Arxiu de la categoria: Meteorologia

La Calamarsa o pedra

La calamarsa o pedra

Els núvols de tempesta (o també coneguts com cumulonimbus o cumulonimbes) són força presents a la nostra terra, estem en una zona de la península ibèrica amb molta activitat tempestuosa si mirem les estadístiques.

Imatge: Météorage

Les tempestes tenen associats diversos fenomens de temps sever com ara ventades, llamps, intenses pluges, esclafits, tornados, etc… i també la calamarsa/pedra.

Aquests dos elements en el fons són el mateix, només que reben diferent nom segons la seva mida, per sota de 1cm en direm calamarsa i per sobre pedra.

La pedra o calamarsa, és un meteor atmosfèric associat a tempestes que es formen quan hi ha una important diferencia entre la temperatura en superfície i les capes superiors. Per aquesta raó, és més habitual que es formin durant les hores més càlides del dia i des de la primavera fins la tardor, justament quan el Sol més escalfa.

Imatge: Aemet

L’aire calent de la superfície rescalfat pel Sol, puja per si mateix generant els corrents ascendents, però necessita un impuls més fort per esdevenir una tempesta, aquesta ajuda extra pot donar-se per raons orogràfiques o per xocs de vents de diferents direccions.

Imatges: Meteocat

En el cas que aquest aire ascendent contingui prou humitat (vapor d’aigua), aquesta es condensa formant petites gotetes quan arriba a capes superiors més fredes, permetent així la visualització dels núvols (recordeu que el vapor es transparent i no és visible simple vista).

Quan aquests corrents ascendents són extremadament forts, és quan es poden formar els cumulonimbes podent arribar així fins els 16km sobre el nivell del mar. Es frenen al límit superior de la troposfera, l’anomenada tropopausa. Aquesta no es troba sempre a la mateixa alçada, en els pols pot estar als 8km i a l’equador a uns 17km.

Si tenim en compte que cap als 5km les temperatures poden ser inferiors als -20ºC, entenem doncs que les gotes que pugen per l’aire ascendent acabaran congelant-se i formant els petit grànuls de gel al refredar-se molt ràpidament.

Igual que hi ha corrents ascendents dins el núvol, també n’hi ha de descendents, això fa que aquestes gotes o petits trossets de gel, puguin iniciar un cicle rotatiu dins el cumulonimbe que pot repetir-se varies vegades.

Cada cop que puja se li afegeix una nova capa de gel de color més opaca (es deu a que la congelació de l’aigua que l’envolta ha estat molt rapida). Quan baixa també se li afegeix una nova capa, però al congelar-se més lentament, acaba tenint un color més transparent. Per tant, si tallem una calamarsa o pedra just per la meitat, veurem que és com una ceba i podem comptar quants cicles ha viscut dins el núvol, cada dues capes (opaca + transparent) seria una volta sencera.

Com més forts siguin els corrents d’aire més voltes podrà donar, però al final, la gravetat sempre acabarà guanyant i tard o d’hora, aquesta calamarsa o pedra acabarà caient.

Ara imagineu-vos com ha de ser la força del vent dins els cumulonimbes per poder sostenir pedres com aquestes.

Els models mesoescalars. Els més precisos

En aquesta serie de posts que hem fet , avui toca parlar dels models mesoescalars, els models més precisos a l’hora de poder fer un pronòstic a curt termini, d’on plourà, quantitat de precipitació, cota de neu, velocitat del vent… , parlem de curt termini aproximadament a unes 36 hores ja que la multitud de càlculs matemàtics que han de fer absorbeixen una capacitat computacional tant bestia que tot i ser supercomputadors difícilment poden anar a més hores, ja que treballen amb definicions de molts pocs kilòmetres de distancia.

Anem a explicar que significa aquest concepte, tot i ser l’atmosfera continua, el que fan els models es resoldre unes equacions matemàtiques basades en formulacions físiques molt complexes, per fer-ho agafen punts configurant el que coneixem com una malla tridimensional, la distància d’aquests punts és el que determina la seva resolució, és a dir quant més petit sigui la distància entre aquests punts més precisa serà la predicció.

Doncs bé models globals com el GFS agafen resolucions o millor dit malles de 25 km de punt a punt, mentre que aquests models treballen amb malles on la distància va de 1km a 2km (en els models surt expressat en graus). Aquestes punts de la malla signifiquen d’on agafen les dades que poden venir d’estacions, de satèl·lits , de radiosondatges (globus, boies marines…) per tant els podríem definir com un model de predicció numèrica del temps amb una resolució horitzontal i vertical prou gran per poder predir fenòmens meteorològics de mesoescala (10-1000 km), és a dir fenòmens molt més locals.

Malla Tridimensional

Quins són els models més coneguts, són diferents i com sempre l’habilitat del predictor en la seva utilització i fiabilitat serà el que utilitzara en cada territori en base a la seva experiència. Arome, Arpege, WRF,….

Us deixo enllaç on us he posat els diferents models perquè els pugueu utilitzar i de forma ordenada:

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com

Exemple de meseoescalar

El model ECMWF (IFS/EPS) conegut com l’Europeu

En l’últim post que vam fer per lo Parte vam parlar del model GFS conegut com l’americà, que per cert de moment es retarda la sortida del nou model, degut a problemes amb equivalències de neu i aigua, sense establir ara per ara cap data de sortida.

Avui parlarem del que és conegut com l’europeu o per les sigles ECMWF o per el nom del model IFS. Actualment és considerat el millor model de predicció global ja que és el que més sistemes computacionals utilitza i esta finançat per els organismes europeus, això si a diferència del GFS no és un model lliure i la seva utilització és restringida tant en l’útilització d’imatges com de les dades.

Aquest model utilitza com tots la famosa sortida determinista (la més probable) amb 2 actualitzacions al dia de 12h ,té una resolució de 18 km en horitzontal i treballa amb 91 capes verticals, en principi arriba cap els 15 dies tot i tenir una versió anomenada ENS Extender, que un altre dia ja en parlarem.

Com sempre, més que mirar l’evolució de la sortida determinista ens fixarem amb la predicció per conjunts anomenada EPS (en el GFS s’anomena GEFS). Per tant igual que en el GFS el que es fa és alterar unes condicions inicials per obtindre 50 de diferents (el GFS són 20 + la de control) i deixa una sense alterar que és l’anomenada de control, per tant en el seu estudi treballa amb 51 ensembles o conjunts de probabilitat. I aquí és sempre on es fixem amb la mitjana d’aquest 51 models que sempre donen una aproximació al que pot passar a mig i llarg plaç.

Per cert a juny vindrà la nova versió del IFS de fet és una millora ja programada que en principi té que aportar millores en aquest món tant complexe de la predicció.

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com

LLEVANTADA DE LLIBRE? ELS INGREDIENTS PER VEURE-LA

Hola som el Projecte 4 estacions i avui venim a parlar d’una massa d’aire que afecta Catalunya i que gràcies al seu vent tenim una llevantada.

Com molt bé va explicar l’Àlex Van der Laan en aquest post sobre les masses d’aire que afecten Catalunya la llevantada és l’estrella de les precipitacions a Catalunya, i avui us volem explicar exactament que és una llevantada i quins són els ingredients perfectes perquè ens omplim a litres d’aigua i a metres de neu al Pirineu (si és hivern clar)

Que és una llevantada?

Una llevantada és lògicament un vent fresc o fort del nord-est que gràcies a tot el seu recorregut marítim arriba a Catalunya carregat d’humitat i ganes de portar moltes precipitacions, vent i mala mar.

Aquí teniu un petit esquema de com ens afecta una llevantada molt important, una baixa prop de les illes balears que envia llevant directe cap a Catalunya arrossegant molta humitat en tot el seu recorregut i condensació, portant nevades importants a la cara sud on poden superaran el metre de neu de vegades i més de 100 mm per metre 2 en diversos punts.

Com neix una llevantada?

Una llevantada neix a partir d’una pertorbació atlàntica (normalment) que arriba al mediterrani i campi qui pugui perquè els moviments que fa a partir d’aquí són claus i a vegades molt violents, si la pertorbació es col·loca a prop de casa nostra, la seva influència és major però tal com es veu a la imatge és la millor posició per rebre molt, sobretot el Pirineu Oriental.


Quines són les afectacions més importants?

La posició és clau i si és bona, és perfecte alguns dels episodis de llevant a Catalunya han sigut d’infart per molts meteoròlegs per poder preveure exactament on se situarà la baixa, aquí podeu veure un exemple devastador.

Aiguats de l’octubre de 1987. Més info aquí


Aprofitem l’ocasió per fer una mica de publicat!!!!!

Hem creat un projecte social de cara a l’ajuda de la meteorologia per a tothom, volem crear una xarxa de 15 webcams al Pirineu en directe les 24 hores del dia per a tothom de forma gratuïta, gràcies a les aportacions de la gent podrem fer realitat aquest projecte i millorarem notablement la visualització del Pirineu des de les webcams.

Aquí podreu trobar TOTA LA INFORMACIÓ

Bon cap de setmana i gràcies per la col·laboració!!!

Projecte 4 estacions

El model GFS.

Avui explicarem què és el model GFS (Global Forecast System) creat per la NOAA i conegut com l’americà.

Aquest model és de caràcter global i és gratuït, té 4 sortides diàries, és a dir actualitzacions de previsió. Aquestes sortides són a les 6 del mati representat com a 00Z, a les 12 del mati (06Z), a les 6 de la tarda (12Z) i a les 12 de la nit (18Z). Com a consell us dic que les dues sortides més importants són les de les 6 del mati (00Z) i de les 6 de la tarda (12Z) ja que són sortides que es fan amb radiosondatge, que vol dir que es prenen mesures (amb globus sonda que és llencen a l’espai) de les temperatures de forma real a diferent punts del globus amb lo qual es té la certesa que la temperatura que hi ha és la representada.

Aquests models són representats per supercomputadors que fan l’anàlisi tant a nivell horitzontal (superfície) com vertical (aire) amb malles de representació i equacions diverses. El GFS arriba a fer la predicció fins a 384 hores és a dir 16 dies. El GFS és un model espectral amb una resolució horitzontal aproximadament de 25 km (0,25 graus) per als primers 8 dies de predicció (0-192 hores) i d’uns 35 km del 9è al 16è dia de predicció (192-384 hores). Però compte, aquí juga un paper molt gran la probabilitat de la predicció i tota probabilitat a més de 120 hores ja es considera el que jo, i molts anomenem col·loquialment meteoficció ja que la probabilitat que passi és quasi nul·la o molt baixa.

Quan mirem un model sempre mirem el que anomenen la sortida determinista, que representa un únic escenari, i aquí és on es comença l’error, és impossible conèixer l’estat de tota l’atmosfera en un determinat moment, tot i tindre molt observadors i radiosondatges per tant ja parteixes d’una situació on segur hi han errors i a sobre recrees aquest únic escenari a 16 dies vista per tant l’error pot ser molt gros.

En l’actualitat el GFS té dues sortides deterministes la pròpia sortida i el que coneixem com la paral·lela, que ja indica el seu nom parteix de la mateixa situació inicial però en aquest cas el seu sistema de càlcul amb les equacions i la malla és diferent, ha sigut millorada i en principi és el nou GFS, el que substituirà a l’antic, de fet ja hagués passat sinó existís el tancament administratiu gràcies al Sr Trump. Observeu sortida determinista (primera imatge) i sortida paral·lela (segona imatge) ja a 78h mostren diferències.

Com podem doncs mesurar amb més grau de fiabilitat la predicció? Doncs el que anomenen la probabilitat per conjunts i en aquest cas és conegut com a model GEFS (Global Ensembled Forecast System). Aquest model es basa en partint d’una situació inicial (la run de control) fem petites variacions en les variables meteorològiques i per tant surten 20 variacions o ensembles on cadascun agafa el seu camí, i es pren com a mesura la mitjana dels 20 (el averange) per tant molt més fiable sobretot a mig plaç. Us deixo el model per conjunt en gràfica i en imatge a 78h perquè compareu amb els dos anteriors. en un proper post l’explicarem més en detall.

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com