Arxiu de la categoria: Meteorologia

Els ciclons

Un cicló és una zona de la troposfera on trobem forts corrents de vent en una àrea tancada i de forma circular (o en espiral). Normalment estan vinculats a baixes pressions atmosfèriques. Giren en la mateixa direcció que la Terra, a l’hemisferi nord al contrari a les agulles del rellotge i al sud al revés. 

Hi ha varis tipus segons les seves característiques:

  • Mesociclons

No són grans, fins a uns 10 km i es tracten dins la mesoescala i no en l’escala sinòptica, un exemple serien les supercel·lules, les tempestes que tenen les millors condicions per formar tornados a conseqüència de la seva rotació.

  • Ciclons Polars

Es formen a les regions àrtiques i molt ràpidament, però solen tenir una durada relativament curta. La seva rotació sol ser dèbil.

  • Ciclons extratropicals

Es creen per sobre els 30º de latitud i a conseqüència de la barreja de masses d’aire càlides i fredes. Això provoca la formació de fronts just on xoca l’aire de diferent temperatura i densitat. Són les típiques borrasques que ens visiten constantment.

  • Ciclons tropicals

Es generen sobre les regions dels oceans amb aigües calentes (Equador i tròpics). Obtenen l’energia de l’evaporació i condensació del l’aigua. 

  • Ciclons subtropicals

Tenen característiques a mig camí entre un tropical i un extratropical. Es formen en regions properes a l’equador.

Cicló Tropical, el més famós i destructiu

El seu nucli és càlid i com he dit, neix sobre zones dels oceans amb aigua calenta. Es caracteritza pels forts vents i molta pluja. Normalment no tenen la típica rotació en el seu inici, però a mesura que s’intensifiquen i comencen a allunyar-se de la zona equatorial, el procés de ciclogènesi s’accelera per l’efecte Coriolis a conseqüència de la rotació de la Terra. 

Reben varis noms segons la força dels vents:

  1. Depressió tropical
  2. Tempesta tropical
  3. Huracà, tifó o senzillament cicló.

Segons la zona del món, aquesta seria la nomenclatura regional d’un gran cicló tropical:

Per poder classificar els huracans segons la seva intensitat, es va crear una escala coneguda amb el nom de Saffir-Simpson. Aquesta els agrupa en 5 categories segons la velocitat del vent sostingut en el seu centre (o parets de l’ull), no en ràfegues màximes, que evidentment poden ser encara més fortes.

Altres noms relacionats

  • Ciclogènesi explosiva

El procés d’enroscament i formació d’una borrasca es coneix com a ciclogènesi. Si una baixa atmosfèrica es va aprofundint de tal manera que la pressió en el seu centre baixa entre 18 i 24 hPa en 24 hores o menys, parlarem de ciclogènesi explosiva. Es generen forts vents i es deu al fort gradient baromètric. El nom fa referencia al procés i no a un tipus de cicló o borrasca.

  • Medicane

És un cicló o minicicló mediterrani quasi tropical. El seu nom prové de “Mediterranean Hurricane” per la seva semblança a un huracà. No es formen sovint però tampoc són excepcionals. Necessiten que l’aigua del mar Mediterrani sigui força calenta, per tant, són de nucli càlid. Poden tenir vents sostinguts superiors als 100 km/h i la seva durada és molt curta, des d’hores a 1 o 2 dies.

La Meteo del Nerín i el van der laan

Aquest estiu amb el Carles Nerín fundador de Comando Tibidabo ens vam proposar fer una cosa diferent en meteorologia, fer un programa setmanal de meteo sense filtres, on a més de fer pedagogia i ensenyar conceptes de meteo farem previsions a una setmana vista amb el risc que té, i cada setmana analitzant si ha passat o no i el grau d’encert de les previsions.

També volem que la gent participi en directe per tant utilitzarem el sistema Periscope amb emissió en directe via Twitter. És un programa completament artesanal, el fem nosaltres per la gent amb els nostres mitjans i amb moltes ganes de fer-ho petar. Apunteu doncs que a partir d’aquesta setmana si voleu el dijous a les 21h tindreu una cita amb nosaltres us esperem.

Us explico com podreu veure en directe o en diferit el Programa La Meteo del Nerin i el Van der Laan que us recordo farem la primera emissió dijous dia 19 de setembre a partir de les 20:45.

Com us hem comentat utilitzarem el sistema Periscope. Aquest sistema és una app que la podeu baixar en el mòbil tant per Android com per Iphone, solament teniu que posar en el Apple Store o Google Play el nom de Periscope e instalar-la. El Periscope va lligat a una compte Twitter , el podeu utilitzar tant per veure emissions i participar en directe ,fent preguntes i comentaris, o per si voleu fer les vostres pròpies emissions. En principi és tant senzill com això, és a dir si teniu un mòbil i un compte de Twitter ja podeu fer emissions en directe i sense límit de temps; penseu que un vídeo penjat a twitter com a màxim admet 2 minuts i 20 segons.

Pels que no vulgueu instal·lar Periscope no teniu que fer res, simplement estar pendents del meu Twitter a les 21h sortira un twitt que serà l’emissió en directe ,cliqueu i ja podeu sentir el programa, això si no podreu fer comentaris en directe, però si per twitter, el veureu i el sentireu en directe com la TV. Us recordo que el meu compte de Twitter és @alexmegapc Si afegiu Periscope al mòbil o tablet, si em voleu seguir poseu @alexmegapc o Àlex Van der Laan en el buscador , i si teniu activades les notificacions us avisarà cada vegada que fem un programa.

Pels que no pogueu veure el programa us deixo l’adreça on estaran tots els vídeos. Els podeu mirar des d’un ordinador, tablet, etc cliqueu sobre el programa i el podeu veure, us deixo enllaç: (podeu fer una prova) https://www.pscp.tv/alexmegapc/


Si teniu dubtes me les feu saber i les resolem tenim temps. hola@alexmeteo.com

A la portada Imagen de Patricia Alexandre en Pixabay 

ESCLAFIT (Downburst)

La paraula esclafit l’hem escoltat a vegades a les noticies, normalment relacionada amb danys produïts per tempestes que han afectat el nostre territori. Molts de nosaltres hem viscut en directe aquest fenomen i no ho hem sabut, ja que no sempre provoca desperfectes, però sí forts vents en el moment de màxima intensitat de pluja (en un esclafit humit). 

wet downburst - photo by Jerry Ferguson

Molts creuen que és com un tornado, fins i tot, alguna vegada s’ha comentat que és com un tornado del revés. Doncs no. Però millor comencem pel seu origen. 

A comparison of the inflow around a tornado and outflow associated with a downburst

Les tempestes es formen per una diferencia de temperatura entre la superfície i les capes mitjanes/altes (també requereix que l’aire contingui força humitat). Hem de recordar que l’aire calent tendeix a pujar i el fred a baixar. Quan aquesta diferencia és important, aquests es posen en circulació de forma accelerada.

L’esclafit és produeix quan aquest aire fred que es troba a l’interior dels núvols de tempesta (cumulonimbes) es desploma creant una columna en direcció a la superfície. Depenent de la velocitat que porti i la seva extensió, serà més o menys intens.

Resultat d'imatges de tornado vs downburst

Que un avió passi en aquest moment per sota pot ser realment molt perillós, per aquesta raó, la majoria d’ells porten una radar Doppler per poder detectar les anomenades microràfagues que poden sobrepassar els 250 km/h equivalent a un tornado de força 3 a l’escala de Fujita).

http://263i3m2dw9nnf6zqv39ktpr1-wpengine.netdna-ssl.com/wp-content/uploads/2018/07/Wind-960_640.jpg

Pels que estem a la superfície, que ens caigui aquesta columna d’aire a sobre pot provocar-nos problemes sí, però realment els més greus solen arribar després. Quan aquesta massa topa amb el terra, només li queda una opció, escapar-se a totes direccions paral·lelament a la superfície. Això provoca que en pocs segons la intensitat del vent augmenti violentament a tot el voltant on s’ha produït el desplomament. En aquest moment és quan les fortes ràfegues poden crear situacions tornàdiques, però no hi veurem cap embut i la seva durada serà molt més reduïda que la vida mitja d’un tornado.

Resultat d'imatges de downburst

Aquestes ràfegues s’ondulen després d’uns centenars o milers de metres (depenent de la força dels vents), creant uns vòrtexs amb un eix paral·lel a la superfície i circular (amb forma d’anell) al centre del fenomen (el tornado té l’eix més o menys perpendicular al terra). 

En la zona del vòrtex toroidal comença la tercera fase de l’esclafit (també molt perillosa), on de cop i volta els vents poden anar amunt, avall, endavant i endarrere en una àrea molt reduïda.

Depenent de la extensió afectada, podem trobar microesclafits o macroesclafits. Aquests a la vegada poden ser esclafits humits (si contenen precipitació) o secs (amb poca precipitació, més càlids i semblants a virgues). Aquests últims poden augmentar el risc d’incendi si van acompanyats d’aparell elèctric.

https://www.boldmethod.com/images/blog/lists/2015/03/7-things-you-should-know-about-microbursts/3.jpg

Si es forma en una zona desèrtica o molt àrida, el mateix fenomen pot generar una tempesta de sorra o també coneguda amb el nom de Haboob.

https://www.eoas.ubc.ca/courses/atsc113/flying/met_concepts/04-met_concepts/04b-h-Tstorm_hazards/images-04b/haboob-diagram.png
Resultat d'imatges de downburst haboob

La Calamarsa o pedra

La calamarsa o pedra

Els núvols de tempesta (o també coneguts com cumulonimbus o cumulonimbes) són força presents a la nostra terra, estem en una zona de la península ibèrica amb molta activitat tempestuosa si mirem les estadístiques.

Imatge: Météorage

Les tempestes tenen associats diversos fenomens de temps sever com ara ventades, llamps, intenses pluges, esclafits, tornados, etc… i també la calamarsa/pedra.

Aquests dos elements en el fons són el mateix, només que reben diferent nom segons la seva mida, per sota de 1cm en direm calamarsa i per sobre pedra.

La pedra o calamarsa, és un meteor atmosfèric associat a tempestes que es formen quan hi ha una important diferencia entre la temperatura en superfície i les capes superiors. Per aquesta raó, és més habitual que es formin durant les hores més càlides del dia i des de la primavera fins la tardor, justament quan el Sol més escalfa.

Imatge: Aemet

L’aire calent de la superfície rescalfat pel Sol, puja per si mateix generant els corrents ascendents, però necessita un impuls més fort per esdevenir una tempesta, aquesta ajuda extra pot donar-se per raons orogràfiques o per xocs de vents de diferents direccions.

Imatges: Meteocat

En el cas que aquest aire ascendent contingui prou humitat (vapor d’aigua), aquesta es condensa formant petites gotetes quan arriba a capes superiors més fredes, permetent així la visualització dels núvols (recordeu que el vapor es transparent i no és visible simple vista).

Quan aquests corrents ascendents són extremadament forts, és quan es poden formar els cumulonimbes podent arribar així fins els 16km sobre el nivell del mar. Es frenen al límit superior de la troposfera, l’anomenada tropopausa. Aquesta no es troba sempre a la mateixa alçada, en els pols pot estar als 8km i a l’equador a uns 17km.

Si tenim en compte que cap als 5km les temperatures poden ser inferiors als -20ºC, entenem doncs que les gotes que pugen per l’aire ascendent acabaran congelant-se i formant els petit grànuls de gel al refredar-se molt ràpidament.

Igual que hi ha corrents ascendents dins el núvol, també n’hi ha de descendents, això fa que aquestes gotes o petits trossets de gel, puguin iniciar un cicle rotatiu dins el cumulonimbe que pot repetir-se varies vegades.

Cada cop que puja se li afegeix una nova capa de gel de color més opaca (es deu a que la congelació de l’aigua que l’envolta ha estat molt rapida). Quan baixa també se li afegeix una nova capa, però al congelar-se més lentament, acaba tenint un color més transparent. Per tant, si tallem una calamarsa o pedra just per la meitat, veurem que és com una ceba i podem comptar quants cicles ha viscut dins el núvol, cada dues capes (opaca + transparent) seria una volta sencera.

Com més forts siguin els corrents d’aire més voltes podrà donar, però al final, la gravetat sempre acabarà guanyant i tard o d’hora, aquesta calamarsa o pedra acabarà caient.

Ara imagineu-vos com ha de ser la força del vent dins els cumulonimbes per poder sostenir pedres com aquestes.

Els models mesoescalars. Els més precisos

En aquesta serie de posts que hem fet , avui toca parlar dels models mesoescalars, els models més precisos a l’hora de poder fer un pronòstic a curt termini, d’on plourà, quantitat de precipitació, cota de neu, velocitat del vent… , parlem de curt termini aproximadament a unes 36 hores ja que la multitud de càlculs matemàtics que han de fer absorbeixen una capacitat computacional tant bestia que tot i ser supercomputadors difícilment poden anar a més hores, ja que treballen amb definicions de molts pocs kilòmetres de distancia.

Anem a explicar que significa aquest concepte, tot i ser l’atmosfera continua, el que fan els models es resoldre unes equacions matemàtiques basades en formulacions físiques molt complexes, per fer-ho agafen punts configurant el que coneixem com una malla tridimensional, la distància d’aquests punts és el que determina la seva resolució, és a dir quant més petit sigui la distància entre aquests punts més precisa serà la predicció.

Doncs bé models globals com el GFS agafen resolucions o millor dit malles de 25 km de punt a punt, mentre que aquests models treballen amb malles on la distància va de 1km a 2km (en els models surt expressat en graus). Aquestes punts de la malla signifiquen d’on agafen les dades que poden venir d’estacions, de satèl·lits , de radiosondatges (globus, boies marines…) per tant els podríem definir com un model de predicció numèrica del temps amb una resolució horitzontal i vertical prou gran per poder predir fenòmens meteorològics de mesoescala (10-1000 km), és a dir fenòmens molt més locals.

Malla Tridimensional

Quins són els models més coneguts, són diferents i com sempre l’habilitat del predictor en la seva utilització i fiabilitat serà el que utilitzara en cada territori en base a la seva experiència. Arome, Arpege, WRF,….

Us deixo enllaç on us he posat els diferents models perquè els pugueu utilitzar i de forma ordenada:

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com

Exemple de meseoescalar