Mostra totes les entrades de Àlex Van der Lan

La Meteo del Nerín i el van der laan

Views: 18

Aquest estiu amb el Carles Nerín fundador de Comando Tibidabo ens vam proposar fer una cosa diferent en meteorologia, fer un programa setmanal de meteo sense filtres, on a més de fer pedagogia i ensenyar conceptes de meteo farem previsions a una setmana vista amb el risc que té, i cada setmana analitzant si ha passat o no i el grau d’encert de les previsions.

També volem que la gent participi en directe per tant utilitzarem el sistema Periscope amb emissió en directe via Twitter. És un programa completament artesanal, el fem nosaltres per la gent amb els nostres mitjans i amb moltes ganes de fer-ho petar. Apunteu doncs que a partir d’aquesta setmana si voleu el dijous a les 21h tindreu una cita amb nosaltres us esperem.

Us explico com podreu veure en directe o en diferit el Programa La Meteo del Nerin i el Van der Laan que us recordo farem la primera emissió dijous dia 19 de setembre a partir de les 20:45.

Com us hem comentat utilitzarem el sistema Periscope. Aquest sistema és una app que la podeu baixar en el mòbil tant per Android com per Iphone, solament teniu que posar en el Apple Store o Google Play el nom de Periscope e instalar-la. El Periscope va lligat a una compte Twitter , el podeu utilitzar tant per veure emissions i participar en directe ,fent preguntes i comentaris, o per si voleu fer les vostres pròpies emissions. En principi és tant senzill com això, és a dir si teniu un mòbil i un compte de Twitter ja podeu fer emissions en directe i sense límit de temps; penseu que un vídeo penjat a twitter com a màxim admet 2 minuts i 20 segons.

Pels que no vulgueu instal·lar Periscope no teniu que fer res, simplement estar pendents del meu Twitter a les 21h sortira un twitt que serà l’emissió en directe ,cliqueu i ja podeu sentir el programa, això si no podreu fer comentaris en directe, però si per twitter, el veureu i el sentireu en directe com la TV. Us recordo que el meu compte de Twitter és @alexmegapc Si afegiu Periscope al mòbil o tablet, si em voleu seguir poseu @alexmegapc o Àlex Van der Laan en el buscador , i si teniu activades les notificacions us avisarà cada vegada que fem un programa.

Pels que no pogueu veure el programa us deixo l’adreça on estaran tots els vídeos. Els podeu mirar des d’un ordinador, tablet, etc cliqueu sobre el programa i el podeu veure, us deixo enllaç: (podeu fer una prova) https://www.pscp.tv/alexmegapc/


Si teniu dubtes me les feu saber i les resolem tenim temps. hola@alexmeteo.com

A la portada Imagen de Patricia Alexandre en Pixabay 

Els models mesoescalars. Els més precisos

Views: 7

En aquesta serie de posts que hem fet , avui toca parlar dels models mesoescalars, els models més precisos a l’hora de poder fer un pronòstic a curt termini, d’on plourà, quantitat de precipitació, cota de neu, velocitat del vent… , parlem de curt termini aproximadament a unes 36 hores ja que la multitud de càlculs matemàtics que han de fer absorbeixen una capacitat computacional tant bestia que tot i ser supercomputadors difícilment poden anar a més hores, ja que treballen amb definicions de molts pocs kilòmetres de distancia.

Anem a explicar que significa aquest concepte, tot i ser l’atmosfera continua, el que fan els models es resoldre unes equacions matemàtiques basades en formulacions físiques molt complexes, per fer-ho agafen punts configurant el que coneixem com una malla tridimensional, la distància d’aquests punts és el que determina la seva resolució, és a dir quant més petit sigui la distància entre aquests punts més precisa serà la predicció.

Doncs bé models globals com el GFS agafen resolucions o millor dit malles de 25 km de punt a punt, mentre que aquests models treballen amb malles on la distància va de 1km a 2km (en els models surt expressat en graus). Aquestes punts de la malla signifiquen d’on agafen les dades que poden venir d’estacions, de satèl·lits , de radiosondatges (globus, boies marines…) per tant els podríem definir com un model de predicció numèrica del temps amb una resolució horitzontal i vertical prou gran per poder predir fenòmens meteorològics de mesoescala (10-1000 km), és a dir fenòmens molt més locals.

Malla Tridimensional

Quins són els models més coneguts, són diferents i com sempre l’habilitat del predictor en la seva utilització i fiabilitat serà el que utilitzara en cada territori en base a la seva experiència. Arome, Arpege, WRF,….

Us deixo enllaç on us he posat els diferents models perquè els pugueu utilitzar i de forma ordenada:

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com

Exemple de meseoescalar

Convergència de vents. el rebuf.

Views: 64

La situació d’aquesta tarda (dimecres 3 Abril) ens presenta un fenomen que crec que us pot interessar, el que s’anomena convergència de vents en superfície, si mireu el mapa de vents (primera foto) més o menys en superfície (10m) veureu que hi han uns vents de projecció si fa o no fa horitzontal (en aquest cas més perpendicular de mar a terra, color blau), on els vents de darrera (en mapa color verd perquè tenen més velocitat) van més ràpid que els que van en la part del davant (mapa color blau), això fa que quan xoquen, els de darrera enganxen als del principi que van més lents, el que fa que aquest es vegin obligats a pujar en alçada (els empenyen), i quan en alçada hi ha aire fred, com en el cas d’aquesta tarda -23 a -26 5500m (3 fotografia) pam!!! formació de nuvolades importants i que acostumen a portar força precipitació, doncs mireu en el mapa de vents (segona fotografia) queda clar on passa de verd a blau zona Nord Est i part del litoral. D’aquí l’avís que tenim de formació de tempestes aquesta tarda . Aquest fenomen de vents de mar cap a terra impulsat per la tramuntana i el mestral, és el que anomenem rebuf, que sempre passa quan entren fronts de nord, la clau és tindre fred en alçada perquè l’humitat que porten del mar pugui acabant convertint-se en nuvolades i xàfecs Un altre dia parlarem de divergència, i . Salut i Meteo

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com

El model ECMWF (IFS/EPS) conegut com l’Europeu

Views: 13

En l’últim post que vam fer per lo Parte vam parlar del model GFS conegut com l’americà, que per cert de moment es retarda la sortida del nou model, degut a problemes amb equivalències de neu i aigua, sense establir ara per ara cap data de sortida.

Avui parlarem del que és conegut com l’europeu o per les sigles ECMWF o per el nom del model IFS. Actualment és considerat el millor model de predicció global ja que és el que més sistemes computacionals utilitza i esta finançat per els organismes europeus, això si a diferència del GFS no és un model lliure i la seva utilització és restringida tant en l’útilització d’imatges com de les dades.

Aquest model utilitza com tots la famosa sortida determinista (la més probable) amb 2 actualitzacions al dia de 12h ,té una resolució de 18 km en horitzontal i treballa amb 91 capes verticals, en principi arriba cap els 15 dies tot i tenir una versió anomenada ENS Extender, que un altre dia ja en parlarem.

Com sempre, més que mirar l’evolució de la sortida determinista ens fixarem amb la predicció per conjunts anomenada EPS (en el GFS s’anomena GEFS). Per tant igual que en el GFS el que es fa és alterar unes condicions inicials per obtindre 50 de diferents (el GFS són 20 + la de control) i deixa una sense alterar que és l’anomenada de control, per tant en el seu estudi treballa amb 51 ensembles o conjunts de probabilitat. I aquí és sempre on es fixem amb la mitjana d’aquest 51 models que sempre donen una aproximació al que pot passar a mig i llarg plaç.

Per cert a juny vindrà la nova versió del IFS de fet és una millora ja programada que en principi té que aportar millores en aquest món tant complexe de la predicció.

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com

El model GFS.

Views: 46

Avui explicarem què és el model GFS (Global Forecast System) creat per la NOAA i conegut com l’americà.

Aquest model és de caràcter global i és gratuït, té 4 sortides diàries, és a dir actualitzacions de previsió. Aquestes sortides són a les 6 del mati representat com a 00Z, a les 12 del mati (06Z), a les 6 de la tarda (12Z) i a les 12 de la nit (18Z). Com a consell us dic que les dues sortides més importants són les de les 6 del mati (00Z) i de les 6 de la tarda (12Z) ja que són sortides que es fan amb radiosondatge, que vol dir que es prenen mesures (amb globus sonda que és llencen a l’espai) de les temperatures de forma real a diferent punts del globus amb lo qual es té la certesa que la temperatura que hi ha és la representada.

Aquests models són representats per supercomputadors que fan l’anàlisi tant a nivell horitzontal (superfície) com vertical (aire) amb malles de representació i equacions diverses. El GFS arriba a fer la predicció fins a 384 hores és a dir 16 dies. El GFS és un model espectral amb una resolució horitzontal aproximadament de 25 km (0,25 graus) per als primers 8 dies de predicció (0-192 hores) i d’uns 35 km del 9è al 16è dia de predicció (192-384 hores). Però compte, aquí juga un paper molt gran la probabilitat de la predicció i tota probabilitat a més de 120 hores ja es considera el que jo, i molts anomenem col·loquialment meteoficció ja que la probabilitat que passi és quasi nul·la o molt baixa.

Quan mirem un model sempre mirem el que anomenen la sortida determinista, que representa un únic escenari, i aquí és on es comença l’error, és impossible conèixer l’estat de tota l’atmosfera en un determinat moment, tot i tindre molt observadors i radiosondatges per tant ja parteixes d’una situació on segur hi han errors i a sobre recrees aquest únic escenari a 16 dies vista per tant l’error pot ser molt gros.

En l’actualitat el GFS té dues sortides deterministes la pròpia sortida i el que coneixem com la paral·lela, que ja indica el seu nom parteix de la mateixa situació inicial però en aquest cas el seu sistema de càlcul amb les equacions i la malla és diferent, ha sigut millorada i en principi és el nou GFS, el que substituirà a l’antic, de fet ja hagués passat sinó existís el tancament administratiu gràcies al Sr Trump. Observeu sortida determinista (primera imatge) i sortida paral·lela (segona imatge) ja a 78h mostren diferències.

Com podem doncs mesurar amb més grau de fiabilitat la predicció? Doncs el que anomenen la probabilitat per conjunts i en aquest cas és conegut com a model GEFS (Global Ensembled Forecast System). Aquest model es basa en partint d’una situació inicial (la run de control) fem petites variacions en les variables meteorològiques i per tant surten 20 variacions o ensembles on cadascun agafa el seu camí, i es pren com a mesura la mitjana dels 20 (el averange) per tant molt més fiable sobretot a mig plaç. Us deixo el model per conjunt en gràfica i en imatge a 78h perquè compareu amb els dos anteriors. en un proper post l’explicarem més en detall.

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com