Mostra totes les entrades de Francesc Soler

Hem anat a l’hospital de Sant Pau

Hits: 39

A la web del recinte modernista de Sant Pau podem llegir això,

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau neix l’any 1401 de la fusió de sis hospitals que hi havia en aquell moment a Barcelona. L’Hospital de la Santa Creu, com se l’anomenava en aquesta primera època, s’ubicà en ple centre de la ciutat, a l’actual barri del Raval, en un dels edificis més importants del gòtic civil català.

A finals del segle XIX, el creixement demogràfic de Barcelona i els avenços de la medicina van fer que l’Hospital quedés petit. Per això es va plantejar la construcció d’un nou edifici. Gràcies al llegat del banquer Pau Gil, el 15 de gener de 1902 es col·locava la primera pedra del nou centre hospitalari, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. La inauguració de les noves instal·lacions no arribaria fins l’any 1930.

Després de més de vuit dècades d’activitat sanitària al Recinte Modernista, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va traslladar-se l’any 2009 a unes noves instal·lacions construïdes en l’extrem nord del conjunt arquitectònic. Començava, així, una nova etapa per als pavellons històrics de Domènech i Montaner.

Un assolellat matí de diumenge hem decidit anar a visitar el recinte. Tres recomanacions:

  • Porteu la càmera carregada
  • Aneu-hi amb temps, la visita s’ho val
  • Si hi aneu un primer diumenge (entrada gratuïta) matineu, les cues son llargues

Us deixem un recull fotogràfic

La Sala hipòstil·la
El nivell de detall a cada construcció és molt elevat.
Els diferents pavellons es troben a banda i banda d’un passeig central
Detall d’una torre
DIferents detalls intern i externs de les costruccions
Tots els pavellons estan connectats entre sí per túnels subterranis
En alguns dels pavellons que es poden visitar hi ha recreada la distribució que hi havia antigament
Falten ulls per mirar
No sols son les parets. Les vidrieres, les làmpades,..

Una visita del tot recomanable, sens dubte

Postals d’estiu

Hits: 2

Sempre és un bon moment, ara que s’acosta la tardor, per recordar els bons moments de l’estiu. Sobretot quan temps oportunitat de gaudir de llocs tant especials com la Cerdanya.

Us deixo un petit recull. A veure si us agrada.

Cavalls pasturant al Pla d’Anyella prop d’Alabaus
La Vall d’EIna
Per cert, vam tenir companyia a la vall d’Eina
Prat de Cadí
Baixant de Prat de Cadí

EL estanys de Camporells. S’endevina el refugi

Arribant als estanys de Camporells amb els Perics dominant el paisatge. Des de la banda contrària de la imatge anterior

Voleu pujar al Carlit? D’aquí surt el darrer tram. Amunt!

Un dels monuments megalítics d’Eina

Hem anat a Prat de Cadí

Hits: 2

No hi ha cap mena de dubte que la muntanya del Cadí, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, és una de les més emblemàtiques de casa nostra. Com a Parc natural hi ha determinades limitacions que haurem de tenir en compte. És un espai protegit i cal seguir les regles.

Aquesta vegada abordarem l’excursió fins a Prat de Cadí,. Com el seu nom indica es tracta d’un amplíssim Prat al peu de la serralada. És una de les sortides clàssiques que es poden fer a Cerdanya

L’excursió habitual es fa des del poble d’Estana a 1.500. Per arribar-hi cal anar fins a Martinet de Cerdanya i enfilar una carretera amb forces revolts. Però paga la pena.

Estana

Una vegada arribats al poble l’hem de travessar i anar fins a Coll de Pallers, a uns 500 metres, des d’on surt el camí fins a Prat de Cadí

Indicador a l’inici de l’excursió

Com veieu no és una excursió gaire llarga (6 km anar i tornar). Ara be, cal salvar una mica de desnivell, uns 350 m positius, i cal anar ben calçat. El camí té moltes pedres i cal estar atent.

Val a dir que malgrat això es fa força agradable ja que hi trobareu moltes flors per badar i retratar

Anirem guanyant alçada salvant diversos colls que anirem trobant pel camí. Quan arribeu al Coll Roig (1.780 m) , inconfusible per una fita de referència i el color vermell intens de la zona que l’envolta ja haureu salvat quasi bé tot el desnivell.

Coll Roig

A partir d’aquí canviem de vessant i anem carenejant per un bosc preciós fins gairebé arribar a Prat de Cadí (1.826 m) . Arribar-hi sempre és espectacular

Tenim un ampli Prat i al davant les impressionats parets del Cadí on es poden distingir alguna dels seus punts característics com la Canal de cristall, les roques de l’Ordiguer o la roca Verda. Un autèntic festival. Si teniu oportunitat d’anar-hi a inicis de primavera, quan encara hi queda neu, la vista és encara més espectacular.

Prat de Cadí
Prat de Cadí amb la canal de cristall
Llogaters de Prat de Cadí

Una vegada feta l’excursió podem tornar pel mateix camí per on hem vingut -és el que vam fer nosaltres- o fer una volta pel Torrent de les Bordes que farà la sortida una mica més llarga.

La majoria de les fotos són de la Mireia Pablo