàries, és a dir actualitzacions de previsió. Aquestes sortides són a les 6 del mati representat com a 00Z, a les 12 del mati (06Z), a les 6 de la tarda (12Z) i a les 12 de la nit (18Z). Com a consell us dic que les dues sortides més importants són les de les 6 del mati (00Z) i de les 6 de la tarda (12Z) ja que són sortides que es fan amb radiosondatge, que vol dir que es prenen mesures (amb globus sonda que és llencen a l’espai) de les temperatures de forma real a diferent punts del globus amb lo qual es té la certesa que la temperatura que hi ha és la representada.

Aquests models són representats per supercomputadors que fan l’anàlisi tant a nivell horitzontal (superfície) com vertical (aire) amb malles de representació i equacions diverses. El GFS arriba a fer la predicció fins a 384 hores és a dir 16 dies. El GFS és un model espectral amb una resolució horitzontal aproximadament de 25 km (0,25 graus) per als primers 8 dies de predicció (0-192 hores) i d’uns 35 km del 9è al 16è dia de predicció (192-384 hores). Però compte, aquí juga un paper molt gran la probabilitat de la predicció i tota probabilitat a més de 120 hores ja es considera el que jo, i molts anomenem col·loquialment meteoficció ja que la probabilitat que passi és quasi nul·la o molt baixa.

Quan mirem un model sempre mirem el que anomenen la sortida determinista, que representa un únic escenari, i aquí és on es comença l’error, és impossible conèixer l’estat de tota l’atmosfera en un determinat moment, tot i tindre molt observadors i radiosondatges per tant ja parteixes d’una situació on segur hi han errors i a sobre recrees aquest únic escenari a 16 dies vista per tant l’error pot ser molt gros.

En l’actualitat el GFS té dues sortides deterministes la pròpia sortida i el que coneixem com la paral·lela, que ja indica el seu nom parteix de la mateixa situació inicial però en aquest cas el seu sistema de càlcul amb les equacions i la malla és diferent, ha sigut millorada i en principi és el nou GFS, el que substituirà a l’antic, de fet ja hagués passat sinó existís el tancament administratiu gràcies al Sr Trump. Observeu sortida determinista (primera imatge) i sortida paral·lela (segona imatge) ja a 78h mostren diferències.

Com podem doncs mesurar amb més grau de fiabilitat la predicció? Doncs el que anomenen la probabilitat per conjunts i en aquest cas és conegut com a model GEFS (Global Ensembled Forecast System). Aquest model es basa en partint d’una situació inicial (la run de control) fem petites variacions en les variables meteorològiques i per tant surten 20 variacions o ensembles on cadascun agafa el seu camí, i es pren com a mesura la mitjana dels 20 (el averange) per tant molt més fiable sobretot a mig plaç. Us deixo el model per conjunt en gràfica i en imatge a 78h perquè compareu amb els dos anteriors. en un proper post l’explicarem més en detall.

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com


LO parte extrA!

Hola bones molt bones! Estem davant d’una situació meteorològica molt interessant de cara la setmana que ve, paqueton de neu al Pirineu i possible entrada freda i més canvis al final de setmana.

Comencem amb la previsió de nevades a mà del Projecte 4 estacions.

Ens està a punt d’arribar un tàlveg gràcies a la pujada d’una dorsal a l’atlàntic nord que farà desviar les pertorbacions i l’aire fred prop de casa nostra.

Gràcies a l’arribada d’una d’elles s’espera una nevada molt abundant al Pirineu sobretot a la cara nord on pot nevar de forma abundant i superar el metre de neu fàcilment, mireu el model WRF a 72 hores vista per l’acumulació de neu.

Se supera ja el metre de neu nova a punts de l’alta Ribagorça, vall d’Aran, extrem nord d’Andorra, etc

La cosa està en el fet que ens arriben 2 pertorbacions una dimecres, i un altre dijous totes elles afectant el Pirineu i la de dijous certament important que farà pujar els cm de cop! Però la situació de nord es comença a configurar i comencen a arribar les primeres nevades que en alguns punts pot estar nevant durant 3/4 dies seguits.

Mirem ara el model francès ARPEGE a 114 hores a l’acumulació de neu, podem veure l’animalada de cm de neu que modelitza el model! Nosaltres no esperem arribar aquest límit però és orientatiu i no descartem 200 cm de neu a les cotes més altes, en general és probable que se superi el metre de neu a diversos punts.

Per últim el model alemany ICON també reflecteix basant la nevada!

La nevada serà sobretot a la cara nord del Pirineu però sembla que per la posició del Jet Stream (un corrent de vent a 9000 metres) molt perpendicular podria saltar la nevada a la cara sud del Pirineu com ha passat algunes vegades.

L’acumulació de neu no seria tan important com la de la cara nord però sí que podria ser en alguns casos important i acumular 30/40 cm de neu (encara per veure els models de màxima resolució) de totes maneres és una possibilitat, veurem si s’acaba complint. El tema de cm de neu pot variar molt sobre la quantitat de fred que entri i la humitat corresponent quan més fred per 1 mm de precipitació corresponent sobre uns 3 cm de neu en canvi si no hi ha temperatures baixes, son 1 mm és 1 cm de neu.

Prevenció sobretot a la vall d’Aran i al nord d’Andorra la circulació pot estar molt afectada per la gran quantitat de neu!

I pels pròxims dies sembla que al Pirineu seguirà la festa, mireu el meteograma del GFS per Vielha, temperatures avall i precipitació, el que vindrà ser la festa de la neu…


Ho deixem aquí, ha gaudir de la nevada els que puguin!

Projecte 4 estacions
Twiiter: @4estacions2
Web: projecte4estacions.com

Alçada geopotencial com valor per representar les variables Meteorològiques:

Avui parlarem d’un concepte més físic que meteorològic, l’alçada geopotencial, fonamental per exemple,en el càlcul de la cota de neu on prenem com a referència els valors de 500hp o 850hp. Tots els cossos a la terra, en funció de la seva posició (lloc on es troben, longitud i latitud) tenen el que anomenem una energia potencial gravitacional o energia geopotencial, és a dir, el seu impacte a la terra pot variar en força i velocitat, o si volem pujar un objecte a un determinat punt de l’atmosfera necessitaríem una energia diferent en funció del lloc que estiguéssim, segons el lloc on estiguem tindran més o menys resistència a la gravetat. Per exemple, els coets es llancen des de Cabo Cañaveral perquè l’equador és el punt on menys resistència es té per poder sortir de la gravetat, amb d’altres factors, a més graus més resistència. Per tant l’aire és un cos més i té diferent energia en funció del lloc on es troba, quan més amunt més energia té i quan més cap a la superfície menys. Conclusió al ser la terra ovalada l’energia gravitatòria no és igual en tots els punts i canvia en funció del lloc on ens trobem, això fa que utilitzem l’alçada geopotencial ja que aquesta bàsicament el que fa és eliminar la gravetat.

Posem un exemple no podem dir que els 850hp són 1500m, el que podem dir és que quan tenim una pressió de 850hp a vegades ho tindrem a 1800m i d’altres quasi a 1200m, això per exemple fa que si els 850hp estan a tant sols 1300m i entra una massa d’aire fred que porta associada temperatures de -1  la cota de neu serà molt més baixa que no a1800m amb la mateixa temperatura, per exemple en el primer cas potser és una cota de 1000m i en l’altre cas una cota de 1900m. Vale Àlex, i quina mesura prenem de referència? Doncs diem que un metre geopotencial és = 1 metre ordinari sempre que es trobi a la latitud de 45 graus al nivell del mar. Per acabar aquesta introducció mirem per exemple els mapes previstos per demà a casa nostre tant a 500hp com a 850hp.

Si Mireu el de 500hp ens marquen tres alçades diferents de geopotencial, la que ens agafa a nosaltres 552, l’unic que tenim que fer és posar un zero esta expressat en decàmetres per tant alçada dels 500hp tindrem uns -21 graus a 5520m, en canvi a les balears -27 amb 544 per tant més baixa 5440m i una altre més o menys a Euskadi també de 5520m però amb -23, amb aquest simple exemple ja podeu imaginar com varia la cota de neu.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 18121400_1212.gif

A 850 hp per exemple tindrem uns 142, que serien 1420m amb temperatures segons territori de 0, 1, 2,3,4 per tant complicat determinar la cota de neu. Podríem dir que al Pirineu amb la versió més optimista cota 1100m, mentre que al Montseny al haver-hi 4graus a 850hp la cota estaria sobre els 1600m. Per finalitzar dir que aquestes temperatures són sense tenir en compte el dia i la nit. Per tant treballant amb alçades geopotencials podem calcular la mateixa energia de l’aire i per tant fer prediccions més exactes.


Àlex Van der Laan

Twitter: @alexmegapc