Arxiu d'etiquetes: Togo

Avui parlem de Cooperació

SI us mirem l’apartat “De què va això”? veureu que a banda del temps i la méteo hi ha altres coses que m’interessen.

Una d’elles i des de fa molt temps -22 anys-  és la participació i l’impuls d’una petita ONGD que té com objectiu tirar endavant projectes a l’Àfrica Subsahariana. Es diu ADANE i si en voleu saber més poder consultar la web 

Aquesta setmana em tingut l’oportunitat de poder explicar el nostre projecte a través de les pàgines de El Periódico, gràcies a una entrevista de la Catalina Gayà.

Us deixo l’entrevista per si en voleu saber més coses. Gràcies

DIJOUS, 21 DE MAIG DEL 2015

«Escolaritzar cinc nens és canviar tot el seu entorn»_MEDIA_1

ÁLVARO MONGE

-¿Qui és Carlos Gangas?

-Francesc Soler: Un gran amic. Va decidir que es feia capellà per anar-se’n a l’Àfrica.

-Mireia Pablo: Ha fet possible tot això.

-Carlos se’n va anar a Togo el 1986. ¿Com sorgeix Amics per al Desenvolupament a l’Àfrica Negra (Adane)?

-F: Un grup de famílies que el coneixien es reunien per jugar a cartes i posaven uns diners que els servien per al berenar. Un dia que Carlos estava aquí, el 1989, els va explicar que amb aquells diners una família a Togo menjava, no ho sé, sis mesos. Van decidir que enviarien els diners a Togo.

-Segueixi.

-F: Enviar-los al seu compte era un problema. Per això vam crear l’associació. Ens vam dir Amics de la Missió Catòlica de Togo. Quan se’n va anar a Moçambic, vam crear Adane.

-Expliqui’m el recorregut de Carlos, que entenc que és el mateix d’Adane.

-M: Nou anys a Togo, nou més a Moçambic i després el Txad. Sempre ha treballat pensant que s’ha de crear infraestructures, dotar-les d’autoproveïment, i després deixar-ho en mans de la comunitat i marxar…

-¿I la funció de l’oenagé?

-M: Primer recollíem diners perquè Carlos en necessitava. Quan se’n va anar a Moçambic vam entrar en la roda de les subvencions per a infraestructures educatives.

-¿I segueixen les ajudes?

-M: S’acaben quan Carlos se’n va anar al Txad, el 2005.

-F: Hi ha facilitat per cooperar si són països prioritaris, és a dir, si l’Estat hi té interès per alguna raó. El Txad no ho és.

-Entenc que hi ha Adane en diversos llocs d’Espanya.

-M: Sí, Carlos les agrupa totes i cada Adane és independent.

-¿Com canvia el paper d’una oenagé que neix als 80?

-F: Com a entitat, poc; però l’escenari, molt. Hem vist com es professionalitzava aquest món.

-I malgrat això segueixen.

-M: L’any 2000 vam anar a Moçambic. Estar allà et consciencia que és important seguir.

-F: Ara aconseguir diners per crear infraestructures educatives, que és el que hem fet sempre, és molt difícil. Col·laborem amb projectes productius i fem un treball de sensibilització.

-¿I què fan?

-M: Tallers de costura. Ens vam assabentar que una fàbrica canviava màquines tèxtils i les vam enviar a Moçambic.

-¿I al Txad?

-M: A part de l’escola, un projecte important és una xarxa de sis caixes d’estalvis. No hi havia entitats i els mestres havien de desplaçar-se fins a 100 quilòmetres per cobrar cada mes. A més, donen crèdits per a agricultura, escolarització…

-¿Com els canvia el vincle amb l’Àfrica?

-M: Crec que en la manera de funcionar: som conscients que som privilegiats i que molt del que tenim és a costa del que no tenen ells.

-¿Quan arriba aquesta consciència?

-M: Quan tens relació amb ells. Aquí només arriben totes les desgràcies, però hi ha moltíssimes coses bones. Has de dedicar-te a descobrir-les. Comences a informar-te i t’adones que l’espoli segueix.

-¿S’ha de potenciar la cultura de les petites oenagés com succeeix al Regne Unit?

-F: El discurs oficial és: «Deixem que les grans entitats facin». Nosaltres no pretenem fer grans missions. Si canviem la vida de cinc persones escolaritzant-les, canviem la seva vida i la del seu entorn. És una gran satisfacció personal.

La versión en castellano