La neu té amants i detractors (sí ja, com moltes coses direu). Per molta gent els paisatges nevats o el fet d’observar com cauen els floquets, són moments màgics.
Però, què és i com es forma la neu?
Molts haurem sentit a dir alguna vegada que és l’aigua dels núvols gelada, però si fem cas d’aquesta definició, la calamarsa seria neu i ja sabem que no són el mateix.
Primer de tot hem tenir alguns conceptes clars. Per formar-se neu cal que tinguem inestabilitat atmosfèrica (xocs de masses d’aire), vapor d’aigua i que la temperatura sigui negativa. Fins aquí tot sembla evident.
Ara bé, depenent del fred es pot formar la neu a l’interior dels núvols de dues maneres:
Nucleació heterogènia.
Quan la temperatura negativa dins el núvol és superior als -40°C, el vapor no es transforma en cristalls de gel sense més, necessita alguna cosa que desencadeni el procés, necessitem petitíssimes partícules (aerosols com la pols, sal marina, fums, etc) que actuïn de nuclis de congelació.
Aquestes partícules que estan en suspensió a l’aire atrauran i absorbiran la humitat del seu voltant formant petites gotetes, a partir d’aquest moment començarà la cristal·lització de l’aigua.
Nucleació homogènia.
Si la temperatura de l’aire és inferior als -40°C, la sublimació (inversa) de la neu serà directe, el vapor d’aigua no requerirà cap partícula per fer la transformació d’estat gasós a estat sòlid (cristall).
Els núvols poden tenir varis quilometres d’alçada i la temperatura a cada capa és diferent, per tant, depenent del fred podem trobar que un núvol formi neu de les dues maneres.
Si la temperatura és negativa però no és inferior a -10°C, rarament és podran formar els cristalls de gel i les gotes es quedaran en estat de subfusió i segurament acabarà plovent.
Un cop tenim el petit cristall de gel, aquest va absorbint la humitat del voltant que es va subliminant fent que continuï creixent. Un sol cristall pot arribar a fer uns 18 mm i la seva forma serà hexagonal, però creixerà d’una manera o altre depenent del fred:
A mesura que es formen i van travessant capes d’aire de diferents temperatures i graus d’humitat, el cristall va adquirint la seva forma.
Sempre s’ha dit que no existeixen 2 cristalls de gel iguals, tot i tenir la mateixa forma, la poca probabilitat d’aconseguir una simetria exacte i que totes les puntes siguin de la mateixa mida, ho fa realment complicat.
Tot i que el gel és transparent, la neu (neta) és de color blanc a causa del reflex difús de tot l’espectre de la llum amb la difusió de la llum per les petites cares de cristall dels flocs de neu.
No heu de confondre un cristall de gel amb un floquet de neu, la volva es forma quan diferents cristalls del núvol s’ajunten en el procés anomenat acreció. Depenent del fred i del grau d’humitat, es poden agrupar els suficients cristalls com per formar flocs de fins 10 cm.
Si la temperatura no és prou freda, l’aigua líquida fa de cola per unir cristalls i floquets, per això quan veiem caure els típics “parracs” de neu, parlem de neu humida.
Un cop les volves cauen del núvol a conseqüència del seu propi pes, que arribin a la superfície dependrà de les capes d’aire que vagi creuant. Si una d’elles té una temperatura positiva, el floquet es començarà a fondre. De totes maneres, podem veure a nevar fins els 2/3°C positius, en el cas d’haver-hi una humitat de l’aire molt baixa, es pot veure nevar fins i tot entre 8/10°C.
A tots aquells que busquen les matemàtiques a tot arreu, els cristalls de neu són fractals naturals.
Cada cop s’utilitza més la paraula DANA en els espais de
previsió del temps. Poc a poc ens familiaritzem amb ella, però possiblement no
tothom entén el seu significat i quines poden ser les seves conseqüències a les
nostres contrades.
Una Depressió Aïllada a Nivells Alts és un embossament d’aire fred a les capes mitges i altes de la troposfera. Una bona forma de detectar-les és mirar la temperatura a uns aproximadament 5.500 metres d’alçada.
Com que l’energia de l’aire i la força de la gravetat (varia segons la latitud) no és igual a tota la superfície de la Terra, una manera de mesurar l’energia potencial de l’aire de forma equitativa a tot el planeta és utilitzant l’altura geopotencial enlloc de la geomètrica, per tant, quan mirem la temperatura a les capes atmosfèriques, ho farem amb hPa i no metres, els esmentats i aproximats 5.500 metres serien els 500 hPa.
La DANA és una pertorbació atmosfèrica extratropical (ni polar ni equatorial) formada per un embossament d’aire fred que s’ha separat del corrent zonal. Aquesta pot tenir un reflex a les capes baixes en forma de baixa o borrasca en superfície, en aquest cas parlariem d’un BFA, Borrasca Freda Aïllada. Una forma de detectar-les és utilitzant les imatges de satèl·lit del canal de vapor d’aigua.
Per entendre la formació d’una DANA, hem de parlar dels corrents en Jet (també coneguts com Jet Streams) que es troben a nivell de la tropopausa. Hem de tenir present que entre els pols i l’Equador, hi ha un gran gradient tèrmic que genera grans corrents de l’aire a tot el planeta.
Els corrents en jet que es formen van d’oest a est seguint la rotació de la Terra. Aquests donen la volta al planeta a gran velocitat però tenen un gruix de relativament pocs quilometres. Els avions aprofiten aquests corrents (entrant en ells) per estalviar combustible ja que es troben cap els 10.000 metres d’alçada. Existeix un altre corrent de baixa altura que passa per Amèrica del Sud.
Hi ha 2 tipus de corrent en jet:
Polars a uns 60° de latitud.
Subtropicals a uns 30°.
El jet stream polar separa l’aire fred del pols de l’aire més càlid de latituds inferiors. Quan aquest és estable, l’aire de les diferents latituds no es barreja gairebé ja que no té ondulacions que facilitin fer arribar l’aire fred a zones més temperades. Ara bé, quan es desestabilitza la cosa canvia. Hi ha un índex anomenat AO (Arctic Oscillation) que fa un seguiment i previsions d’aquest fenomen.
Les ondulacions del corrent en jet poden arribar a ser molt fortes creant tàlvegs que s’acaben separant del corrent general. En aquest moment és quan l’aire fred queda aïllat i envoltat d’aire més càlid i comencem a parlar d’una DANA.
Una DANA és un bossa o gota freda, com tradicionalment dèiem. Al separar-se del corrent global o zonal, el seus moviments poden ser “caòtics” i més complicats de predir. A diferencia d’una borrasca amb fronts, els seus fenòmens meteorològics poden ser més imprevistos i fins i tot més severs si les condicions són favorables.
La severitat dependrà de varis factors, per exemple, la temperatura en superfície i grau d’humitat. En el nostre territori la temperatura de l’aigua del mar és molt important. Quan l’aire fred es troba amb la mar calenta (sobretot a finals o després de l’estiu) el gran gradient tèrmic es converteix en energia que afavoreix la formació de fortes tempestes i fins i tot de sistemes convectius mesoescalars com aquest.
Són estructures nuvoloses de fort desenvolupament vertical però poc extenses comparat amb els fronts. És molt difícil de saber on es formaran i menys on descarregaran, tot i que els models numèrics continuen evolucionant matemàticament i tecnològicament, encara estem molt lluny de fer previsions precises i de gran fiabilitat.
A casa nostra, la posició exacte d’una DANA és clau per saber si ens portarà pluja abundant, si es situa una mica més amunt o avall, més a la dreta o esquerra, les conseqüències varien totalment. Aquesta seria una bona posició per precipitacions abundants i fort vent de llevant.
Tot i que la col·locació no sigui la ideal per gran pluges continuades, l’aire fred de l’embossament genera forta inestabilitat, l’orografia o qualsevol petit xoc de vents amb la suficient humitat, pot fer créixer un bon bolet tempestuós a qualsevol lloc sota la seva influencia.
Un cicló és una zona de la troposfera on trobem forts corrents de vent en una àrea tancada i de forma circular (o en espiral). Normalment estan vinculats a baixes pressions atmosfèriques. Giren en la mateixa direcció que la Terra, a l’hemisferi nord al contrari a les agulles del rellotge i al sud al revés.
Hi ha varis tipus segons les seves característiques:
Mesociclons
No són grans, fins a uns 10 km i es tracten dins la mesoescala i no en l’escala sinòptica, un exemple serien les supercel·lules, les tempestes que tenen les millors condicions per formar tornados a conseqüència de la seva rotació.
Ciclons Polars
Es formen a les regions àrtiques i molt ràpidament, però solen tenir una durada relativament curta. La seva rotació sol ser dèbil.
Ciclons extratropicals
Es creen per sobre els 30º de latitud i a conseqüència de la barreja de masses d’aire càlides i fredes. Això provoca la formació de fronts just on xoca l’aire de diferent temperatura i densitat. Són les típiques borrasques que ens visiten constantment.
Ciclons tropicals
Es generen sobre les regions dels oceans amb aigües calentes (Equador i tròpics). Obtenen l’energia de l’evaporació i condensació del l’aigua.
Ciclons subtropicals
Tenen característiques a mig camí entre un tropical i un extratropical. Es formen en regions properes a l’equador.
Cicló Tropical, el més famós i destructiu
El seu nucli és càlid i com he dit, neix sobre zones dels oceans amb aigua calenta. Es caracteritza pels forts vents i molta pluja. Normalment no tenen la típica rotació en el seu inici, però a mesura que s’intensifiquen i comencen a allunyar-se de la zona equatorial, el procés de ciclogènesi s’accelera per l’efecte Coriolis a conseqüència de la rotació de la Terra.
Reben varis noms segons la força dels vents:
Depressió tropical
Tempesta tropical
Huracà, tifó o senzillament cicló.
Segons la zona del món, aquesta seria la nomenclatura regional d’un gran cicló tropical:
Per poder classificar els huracans segons la seva intensitat, es va crear una escala coneguda amb el nom de Saffir-Simpson. Aquesta els agrupa en 5 categories segons la velocitat del vent sostingut en el seu centre (o parets de l’ull), no en ràfegues màximes, que evidentment poden ser encara més fortes.
Altres noms relacionats
Ciclogènesi explosiva
El procés d’enroscament i formació d’una borrasca es coneix com a ciclogènesi. Si una baixa atmosfèrica es va aprofundint de tal manera que la pressió en el seu centre baixa entre 18 i 24 hPa en 24 hores o menys, parlarem de ciclogènesi explosiva. Es generen forts vents i es deu al fort gradient baromètric. El nom fa referencia al procés i no a un tipus de cicló o borrasca.
Medicane
És un cicló o minicicló mediterrani quasi tropical. El seu nom prové de “Mediterranean Hurricane” per la seva semblança a un huracà. No es formen sovint però tampoc són excepcionals. Necessiten que l’aigua del mar Mediterrani sigui força calenta, per tant, són de nucli càlid. Poden tenir vents sostinguts superiors als 100 km/h i la seva durada és molt curta, des d’hores a 1 o 2 dies.
Aquest estiu amb el Carles Nerín fundador de Comando Tibidabo ens vam proposar fer una cosa diferent en meteorologia, fer un programa setmanal de meteo sense filtres, on a més de fer pedagogia i ensenyar conceptes de meteo farem previsions a una setmana vista amb el risc que té, i cada setmana analitzant si ha passat o no i el grau d’encert de les previsions.
També volem que la gent participi en directe per tant utilitzarem el sistema Periscope amb emissió en directe via Twitter. És un programa completament artesanal, el fem nosaltres per la gent amb els nostres mitjans i amb moltes ganes de fer-ho petar. Apunteu doncs que a partir d’aquesta setmana si voleu el dijous a les 21h tindreu una cita amb nosaltres us esperem.
Us explico com podreu veure en directe o en diferit el ProgramaLa Meteo del Nerin i el Van der Laan que us recordo farem la primera emissió dijous dia 19 de setembre a partir de les 20:45.
Com us hem comentat utilitzarem el sistema Periscope. Aquest sistema és una app que la podeu baixar en el mòbil tant per Android com per Iphone, solament teniu que posar en el Apple Store o Google Play el nom de Periscope e instalar-la. El Periscope va lligat a una compte Twitter , el podeu utilitzar tant per veure emissions i participar en directe ,fent preguntes i comentaris, o per si voleu fer les vostres pròpies emissions. En principi és tant senzill com això, és a dir si teniu un mòbil i un compte de Twitter ja podeu fer emissions en directe i sense límit de temps; penseu que un vídeo penjat a twitter com a màxim admet 2 minuts i 20 segons.
Pels que no vulgueu instal·lar Periscope no teniu que fer res, simplement estar pendents del meu Twitter a les 21h sortira un twitt que serà l’emissió en directe ,cliqueu i ja podeu sentir el programa, això si no podreu fer comentaris en directe, però si per twitter, el veureu i el sentireu en directe com la TV. Us recordo que el meu compte de Twitter és @alexmegapc Si afegiu Periscope al mòbil o tablet, si em voleu seguir poseu @alexmegapc o Àlex Van der Laan en el buscador , i si teniu activades les notificacions us avisarà cada vegada que fem un programa.
Pels que no pogueu veure el programa us deixo l’adreça on estaran tots els vídeos. Els podeu mirar des d’un ordinador, tablet, etc cliqueu sobre el programa i el podeu veure, us deixo enllaç: (podeu fer una prova) https://www.pscp.tv/alexmegapc/
Si teniu dubtes me les feu saber i les resolem tenim temps. hola@alexmeteo.com