Mostra totes les entrades de David Gaspar

Las Tablas de Daimiel

El Parc Nacional de Tablas de Daimiel és un parc nacional espanyol que protegeix la zona humida del mateix nom, repartit administrativament entre els municipis de Daimiel i Villarrubia de los Ojos, a la Província de Ciudad Real, en la comunitat autònoma de Castella – la Manxa.

Les “Tablas de Daimiel” són pràcticament un fenomen únic a Europa i l’últim representant de l’ecosistema denominat taules fluvials, abans força característic de les planures centrals de la península ibèrica. Es tracta d’un ecosistema complex que barreja les característiques d’una planícia d’inundació, produïda per les avingudes dels rius Guadiana i Gigüela en la seva confluència, amb la d’un àrea de descarrega d’aigües subterrànies procedents d’un aqüífer de gran extensió.

En ocasions, la sobre explotació dels aqüífers i la sequera han provocat que de les 1.343 hectàrees que es mantenen inundades, s’hagi passat a les 500, i tot això en poc més de 4 mesos. Però va ser l’agost de l’any 2009, quan el desastre es va magnificar i amb l’extrema sequera i les tòrrides temperatures, i la torba – carbó- que composa el substrat de bona part del parc nacional, s’incendià per autocombustió, cremant durant dies.

A causa d’aquesta degradació, el 22 d’octubre de 2009 la Comissió Europea obrí un expedient a l’Estat Espanyol, mentre que la UNESCO ja havia expressat anteriorment la possibilitat de retirar la figura de Reserva de la biosfera.

És de destacar, la fauna migratòria, on podem trobar especies com l’agró roig (Ardea purpurea), el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet blanc (Egretta garzetta), el Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el bitó comú (Botaurus stellaris), el xibec (Netta rufina), l’ànec cullerot Anas clypeata, els ànecs xiuladors (Anas penelope, Anas acuta), l’ànec cuallarg (Anas crecca), el falcó mostatxut (Falco subbuteo), el zampullín chico (Podiceps auritus), el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), el camallarga (Himantopus himantopus), el buitrón (Cisticola juncidis), la mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus), etc.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és IMG_0961_14-09-25-1024x683.jpg

Ordesa i el Mont Perdut.

Declarat Parc Nacional per decret del govern espanyol de 16 d’agost de 1918, per tant estem en ple centenari de la seva declaració. En l’actualitat el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut ocupa una superfície aproximada de 15.608 ha. Altrament conegut amb el nom en aragonès de Parque Nacional d’Ordesa y d’as Tres Serols, i en castellà per Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido està ubicat en el centre del Pirineu d’Osca fent frontera amb França, a la comarca del Sobrarbe.

El Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, està format per quatre valls i un massís central muntanyós, que està considerada la massa calcaria més gran del món. Les zones altes del parc són força àrides, ja que tota l’aigua procedent de les precipitacions és ràpidament recollida pel sistema càrstic.

És un dels llocs més interessants dels Pirineus, per la flora, que ocupa bàsicament el fons de les valls amb abundosa vegetació on hi dominen els faigs i els avets que a més altitud donen pas al pi negre. La flora del parc compta amb unes 1.400 espècies, entre la que hi destacarem la flor de neu, i per la fauna, ja que el  parc compta amb 38 espècies de mamífers, 68 d’aus nidificants, 5 d’amfibis i 5 de peixos. Els animals potser més emblemàtics són l’isard, que és fàcil de veure, l’ós bru, que s’amaga en els racons més inaccessibles i el trencalòs, que vola majestuosament pels cims i les valls. És per tot això, que va ser declarat Reserva de la Biosfera.

Destacar també, que a la frontera amb França, hi ha la Bretxa de Rotllà o Brecha de Rolando, una porta natural entre França i Espanya d’uns 40 metres d’amplada i 100 metres d’alçada que s’obre pas entre penya-segats situats per sobre el Circ de Gavarnie, que està plena de llegendes.

This image has an empty alt attribute; its file name is MG_1493-1024x683.jpg

Islàndia com mai l’havies vist

Avui, gràcies a la bona mà del @davidgaspar i a la seva disponibilitat ens fa ple compartir amb tots els seguidors de Lo Parte dos meravellosos vídeos gravats i editats per ell de la bella Islàndia. 

Poseu-vos còmodes, connecteu els altaveus amb la pantalla a la màxima resolució i gaudiu d’aquestes espectaculars imatges. Un regal.  Val la pena veure’ls a pantalla gran! 

Els dos vídeos estan gravats en resolució  4k

El primer ens acosta una Islàndia de mar,  neu i gel. 

Al segon hi trobareu aigua, boires i natura en estat pur. No us ho perdeu

Tardor a la Garrotxa. Les Preses

Tothom coneix la Fageda d’en Jordà per la bellesa d’aquest espai natural únic, però arribats a aquestes dates pels voltants d’aquesta fageda, al municipi de les Preses, hi podem descobrir Sant Miquel i Sant Martí del Corb, petites ermites que conformen el romànic més secret i amagat de la Garrotxa.

 

Si us ve de gust, us recomanem una ruta circular d’aproximadament uns 9 km, amb un desnivell acumulat d’uns 650 metres, que enllaça les dues ermites i transcorre per la fageda de la serra del Corb. Sortirem de la plaça Major de les Preses, ens endinsem per una roureda i, a mesura que anem pujant, deixem la roureda per trobar una fageda. Seguim en direcció a Sant Miquel del Corb,  temple d’una sola nau coberta amb volta de canó i amb campanar de torre.

 

Continuant per la falda de la muntanya, ens trobarem Sant Martí del Corb, una menuda església d’una sola nau i absis semicircular, l’accés es realitza a través d’una escalinata i d’una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.

Arribats en aquest punt enfilarem cap a la Roca d’en Lladre durant un parell de quilòmetres, per tot seguit, començar la baixada cap al punt d’inici de la ruta.

 

Arribats en aquesta època de l’any, val la pena arribar-se fins a la Garrotxa per tal de gaudir de l’espectacle que ens brinda la natura, amb les seves llums i colors de tardor.

Tothom coneix la Fageda d’en Jordà per la bellesa d’aquest espai natural únic, però arribats a aquestes dates pels voltants d’aquesta fageda, al municipi de les Preses, hi podem descobrir Sant Miquel i Sant Martí del Corb, petites ermites que conformen el romànic més secret i amagat de la Garrotxa.

 

Si us ve de gust, us recomanem una ruta circular d’aproximadament uns 9 km, amb un desnivell acumulat d’uns 650 metres, que enllaça les dues ermites i transcorre per la fageda de la serra del Corb. Sortirem de la plaça Major de les Preses, ens endinsem per una roureda i, a mesura que anem pujant, deixem la roureda per trobar una fageda. Seguim en direcció a Sant Miquel del Corb,  temple d’una sola nau coberta amb volta de canó i amb campanar de torre.

 

Continuant per la falda de la muntanya, ens trobarem Sant Martí del Corb, una menuda església d’una sola nau i absis semicircular, l’accés es realitza a través d’una escalinata i d’una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.

Arribats en aquest punt enfilarem cap a la Roca d’en Lladre durant un parell de quilòmetres, per tot seguit, començar la baixada cap al punt d’inici de la ruta.

 

L’ibón de Plan

Situat en plena Vall de Chistau, a la comarca del Sobrarbe (Osca) hi trobem l’Ibon de Plan. Es tracta d’un llac natural de muntanya que s’ha salvat de decorats plens de formigó; a 1910 msnm. 

L’ibón de Plan o Bassa de la Mora, conegut amb aquest segon nom ja que diu la llegenda que l’esperit d’una jove musulmana que fugia de les lluites entre moros i cristians segueix vagant per aquestes contrades, i a trenc d’alba del dia de Sant Joan apareix ballant de forma sensual sobre les seves cristal·lines aigües.

Per accedir-hi teniu dues opcions a l’estiu i una quan hi ha neu…

Sense neu podeu conduir amb cotxe per una pista forestal d’una 14 km – previ pagament de 3€ al poble de Saravillo – que us deixarà a escassos 2 quilòmetres del llac, essent una passejada apta per a grans i petits. Si hi ha neu, la pista romandrà tancada, i haurem de pujar caminant, amb esquís o amb raquetes,  des de Plan o des de Saravillo. El desnivell és d’uns 900 metres i la distància no arriba als 7 km.

Quan sigueu a dalt gaudireu d’un espectacle de colors impressionant, i si podeu, doneu la volta al llac, és molt bonic, te’l miris per on te’l miris.