Mostra totes les entrades de Àlex Van der Lan

Convergència de vents. el rebuf.

La situació d’aquesta tarda (dimecres 3 Abril) ens presenta un fenomen que crec que us pot interessar, el que s’anomena convergència de vents en superfície, si mireu el mapa de vents (primera foto) més o menys en superfície (10m) veureu que hi han uns vents de projecció si fa o no fa horitzontal (en aquest cas més perpendicular de mar a terra, color blau), on els vents de darrera (en mapa color verd perquè tenen més velocitat) van més ràpid que els que van en la part del davant (mapa color blau), això fa que quan xoquen, els de darrera enganxen als del principi que van més lents, el que fa que aquest es vegin obligats a pujar en alçada (els empenyen), i quan en alçada hi ha aire fred, com en el cas d’aquesta tarda -23 a -26 5500m (3 fotografia) pam!!! formació de nuvolades importants i que acostumen a portar força precipitació, doncs mireu en el mapa de vents (segona fotografia) queda clar on passa de verd a blau zona Nord Est i part del litoral. D’aquí l’avís que tenim de formació de tempestes aquesta tarda . Aquest fenomen de vents de mar cap a terra impulsat per la tramuntana i el mestral, és el que anomenem rebuf, que sempre passa quan entren fronts de nord, la clau és tindre fred en alçada perquè l’humitat que porten del mar pugui acabant convertint-se en nuvolades i xàfecs Un altre dia parlarem de divergència, i . Salut i Meteo

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com

El model ECMWF (IFS/EPS) conegut com l’Europeu

En l’últim post que vam fer per lo Parte vam parlar del model GFS conegut com l’americà, que per cert de moment es retarda la sortida del nou model, degut a problemes amb equivalències de neu i aigua, sense establir ara per ara cap data de sortida.

Avui parlarem del que és conegut com l’europeu o per les sigles ECMWF o per el nom del model IFS. Actualment és considerat el millor model de predicció global ja que és el que més sistemes computacionals utilitza i esta finançat per els organismes europeus, això si a diferència del GFS no és un model lliure i la seva utilització és restringida tant en l’útilització d’imatges com de les dades.

Aquest model utilitza com tots la famosa sortida determinista (la més probable) amb 2 actualitzacions al dia de 12h ,té una resolució de 18 km en horitzontal i treballa amb 91 capes verticals, en principi arriba cap els 15 dies tot i tenir una versió anomenada ENS Extender, que un altre dia ja en parlarem.

Com sempre, més que mirar l’evolució de la sortida determinista ens fixarem amb la predicció per conjunts anomenada EPS (en el GFS s’anomena GEFS). Per tant igual que en el GFS el que es fa és alterar unes condicions inicials per obtindre 50 de diferents (el GFS són 20 + la de control) i deixa una sense alterar que és l’anomenada de control, per tant en el seu estudi treballa amb 51 ensembles o conjunts de probabilitat. I aquí és sempre on es fixem amb la mitjana d’aquest 51 models que sempre donen una aproximació al que pot passar a mig i llarg plaç.

Per cert a juny vindrà la nova versió del IFS de fet és una millora ja programada que en principi té que aportar millores en aquest món tant complexe de la predicció.

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com

El model GFS.

Avui explicarem què és el model GFS (Global Forecast System) creat per la NOAA i conegut com l’americà.

Aquest model és de caràcter global i és gratuït, té 4 sortides diàries, és a dir actualitzacions de previsió. Aquestes sortides són a les 6 del mati representat com a 00Z, a les 12 del mati (06Z), a les 6 de la tarda (12Z) i a les 12 de la nit (18Z). Com a consell us dic que les dues sortides més importants són les de les 6 del mati (00Z) i de les 6 de la tarda (12Z) ja que són sortides que es fan amb radiosondatge, que vol dir que es prenen mesures (amb globus sonda que és llencen a l’espai) de les temperatures de forma real a diferent punts del globus amb lo qual es té la certesa que la temperatura que hi ha és la representada.

Aquests models són representats per supercomputadors que fan l’anàlisi tant a nivell horitzontal (superfície) com vertical (aire) amb malles de representació i equacions diverses. El GFS arriba a fer la predicció fins a 384 hores és a dir 16 dies. El GFS és un model espectral amb una resolució horitzontal aproximadament de 25 km (0,25 graus) per als primers 8 dies de predicció (0-192 hores) i d’uns 35 km del 9è al 16è dia de predicció (192-384 hores). Però compte, aquí juga un paper molt gran la probabilitat de la predicció i tota probabilitat a més de 120 hores ja es considera el que jo, i molts anomenem col·loquialment meteoficció ja que la probabilitat que passi és quasi nul·la o molt baixa.

Quan mirem un model sempre mirem el que anomenen la sortida determinista, que representa un únic escenari, i aquí és on es comença l’error, és impossible conèixer l’estat de tota l’atmosfera en un determinat moment, tot i tindre molt observadors i radiosondatges per tant ja parteixes d’una situació on segur hi han errors i a sobre recrees aquest únic escenari a 16 dies vista per tant l’error pot ser molt gros.

En l’actualitat el GFS té dues sortides deterministes la pròpia sortida i el que coneixem com la paral·lela, que ja indica el seu nom parteix de la mateixa situació inicial però en aquest cas el seu sistema de càlcul amb les equacions i la malla és diferent, ha sigut millorada i en principi és el nou GFS, el que substituirà a l’antic, de fet ja hagués passat sinó existís el tancament administratiu gràcies al Sr Trump. Observeu sortida determinista (primera imatge) i sortida paral·lela (segona imatge) ja a 78h mostren diferències.

Com podem doncs mesurar amb més grau de fiabilitat la predicció? Doncs el que anomenen la probabilitat per conjunts i en aquest cas és conegut com a model GEFS (Global Ensembled Forecast System). Aquest model es basa en partint d’una situació inicial (la run de control) fem petites variacions en les variables meteorològiques i per tant surten 20 variacions o ensembles on cadascun agafa el seu camí, i es pren com a mesura la mitjana dels 20 (el averange) per tant molt més fiable sobretot a mig plaç. Us deixo el model per conjunt en gràfica i en imatge a 78h perquè compareu amb els dos anteriors. en un proper post l’explicarem més en detall.

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com


Alçada geopotencial com valor per representar les variables Meteorològiques:

Avui parlarem d’un concepte més físic que meteorològic, l’alçada geopotencial, fonamental per exemple,en el càlcul de la cota de neu on prenem com a referència els valors de 500hp o 850hp. Tots els cossos a la terra, en funció de la seva posició (lloc on es troben, longitud i latitud) tenen el que anomenem una energia potencial gravitacional o energia geopotencial, és a dir, el seu impacte a la terra pot variar en força i velocitat, o si volem pujar un objecte a un determinat punt de l’atmosfera necessitaríem una energia diferent en funció del lloc que estiguéssim, segons el lloc on estiguem tindran més o menys resistència a la gravetat. Per exemple, els coets es llancen des de Cabo Cañaveral perquè l’equador és el punt on menys resistència es té per poder sortir de la gravetat, amb d’altres factors, a més graus més resistència. Per tant l’aire és un cos més i té diferent energia en funció del lloc on es troba, quan més amunt més energia té i quan més cap a la superfície menys. Conclusió al ser la terra ovalada l’energia gravitatòria no és igual en tots els punts i canvia en funció del lloc on ens trobem, això fa que utilitzem l’alçada geopotencial ja que aquesta bàsicament el que fa és eliminar la gravetat.

Posem un exemple no podem dir que els 850hp són 1500m, el que podem dir és que quan tenim una pressió de 850hp a vegades ho tindrem a 1800m i d’altres quasi a 1200m, això per exemple fa que si els 850hp estan a tant sols 1300m i entra una massa d’aire fred que porta associada temperatures de -1  la cota de neu serà molt més baixa que no a1800m amb la mateixa temperatura, per exemple en el primer cas potser és una cota de 1000m i en l’altre cas una cota de 1900m. Vale Àlex, i quina mesura prenem de referència? Doncs diem que un metre geopotencial és = 1 metre ordinari sempre que es trobi a la latitud de 45 graus al nivell del mar. Per acabar aquesta introducció mirem per exemple els mapes previstos per demà a casa nostre tant a 500hp com a 850hp.

Si Mireu el de 500hp ens marquen tres alçades diferents de geopotencial, la que ens agafa a nosaltres 552, l’unic que tenim que fer és posar un zero esta expressat en decàmetres per tant alçada dels 500hp tindrem uns -21 graus a 5520m, en canvi a les balears -27 amb 544 per tant més baixa 5440m i una altre més o menys a Euskadi també de 5520m però amb -23, amb aquest simple exemple ja podeu imaginar com varia la cota de neu.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 18121400_1212.gif

A 850 hp per exemple tindrem uns 142, que serien 1420m amb temperatures segons territori de 0, 1, 2,3,4 per tant complicat determinar la cota de neu. Podríem dir que al Pirineu amb la versió més optimista cota 1100m, mentre que al Montseny al haver-hi 4graus a 850hp la cota estaria sobre els 1600m. Per finalitzar dir que aquestes temperatures són sense tenir en compte el dia i la nit. Per tant treballant amb alçades geopotencials podem calcular la mateixa energia de l’aire i per tant fer prediccions més exactes.


Àlex Van der Laan

Twitter: @alexmegapc

Escalfament sobtat Estratosfèric. El trencament del vòrtex Polar

Què és??? Resum ràpid: quan es produeix, al cap d’un parell de setmanes aproximadament tenim una invasió freda al continent europeu de les més rigoroses i fortes.

Per tant el primer que ens tenim que preguntar és què és el Vòrtex Polar? A la tardor , i més o menys fins la primavera, es forma el que es coneix com vòrtex polar, si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant el podem definir com un cicló persistent, ubicat a la troposfera (àrea on estem nosaltres) i estratosfera(uns 50km cap amunt) concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al del rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero.

 L’escalfament es produeix per una pujada d’uns 25 graus en menys d’una setmana, aquest es situa per damunt dels 60 graus en l’hemisferi Nord.

Perquè es produeix? Doncs és molt complicat definir-ho amb quatre ratlles, però es determina per el que es coneix com les ones planetàries, on nosaltres estem la troposfera hi ha una patró dels vents,quan aquest patró es trenca per moltes diverses causes fenomens com el niño,augment temperatura del mar, els cicles solars (11 anys)… fa canviar aquesta direcció dels vents i és quan de forma no natural poden pujar fins el pol i arribar a la troposfera amb molta més temperatura i provocar el fenomen.

Per prendre aquesta mesura ens fixarem amb el gràfic a una alçada de 10hpa, la línia vermella representa la fluctuació de l’any 2016-2017, cada cop que el gràfic arriba dalt de tot (muntanyeta) pam ja el tenim i en dues tres setmanes el vòrtex pot arribar a dividir.se i gelar o bé el continent Europeu o l’Amèrica. Us deixo adreça on ho podeu trobar: http://www.cpc.ncep.noaa.gov/products/stratosphere/temperature/