Arxiu de la categoria: Meteorologia

Alçada geopotencial com valor per representar les variables Meteorològiques:

Avui parlarem d’un concepte més físic que meteorològic, l’alçada geopotencial, fonamental per exemple,en el càlcul de la cota de neu on prenem com a referència els valors de 500hp o 850hp. Tots els cossos a la terra, en funció de la seva posició (lloc on es troben, longitud i latitud) tenen el que anomenem una energia potencial gravitacional o energia geopotencial, és a dir, el seu impacte a la terra pot variar en força i velocitat, o si volem pujar un objecte a un determinat punt de l’atmosfera necessitaríem una energia diferent en funció del lloc que estiguéssim, segons el lloc on estiguem tindran més o menys resistència a la gravetat. Per exemple, els coets es llancen des de Cabo Cañaveral perquè l’equador és el punt on menys resistència es té per poder sortir de la gravetat, amb d’altres factors, a més graus més resistència. Per tant l’aire és un cos més i té diferent energia en funció del lloc on es troba, quan més amunt més energia té i quan més cap a la superfície menys. Conclusió al ser la terra ovalada l’energia gravitatòria no és igual en tots els punts i canvia en funció del lloc on ens trobem, això fa que utilitzem l’alçada geopotencial ja que aquesta bàsicament el que fa és eliminar la gravetat.

Posem un exemple no podem dir que els 850hp són 1500m, el que podem dir és que quan tenim una pressió de 850hp a vegades ho tindrem a 1800m i d’altres quasi a 1200m, això per exemple fa que si els 850hp estan a tant sols 1300m i entra una massa d’aire fred que porta associada temperatures de -1  la cota de neu serà molt més baixa que no a1800m amb la mateixa temperatura, per exemple en el primer cas potser és una cota de 1000m i en l’altre cas una cota de 1900m. Vale Àlex, i quina mesura prenem de referència? Doncs diem que un metre geopotencial és = 1 metre ordinari sempre que es trobi a la latitud de 45 graus al nivell del mar. Per acabar aquesta introducció mirem per exemple els mapes previstos per demà a casa nostre tant a 500hp com a 850hp.

Si Mireu el de 500hp ens marquen tres alçades diferents de geopotencial, la que ens agafa a nosaltres 552, l’unic que tenim que fer és posar un zero esta expressat en decàmetres per tant alçada dels 500hp tindrem uns -21 graus a 5520m, en canvi a les balears -27 amb 544 per tant més baixa 5440m i una altre més o menys a Euskadi també de 5520m però amb -23, amb aquest simple exemple ja podeu imaginar com varia la cota de neu.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 18121400_1212.gif

A 850 hp per exemple tindrem uns 142, que serien 1420m amb temperatures segons territori de 0, 1, 2,3,4 per tant complicat determinar la cota de neu. Podríem dir que al Pirineu amb la versió més optimista cota 1100m, mentre que al Montseny al haver-hi 4graus a 850hp la cota estaria sobre els 1600m. Per finalitzar dir que aquestes temperatures són sense tenir en compte el dia i la nit. Per tant treballant amb alçades geopotencials podem calcular la mateixa energia de l’aire i per tant fer prediccions més exactes.


Àlex Van der Laan

Twitter: @alexmegapc

Per què no tenim invasions fredes? Quina és la Siberiana perfecte?

Bones! Avui us explicarem la raó de per què el fred no aconsegueix entrar a casa nostra! És un fet que passa molt durant gran part de l’any i coneix ens pot ajudar a entendre quin temps farà!

És l’anticicló de les Açores!

L’anticicló de les Açores és com el nom indica un anticicló a les Açores, el que li passa és que no és com qualsevol altre anticicló, és un anticicló que pot durar 5 mesos perfectament sense tenir cap altre complicació.

Lògicament l’anticicló de les Açores es va regenerant i canviant de posició a mesura que va passant el temps, però sempre segueix el mateix patró i la mateixa zona. Les Açores estan relativament a prop a casa nostra, i com tot amb la meteorologia es mou tot i moltes vegades ens arriba a casa nostra amb contundència i amb ganes d’estar allà durant molt de temps.

Com diu el nom de l’article, perquè no tenim invasions fredes?

Hi ha diversos factors sobretot a la nostra geografia que fan que les entrades fredes vagin a un costat o un altre, el primer és l’anticicló, en venir de més al sud en el seu camí arrossega aire càlid del nord d’africà per tant la direcció de l’anticicló seria de sud a nord, però i perquè no puja més?

Aquí està un altre factor molt important, les monstruoses borrasques de l’atlàntic! Durant la tardor i en alguns moments de l’hivern a l’oceà atlàntic hi ha borrasques molt i molt profundes i de grans dimensions que fan de bloqueig pels anticiclons, fent així que es vegin obligats ha estar al sud, aquest és un patró atmosfèric que es repeteix any rere any.

Mireu aquest vídeo de l’animació del satèl·lit meteosat d’avui, monstruoses borrasques pul·lulant per l’atlàntic.

Aquesta configuració, és perfecte, per invasions fredes a l’est d’Europa

Però que necessitem per veure una invasió freda d’origen Siberiana de primera categoria?
Un bon anticicló escandinau i bom!

Aquí ús desvelem el secret de la siberiana “perfecte”

Bona cap de setmana!

Projecte 4 Estacions

Web: projecte4estacions.com

Twitter: @4estacions2

Escalfament sobtat Estratosfèric. El trencament del vòrtex Polar

Què és??? Resum ràpid: quan es produeix, al cap d’un parell de setmanes aproximadament tenim una invasió freda al continent europeu de les més rigoroses i fortes.

Per tant el primer que ens tenim que preguntar és què és el Vòrtex Polar? A la tardor , i més o menys fins la primavera, es forma el que es coneix com vòrtex polar, si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant el podem definir com un cicló persistent, ubicat a la troposfera (àrea on estem nosaltres) i estratosfera(uns 50km cap amunt) concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al del rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero.

 L’escalfament es produeix per una pujada d’uns 25 graus en menys d’una setmana, aquest es situa per damunt dels 60 graus en l’hemisferi Nord.

Perquè es produeix? Doncs és molt complicat definir-ho amb quatre ratlles, però es determina per el que es coneix com les ones planetàries, on nosaltres estem la troposfera hi ha una patró dels vents,quan aquest patró es trenca per moltes diverses causes fenomens com el niño,augment temperatura del mar, els cicles solars (11 anys)… fa canviar aquesta direcció dels vents i és quan de forma no natural poden pujar fins el pol i arribar a la troposfera amb molta més temperatura i provocar el fenomen.

Per prendre aquesta mesura ens fixarem amb el gràfic a una alçada de 10hpa, la línia vermella representa la fluctuació de l’any 2016-2017, cada cop que el gràfic arriba dalt de tot (muntanyeta) pam ja el tenim i en dues tres setmanes el vòrtex pot arribar a dividir.se i gelar o bé el continent Europeu o l’Amèrica. Us deixo adreça on ho podeu trobar: http://www.cpc.ncep.noaa.gov/products/stratosphere/temperature/

Canvi climàtic, el principi de la fi

Hola a tothom! Som el Projecte 4 estacions i ara gràcies a la col·laboració de lo parte cada mes publicarem un article sobre el canvi climàtic!

Que és el clima?, Que és el canvi climàtic globalment?, Com ens afecta globalment?

Comencem!

Que és el clima?

Molta gent hi ha vegades es confon, i diu que el clima és el mateix que la meteorologia… Però no! Són semblants perquè el clima influeix a la meteorologia, però no podem dir: Condicions climàtiques adverses per una forta tempesta! La diferència clau entre les 2 és que el temps que pugui fer 1 dia no defineix el tipus de clima en una regió. Si un dia plou al desert, no serà un clima plujós.

El clima és una mitjana de l’estat del temps en 30 anys, si a Barcelona plouen 29 dies en setembre, és un clima plujós durant aquell més però si es fa la mitjana dels 30 anys, ens sortirà que el clima no és només plujos! (És un exemple)

El clima és la interacció de l’atmosfera, els mars i oceans, les zones polars, les espècies vives i els humans. Tots aquests factors influeixen a què el clima sigui d’una manera ho un altre. La latitud i l’altitud també influeixen molt, a l’equador no fa la mateixa temperatura que a Sibèria, i com més amunt la temperatura més baixa serà! Si estem a 5000 metres d’altitud, la temperatura serà molt més baixa que a nivell de mar. El relleu influeix moltíssim, ja que depèn de la zona i els vents el clima pot ser completament diferent.

Aquestes són les regions climàtiques de Catalunya.

Archivo:Mapa climatic de Catalunya.svg

Que és el canvi climàtic globalment?

El canvi climàtic, com la sola paraula ho indica és el canvi del clima a tot el planeta.

El clima canvia i ha canviat constatant, en diferents mesures i ara sembla que el clima canviarà però a pitjor…

És veritat que el canvi climàtic es culpa dels humans?

Si però no! El clima sempre canvia, però el que fem els humans amb la contaminació atmosfèrica es sobre escalfar el planeta i accelerar el canvi climàtic. La resposta de per què se sobre escalfa el planeta la podem veure en l’efecte hivernacle.

L’atmosfera és una capa de gasos que ens protegeix de temperatures extremadament baixes i gràcies a ella fa que els gasos essencials per viure no marxin, en retenir aquests gasos vol dir que també es queden amb tots els altres, el Co2 és un exemple d’uns dels gasos més comuns i contaminants en accés. Per culpa d’aquests gasos fa que es vagi acumulant tota la contaminació a la terra i que la capa d’ozó (una capa de l’atmosfera que ens protegeix dels rajos ultra violats del Sol) es vagi debilitant i trencant, fent que els rajos solars entrin amb molta més forca i augmentin la temperatura terrestre considerablement i que els humans siguem vulnerables a problemes de pell greus.

Aquí podeu veure un esquema del qual és l’efecte hivernacle

Com ens efecta el canvi climàtic globalment?

Bé, doncs per culpa d’això, la temperatura augmenta molt més rapidament i fa que el clima, canvi molt més ràpid, fent que la temperatura pugi cada vegada més, que els pols es vagin fonent per culpa de les altes temperatures, sequeres extremes, fenòmens de temps sever de caràcter important com tempestes extremadament intenses preparades per provocar inundacions massives, la desforestació per falta d’aigua i una temperatura adequada en moltes espècies vegetals i la fi de molts recursos naturals, etc

En aquesta animació podeu veure l’evolució de les temperatures de la terra des de 1850 fins al 2017… FA RESPECTE…

Això ha sigut una breu introducció a l’apartat que farem a partir d’ara una vegada cada mes! Anirem profunditzant diferents temes! El pròxim serà el canvi climàtic al mediterrani… On d’aquí uns anys serà un niu de tempestes moooolt intenses…

Fins a la pròxima!!

Projecte 4 Estacions

Web: projecte4estacions.com

Twitter: @4estacions2

Càlcul Cota de Neu. El perquè dels 850hp i els 500hp.


La primera cosa que ens ve al cap quan pensem en dir nevarà?  és que sinó estem a zero graus no neva, cosa que com podeu imaginar és falsa, podem veure nevar a 5 graus en positiu i ploure a zero graus. Avui anem a parlar  de com podem calcular la cota de neu ,tot i que la complexitat del tema fa que realment a molt poques hores vistes es pugui determinar. Hi han 3 factors bàsics que poden determinar la cota:

1. L’alçada geopotencial, és a dir a quina alçada estan els 850 HP i 500 HP dos valors fonamentals en el càlcul de la cota de neu. Tot i que diem que 850hp= 1500m i 500hp=5500m són valors aproximatius i per tant a vegades podem trobar una pressió de 850hp quasi a 1900m i d’altres quasi a 1000m, cosa que fa que si esta a 1000m nevarà a una cota molt més baixa que no a 1900m, penseu que de mitjana quan baixem 100m la temperatura disminueix 0,65 graus per tant s’han de mirar mapes d’alçada geopotencial= alçada on es troba la pressió a 850hp i 500hp.

I perquè parlem de pressió i no de temperatura?, doncs perquè al nivell de pressió de 850hp (més o menys 1500m) l’influencia dels vents i l’orografia ja fa que la temperatura del l’aire no vari molt, de fet quan mirem mapes a 850hp no es té en compte el dia i la nit a nivell de temperatura , a 500hp aquets factors encara s’accentuen més. Us poso a sota una taula (aquestes es configuren segons diferents formules) on mirant la temperatura que tenim a 850hp i a 500hp determinem la cota de neu, ull taules com aquestes no tenen en consideració l’alçada geopotencial i sempre la calculen pensant que els 850hp estan a 1500m i els 500hp a 5.500m. 

Us poso un enllaç on es demana temperatura a 850hp a 500hp i alçada geopotencial dels 850 és a dir on es troben els 850hp: https://meteosat.com/nieve/ Mireu un exemple del passat 29 d’abril 2018 que va nevar als pirineus, mireu a 500hp temperatura -29 el cercle amb el número 552 s’ha d’afegir un zero per tan els 500hp els tindríem a 5520m. En canvi a 850hp estàvem a 2 amb el cercle de 150 si afegim un zero alçada de 1500m, mireu que una mica més a sobre estava el de 142 voldria dir 1420m per tant cota de neu més baixa, si ho proveu en la web que us he donat la cota de neu va ser de 1000 metres

2. L’Orografia Per exemple quan ens entra una bossa feda pels pirineus (del pol) l’efecte palanca dels pirineus la rebaixa al baixar al pre-pirineu i territori, en canvi quan entra per l’oest és molt més real, el GFS per exemple sempre va de rebaixes per aquest factor dels pirineus. I podríem parlar del Montseny, Montserrat , Muntanyes de prades que fan circular l’aire amunt i avall i fent canviar molt les cotes generalistes 

3. La humitat. Si és molt seca pot fer que a temperatures elevades els floquets aguantin molt fins cotes baixes, en canvi si és alta a l’inversa i arribin en superfície mig desfets. acabar aquest post sempre penseu que quan més fred a 850 hp més possibilitat de cota baixa que no a l’inversa.

 

Vale Àlex, hi ha una manera més ràpida? resposta siiii, però menys fiable buscar els mapes de la isozero, o el que és el mateix a quina altitud la temperatura serà de zero graus què és on en principi l’aigua es converteix en floquet. Us deixo enllaç: http://www.meteociel.fr/modeles/gfse_cartes.php?ech=6&code=0&mode=3.  Com sempre Salut i Meteo!!!

Àlex Van der Laan.

Web:www.alexmeteo.com

Twitter:@alexmegapc

Facebook (Grup Àlex Meteo): https://www.facebook.com/groups/1844974052185440/