Views: 45
Recuperades les forces, deixem enrere Puerto Natales per enfilar la famosa ruta de la fi del mon, fins a Punta Arenas, on farem nit i aprofitem per arribar-nos al far de San Isidro, la punta més austral del continent americà.
L’endemà continuem per la carretera 255 fins a Punta Delgada, per on creuem l’Estret de Magallanes. Arribats a l’illa gran de Tierra de Fuego, seguirem per la carretera 257 que ens ha de conduir fins a Ushuaia. De camí ens aturem a un lloc molt especial, una pingüinera enclavada en les aigües de la Bahia Inútil, on des de l’any 2010, una colònia que inicialment era de 8 exemplars de pingüí rei, ha esdevingut a dia d’avui en un centre de conservació d’aquesta espècie que ja compta amb més de 50 exemplars.
Després de la paradeta i havent aprofitat per dinar, tornem a agafar el cotxe, creuem la frontera cap Argentina de nou i ens dirigim ara sí, cap a la que diu ser, la ciutat més austral del món, Ushuaia, i dic, “diu ser” perquè el poble més austral del continent americà, és Puerto Williams, poble xilè situat a les aigües del canal de Beagle, Cabo de Hornos.
En primer lloc aprofitem per visitar el PN de Tierra de Fuego, el qual protegeix una porció de l’extrem austral de la serralada dels Andes, boscos fueguins, llacs glacials i costes marines amb biodiversitat com canals i fiords del sud de Xile. Dins de parc es poden fer infinitat d’excursions per senders marcats que ens portaran a salts d’aigua, llacunes, badies, etc. També podem pujar al turístic tren de la fi del món, es tracta d’una línia fèrria de via estreta que utilitza locomotores a vapor.
Una bonica excursió matinal des del mateix Ushuaia, es pujar al glaciar Le Martial des d’on podrem gaudir d’unes fantàstiques vistes del Canal de Beagle, de la ciutat d’Ushuaia i a l’hivern fins i tot esquiar-hi. Una altra fantàstica excursió ens farà pujar fins a la Laguna Esmeralda, des d’on podrem gaudir del color de les seves aigües, dels boscos, muntanyes i del glaciar que la rodegen.
La perla final del viatge serà poder navegar pel canal de Beagle gaudint de les vistes del far de Les Éclaireurs, mentre anem observant en cada illa del canal diferents espècies animals com colònies de cormorans, petrells i llops marins, fins que arribem a la isla Martillo, on ens donen la benvinguda una gran colònia de pingüins magallànics i papua.
Completem el dia visitant La Estancia Harberton que té accés per carretera i per mar, situada al Canal de Beagle. Nomenada monument històric nacional, conserva l’edifici original de la seva fundació i ofereix rèpliques de les cabanes del pobladors nadius, i a més a més allotja l’interesantíssim museu Acatushun, curiós tant per la seva ubicació tan extrema, com pels seus continguts doncs molts biòlegs marins d’arreu del món el tenen com a referència pels seus treballs. Esquelets de dofins, pingüins, cormorans, foques, llops marins, balenes, etc. ben numerats, etiquetats i ordenats, ossos de tota mena i de tota mida.
Ens acomiadem de Tierra de Fuego corpresos amb el relat que ens fa la gent del país, amb el que es va conèixer com el “terratrèmol blanc”, un 11 d’agost de 1995 es desencadenava un violent temporal de vent i neu que es va apoderar de la regió durant la segona setmana d’agost. Una persona morta, naufragis, cotxes i busos atrapats, persones aïllades i la pèrdua de més de 176.000 ovelles i 10.500 vedelles van ser algunes de les dramàtiques conseqüències d’aquesta nevada, que va arriba a acumular fins a 3,5 metres de neu.
