Mostra totes les entrades de Àlex Van der Lan

Alçada geopotencial com valor per representar les variables Meteorològiques:

Avui parlarem d’un concepte més físic que meteorològic, l’alçada geopotencial, fonamental per exemple,en el càlcul de la cota de neu on prenem com a referència els valors de 500hp o 850hp. Tots els cossos a la terra, en funció de la seva posició (lloc on es troben, longitud i latitud) tenen el que anomenem una energia potencial gravitacional o energia geopotencial, és a dir, el seu impacte a la terra pot variar en força i velocitat, o si volem pujar un objecte a un determinat punt de l’atmosfera necessitaríem una energia diferent en funció del lloc que estiguéssim, segons el lloc on estiguem tindran més o menys resistència a la gravetat. Per exemple, els coets es llancen des de Cabo Cañaveral perquè l’equador és el punt on menys resistència es té per poder sortir de la gravetat, amb d’altres factors, a més graus més resistència. Per tant l’aire és un cos més i té diferent energia en funció del lloc on es troba, quan més amunt més energia té i quan més cap a la superfície menys. Conclusió al ser la terra ovalada l’energia gravitatòria no és igual en tots els punts i canvia en funció del lloc on ens trobem, això fa que utilitzem l’alçada geopotencial ja que aquesta bàsicament el que fa és eliminar la gravetat.

Posem un exemple no podem dir que els 850hp són 1500m, el que podem dir és que quan tenim una pressió de 850hp a vegades ho tindrem a 1800m i d’altres quasi a 1200m, això per exemple fa que si els 850hp estan a tant sols 1300m i entra una massa d’aire fred que porta associada temperatures de -1  la cota de neu serà molt més baixa que no a1800m amb la mateixa temperatura, per exemple en el primer cas potser és una cota de 1000m i en l’altre cas una cota de 1900m. Vale Àlex, i quina mesura prenem de referència? Doncs diem que un metre geopotencial és = 1 metre ordinari sempre que es trobi a la latitud de 45 graus al nivell del mar. Per acabar aquesta introducció mirem per exemple els mapes previstos per demà a casa nostre tant a 500hp com a 850hp.

Si Mireu el de 500hp ens marquen tres alçades diferents de geopotencial, la que ens agafa a nosaltres 552, l’unic que tenim que fer és posar un zero esta expressat en decàmetres per tant alçada dels 500hp tindrem uns -21 graus a 5520m, en canvi a les balears -27 amb 544 per tant més baixa 5440m i una altre més o menys a Euskadi també de 5520m però amb -23, amb aquest simple exemple ja podeu imaginar com varia la cota de neu.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 18121400_1212.gif

A 850 hp per exemple tindrem uns 142, que serien 1420m amb temperatures segons territori de 0, 1, 2,3,4 per tant complicat determinar la cota de neu. Podríem dir que al Pirineu amb la versió més optimista cota 1100m, mentre que al Montseny al haver-hi 4graus a 850hp la cota estaria sobre els 1600m. Per finalitzar dir que aquestes temperatures són sense tenir en compte el dia i la nit. Per tant treballant amb alçades geopotencials podem calcular la mateixa energia de l’aire i per tant fer prediccions més exactes.


Àlex Van der Laan

Twitter: @alexmegapc

Escalfament sobtat Estratosfèric. El trencament del vòrtex Polar

Què és??? Resum ràpid: quan es produeix, al cap d’un parell de setmanes aproximadament tenim una invasió freda al continent europeu de les més rigoroses i fortes.

Per tant el primer que ens tenim que preguntar és què és el Vòrtex Polar? A la tardor , i més o menys fins la primavera, es forma el que es coneix com vòrtex polar, si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant el podem definir com un cicló persistent, ubicat a la troposfera (àrea on estem nosaltres) i estratosfera(uns 50km cap amunt) concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al del rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero.

 L’escalfament es produeix per una pujada d’uns 25 graus en menys d’una setmana, aquest es situa per damunt dels 60 graus en l’hemisferi Nord.

Perquè es produeix? Doncs és molt complicat definir-ho amb quatre ratlles, però es determina per el que es coneix com les ones planetàries, on nosaltres estem la troposfera hi ha una patró dels vents,quan aquest patró es trenca per moltes diverses causes fenomens com el niño,augment temperatura del mar, els cicles solars (11 anys)… fa canviar aquesta direcció dels vents i és quan de forma no natural poden pujar fins el pol i arribar a la troposfera amb molta més temperatura i provocar el fenomen.

Per prendre aquesta mesura ens fixarem amb el gràfic a una alçada de 10hpa, la línia vermella representa la fluctuació de l’any 2016-2017, cada cop que el gràfic arriba dalt de tot (muntanyeta) pam ja el tenim i en dues tres setmanes el vòrtex pot arribar a dividir.se i gelar o bé el continent Europeu o l’Amèrica. Us deixo adreça on ho podeu trobar: http://www.cpc.ncep.noaa.gov/products/stratosphere/temperature/

Càlcul Cota de Neu. El perquè dels 850hp i els 500hp.


La primera cosa que ens ve al cap quan pensem en dir nevarà?  és que sinó estem a zero graus no neva, cosa que com podeu imaginar és falsa, podem veure nevar a 5 graus en positiu i ploure a zero graus. Avui anem a parlar  de com podem calcular la cota de neu ,tot i que la complexitat del tema fa que realment a molt poques hores vistes es pugui determinar. Hi han 3 factors bàsics que poden determinar la cota:

1. L’alçada geopotencial, és a dir a quina alçada estan els 850 HP i 500 HP dos valors fonamentals en el càlcul de la cota de neu. Tot i que diem que 850hp= 1500m i 500hp=5500m són valors aproximatius i per tant a vegades podem trobar una pressió de 850hp quasi a 1900m i d’altres quasi a 1000m, cosa que fa que si esta a 1000m nevarà a una cota molt més baixa que no a 1900m, penseu que de mitjana quan baixem 100m la temperatura disminueix 0,65 graus per tant s’han de mirar mapes d’alçada geopotencial= alçada on es troba la pressió a 850hp i 500hp.

I perquè parlem de pressió i no de temperatura?, doncs perquè al nivell de pressió de 850hp (més o menys 1500m) l’influencia dels vents i l’orografia ja fa que la temperatura del l’aire no vari molt, de fet quan mirem mapes a 850hp no es té en compte el dia i la nit a nivell de temperatura , a 500hp aquets factors encara s’accentuen més. Us poso a sota una taula (aquestes es configuren segons diferents formules) on mirant la temperatura que tenim a 850hp i a 500hp determinem la cota de neu, ull taules com aquestes no tenen en consideració l’alçada geopotencial i sempre la calculen pensant que els 850hp estan a 1500m i els 500hp a 5.500m. 

Us poso un enllaç on es demana temperatura a 850hp a 500hp i alçada geopotencial dels 850 és a dir on es troben els 850hp: https://meteosat.com/nieve/ Mireu un exemple del passat 29 d’abril 2018 que va nevar als pirineus, mireu a 500hp temperatura -29 el cercle amb el número 552 s’ha d’afegir un zero per tan els 500hp els tindríem a 5520m. En canvi a 850hp estàvem a 2 amb el cercle de 150 si afegim un zero alçada de 1500m, mireu que una mica més a sobre estava el de 142 voldria dir 1420m per tant cota de neu més baixa, si ho proveu en la web que us he donat la cota de neu va ser de 1000 metres

2. L’Orografia Per exemple quan ens entra una bossa feda pels pirineus (del pol) l’efecte palanca dels pirineus la rebaixa al baixar al pre-pirineu i territori, en canvi quan entra per l’oest és molt més real, el GFS per exemple sempre va de rebaixes per aquest factor dels pirineus. I podríem parlar del Montseny, Montserrat , Muntanyes de prades que fan circular l’aire amunt i avall i fent canviar molt les cotes generalistes 

3. La humitat. Si és molt seca pot fer que a temperatures elevades els floquets aguantin molt fins cotes baixes, en canvi si és alta a l’inversa i arribin en superfície mig desfets. acabar aquest post sempre penseu que quan més fred a 850 hp més possibilitat de cota baixa que no a l’inversa.

 

Vale Àlex, hi ha una manera més ràpida? resposta siiii, però menys fiable buscar els mapes de la isozero, o el que és el mateix a quina altitud la temperatura serà de zero graus què és on en principi l’aigua es converteix en floquet. Us deixo enllaç: http://www.meteociel.fr/modeles/gfse_cartes.php?ech=6&code=0&mode=3.  Com sempre Salut i Meteo!!!

Àlex Van der Laan.

Web:www.alexmeteo.com

Twitter:@alexmegapc

Facebook (Grup Àlex Meteo): https://www.facebook.com/groups/1844974052185440/

Les Masses d’Aire que afecten Catalunya

Moltes vegades sentim per la televisió atenció a la massa polar àrtica, a la possible siberiana, tenim pols en suspensió del Sàhara, plourà fang, avui el vents del sud oest han provocat l’efecte Fohën, i així moltíssimes descripcions que ens expliquen si farà molt de fred, molta calor plourà molt aquí o allà, tot això és bàsicament produït per les masses d’aire que ens afecten i sobretot els vents que les empenyen, aiiixxx els vents són la clau per entendre la majoria de fenòmens meteorològics que ens afecten, i la pregunta és quines són les masses d’aire que afecten Catalunya us he posat de manera resumida les 7 bàsiques, al llarg d’aquesta col·laboració amb lo Parte ja ens centrarem en cada una i en desenvolupar-ho de manera ample.

Masses d’aire a Catalunya

  1. Polar (sempre d’origen marítim ha de passar per el pol)

Aquestes masses d’aire neixen al Pol i venen impulsades per depressions situades a Groenlàndia o Terranova, la seva característica és què és una massa d’aire molt freda però a la vegada molt carregada d’humitat ja que passa per el mar. Normalment l’anticicló de les Açores i l’Escandinau són els que formen el passadís fred i humit, sempre bé de direcció Nord Oest (entra per Galicia) és per això que provoca grans nevades al Pirineu Occidental amb cotes molt baixes, mentre la resta del Pirineu solament té núvols o quatre volves, això a vegades pot canviar quan el JET Stream ( corrent d’aire molt fort a uns 11.000m) gira perpendicular als pirineus, és en aquest cas quan el Pirineu oriental pot rebre nevades importants.

  • Àrtica Marítima (passa pel Mar):

Aquesta massa d’aire neix en l’Àrtic  de latituds molt superiors (uns 65 graus) i perquè ens entenguem el que fa és anar amb linea recte des del nord agafant una part del Atlàntic i tot i ser una massa molt seca al passar del mar es carrega d’humitat. Ës el que anomenem una situació de vents del Nord on tenim Tramuntana i Mestral i una vegada més el gran beneficiat és el Pirineu Occidental tot i que l’Oriental en aquest cas rep més neu.

  • Àrtica Continental (passa per el continent terra)

L’origen és el mateix, però en el seu recorregut no passa per l’Atlàntic per tant és molt sec i fred ja que va arrossegant tot l’aire fred del continent. La Tramuntana i el mestral bufen de valent i comporta molt aire fred però les precipitacions queden restringides al Pirineu sobretot occidental i no amb tanta quantia com la marítima, tot i això hem d’entendre que sempre hi han factors que ho poden fer variar.

  • Continental o coneguda com Siberiana:

Sens dubte és l’estrella del fred a Catalunya i el continent europeu, és la massa d’aire més freda que podem tenir a sobre i produir els registres més baixos que podem tenir, penseu que a uns 850hp (uns 1500m d’alçada) les temperatures oscil·len de -20 a -30 sense tenir compte dia i nit, una àrtica continental que seria la segona més freda que ens afecta seria d’uns -15 a 850hp en el seu tram més alt. Els vents són de Nord Est, sobretot si giren més cap a l’Est és quan es poden produir les nevades a la costa amb cota 0 metres. En la seva aparició és molt important l’anticicló escandinau que serà clau en obrir el passadís de la massa d’aire que passarà per la zona Siberiana i es recarregarà de fred d’aquí el seu nom.

  • Llevantada o mediterrània:

Sens dubte l’estrella de les pluges, però sobretot a la costa i el Pirineu oriental. El seu nom ja explica el seu origen vents de llevant (normalment per la posició de l’Anticicló Europeu i la depressió del nord d’Àfrica), aquets vents bufen sobre el mar i es van carregant d’humitat, moltes vegades la clau esta en si en alçada es desprèn el que anomenem una petita bossa freda (DANA o Gota freda) a uns 500hp (uns 5.500m), aquestes poden produir un autèntic mal de cap amb precipitacions que poden ser torrencials.

  • Tropical Marítima:

Perquè ho entenguem de manera fàcil són vents que ens venen de les canàries arrossegant molta humitat i fent ploure molt al sud de la península són coneguts com a vents de pluja, a Catalunya produeixen l’efecte contrari ja que al ser vents de sud oest al entrar en la península es rescalfen i produeixen l’efecte Fohën, on l’aire al pujar per les muntanyes va perdent la humitat i es va rescalfant produint altes temperatures (sobretot vall pirenaiques) i temps sec i solejat

  • Tropical Continental (Sàhara)

Aquestes masses són les més càlides que podem tenir i són les que fan pujar els termòmetres als nivells més alts, normalment un potent anticicló es situa damunt la península arrossegant els vents del nord d’Àfrica i portant sobre nostre una massa molt càlida acompanyada de pols Sahariana, si es produeix alguna precipitació el que veurem és el conegut com a pluja de fang.

Àlex Van der Laan.

Web:www.alexmeteo.com

Twitter:@alexmegapc

Facebook (Grup Àlex Meteo): https://www.facebook.com/groups/1844974052185440/