Views: 9
SI us mirem l’apartat “De què va això”? veureu que a banda del temps i la méteo hi ha altres coses que m’interessen.
Una d’elles i des de fa molt temps -22 anys- és la participació i l’impuls d’una petita ONGD que té com objectiu tirar endavant projectes a l’Àfrica Subsahariana. Es diu ADANE i si en voleu saber més poder consultar la web
Aquesta setmana em tingut l’oportunitat de poder explicar el nostre projecte a través de les pàgines de El Periódico, gràcies a una entrevista de la Catalina Gayà.
Us deixo l’entrevista per si en voleu saber més coses. Gràcies
DIJOUS, 21 DE MAIG DEL 2015
ÁLVARO MONGE
-¿Qui és Carlos Gangas?
-Francesc Soler: Un gran amic. Va decidir que es feia capellà per anar-se’n a l’Àfrica.
-Mireia Pablo: Ha fet possible tot això.
-Carlos se’n va anar a Togo el 1986. ¿Com sorgeix Amics per al Desenvolupament a l’Àfrica Negra (Adane)?
-F: Un grup de famílies que el coneixien es reunien per jugar a cartes i posaven uns diners que els servien per al berenar. Un dia que Carlos estava aquí, el 1989, els va explicar que amb aquells diners una família a Togo menjava, no ho sé, sis mesos. Van decidir que enviarien els diners a Togo.
-Segueixi.
-F: Enviar-los al seu compte era un problema. Per això vam crear l’associació. Ens vam dir Amics de la Missió Catòlica de Togo. Quan se’n va anar a Moçambic, vam crear Adane.
-Expliqui’m el recorregut de Carlos, que entenc que és el mateix d’Adane.
-M: Nou anys a Togo, nou més a Moçambic i després el Txad. Sempre ha treballat pensant que s’ha de crear infraestructures, dotar-les d’autoproveïment, i després deixar-ho en mans de la comunitat i marxar…
-¿I la funció de l’oenagé?
-M: Primer recollíem diners perquè Carlos en necessitava. Quan se’n va anar a Moçambic vam entrar en la roda de les subvencions per a infraestructures educatives.
-¿I segueixen les ajudes?
-M: S’acaben quan Carlos se’n va anar al Txad, el 2005.
-F: Hi ha facilitat per cooperar si són països prioritaris, és a dir, si l’Estat hi té interès per alguna raó. El Txad no ho és.
-Entenc que hi ha Adane en diversos llocs d’Espanya.
-M: Sí, Carlos les agrupa totes i cada Adane és independent.
-¿Com canvia el paper d’una oenagé que neix als 80?
-F: Com a entitat, poc; però l’escenari, molt. Hem vist com es professionalitzava aquest món.
-I malgrat això segueixen.
-M: L’any 2000 vam anar a Moçambic. Estar allà et consciencia que és important seguir.
-F: Ara aconseguir diners per crear infraestructures educatives, que és el que hem fet sempre, és molt difícil. Col·laborem amb projectes productius i fem un treball de sensibilització.
-¿I què fan?
-M: Tallers de costura. Ens vam assabentar que una fàbrica canviava màquines tèxtils i les vam enviar a Moçambic.
-¿I al Txad?
-M: A part de l’escola, un projecte important és una xarxa de sis caixes d’estalvis. No hi havia entitats i els mestres havien de desplaçar-se fins a 100 quilòmetres per cobrar cada mes. A més, donen crèdits per a agricultura, escolarització…
-¿Com els canvia el vincle amb l’Àfrica?
-M: Crec que en la manera de funcionar: som conscients que som privilegiats i que molt del que tenim és a costa del que no tenen ells.
-¿Quan arriba aquesta consciència?
-M: Quan tens relació amb ells. Aquí només arriben totes les desgràcies, però hi ha moltíssimes coses bones. Has de dedicar-te a descobrir-les. Comences a informar-te i t’adones que l’espoli segueix.
-¿S’ha de potenciar la cultura de les petites oenagés com succeeix al Regne Unit?
-F: El discurs oficial és: «Deixem que les grans entitats facin». Nosaltres no pretenem fer grans missions. Si canviem la vida de cinc persones escolaritzant-les, canviem la seva vida i la del seu entorn. És una gran satisfacció personal.