Mostra totes les entrades de David Gaspar

La Vall de Lord. Solsonès.

La Vall de Lord és una vall prepirinenca situada al nord-est de la comarca del Solsonès limitant amb les comarques de l’Alt Urgell i el Berguedà, al nord de la comarca del Solsonès, comprèn els municipis de Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra, Guixers i Navès.

Vistes des de la Serra de Busa

La vall es caracteritza pel gran nombre de fonts que podem trobar en qualsevol recorregut. Les aigües d’algunes fonts tenen propietats medicinals i d’altres són molt apreciades per al consum diari dels habitants de la comarca. Algunes de les millors panoràmiques es poden observar des del Codó, el pla del santuari de Lord, el mirador del bosc de la Serra a Port del Comte, el pla de Busa i Pratformiu. La vall de Lord ofereix una àmplia oferta lúdica i esportiva. L’estació d’esquí alpí de Port del Comte, al terme municipal de la Coma i la Pedra, és un dels principals atractius per als amants de l’esport blanc. A pocs quilòmetres també es pot practicar l’esquí de fons a les pistes de Tuixent – la Vansa.

Les cases de posada

Els amants de la bicicleta de muntanya trobaran a Sant Llorenç de Morunys un Centre BTT amb tots els serveis i les rutes, convenientment marcades, que els duran per llocs immillorables. Pels aficionats a les caminades, una bona manera de descobrir el territori, fins els racons més amagats, és servir-se de la gran varietat de rutes com el GR 7, el GR 1 o bé el Camí dels Bons Homes, que prové del sud de França seguint els vestigis dels càtars. A més, gràcies a les seves característiques muntanyenques, la vall ofereix la possibilitat de practicar altres esports com l’escalada, el descens de barrancs, el vol amb parapent, la caça, la pesca, etc. L’embassament de la Llosa del Cavall obre també noves possibilitats, com el caiac o el pàdel-surf, des de fa pocs mesos però, l’activitat estrella és el Bungee Jumping, esport extrem que consisteix en llençar-se al buit a 122 metres d’alçada amb un elàstic lligat als turmells des de la presa de la Llosa del Cavall. 

La Llosa del Cavall

Les diferents serres i els seus rius es troben plenes de vegetació, la qual és molt diversa gràcies a la forta variabilitat que presenta el terreny. En aquest entorn predominen els paisatges prepirinencs amb prats subalpins i boscos de pi negre a les parts més altes i rouredes i boscos de pi roig a les zones més baixes. Aquesta variabilitat fa que el paisatge a la primavera i a l’estiu es pinti amb diferents tons de verd i durant la tardor adopti diferents contrastos de vermells, taronges i groc.

Santuari de Lord

Els diferents boscos i muntanyes alberguen també una gran quantitat de fauna que inclou poblacions de gall fer, isards, cabirols, aus rapinyaires i una gran quantitat d’insectes i amfibis.

Vistes des del Santuari de Lord

Islàndia, Cercle daurat.

Amb aquest nom (Golden Circle) s’agrupen una sèrie dels llocs naturals, segurament els més visitats i més coneguts d’Islàndia. A més de la seva importància i bellesa, la proximitat a la capital, Reykjavik fa que siguin molt apreciats pels turistes. Es tracta de la cascada de Gullfoss; de la vall de Haukadalur, conegut pel seu guèiser; i de la vall i la falla de Þingvellir. Situats a una distància raonable (en total uns 300 km aproximadament), de la capital i que conformen una ruta turística clàssica a Islàndia.

cascada de Gullfoss

Islàndia va sorgir dels oceans sobre la dorsal atlàntica que separa les plaques tectòniques euroasiàtica i nord-americana. Això fa que l’orient i l’occident d’Islàndia formin part de plaques diferents. El nexe és la immensa falla que recorre Islàndia de sud-oest a nord-est, just per sota de la península de Reykjavik. Tota la zona de la falla està sotmesa als efectes del vulcanisme, com en menor mesura tota l’illa. Per això trobem fenòmens i manifestacions de la força tel·lúrica de la Terra arreu.

El parc nacional de Þingvellir és un lloc especialment famós al trobar-se entre dos continents, Amèrica i Europa. Una falla prou visible recorre el parc de nord a sud, passant per una de les cascades més importants del país la cascada de Þingvellir. Aquesta no és especialment alta, però en tractar-se d’aigua que ve d’Amèrica i cau sobre Europa, fet que l’hi atorga alguna cosa molt especial. La vall de Thingvellir és la viva mostra de la deriva continental, la falla més impressionant, la d’Almannagjá i el seu canó ens fan sentir-nos entre dos mons.

La falla

Þingvellir és un Parc nacional que barreja natura, geologia i història ja que va ser aquí on es van celebrar les assemblees polítiques des de l’ocupació de l’illa i aquí es va declarar la independència el 1944.

cascada de Þingvellir.

Uns quilòmetres abans d’arribar a Gullfoss podem trobar Geysir. Un lloc on l’activitat geotermal es veuen tan sols aparcar el cotxe al pàrquing del costat d’un concorregut hotel-restaurant. Aquí hi ha un dels guèisers més grans del país, probablement el segon més gran. No obstant el que realment li dona important és la seva constant activitat, escopint aigua a dojo cada 5 minuts aproximadament, i donant més d’un ensurt als més endormiscats.

Fumarola de Geysir

La cascada de Gullfoss és un dels millors salts d’aigua que podem veure en tota l’illa d’Islàndia. És amb Skógafoss, de les més visitades del país. S’accedeix a través d’un còmode camí que surt d’un pàrquing al costat d’una gran botiga de records a peu de carretera.

L’últim punt del cercle daurat a Islàndia és el volcà Kerið, ja que molts turistes prossegueixen el seu recorregut cap al costat est de l’illa. Està situat en una zona on abunden els rius d’aigua calenta i els volcans. El volcà Kerið s’ha convertit en el lloc més popular de la zona al situar-se prop de la carretera i perquè en el seu crater conté un bonic llac.

El volcà Kerið

La ruta principal es pot fer en un dia, però si ho desitgeu cadascun dels llocs té prou interès com per passar-hi un dia complet. Es tracta de llocs naturals molt grans en extensió, pels quals els amants del trekking, de les passejades o dels viatges més tranquils, podeu organitzar-vos rutes al seu nivell i gust.

Islàndia, MYVATN.

El Llac Myvatn es troba al nord-est de l’illa, a l’est de Akureyri i a prop només hi ha dos pobles: Reykjahlíð, al nord-oest i Skútustaðir, al sud que són un punt de partida per recórrer el llac. Està vorejat per la Ring Road (carretera nº 1) i per la carretera 848, gràcies a les quals poden fer un recorregut circular d’uns 37 quilòmetres visitant diferents punts d’interès turístic, parant-se per contemplar el paisatge, així com per fer caminades.

El llac Myvatn és el quart més gran de l’illa i està alimentat per fonts subterrànies, calentes i fredes. El clima de la zona és bastant sec i temperat tot i la latitud en què es troba. La zona deu el seu nom al llac Myvatn, que es tradueix com “llac de les mosques nanes”, i és que sobretot a l’estiu, poden trobar-se moltes mosques.


Volcà Hverfjall

La zona del llac Myvatn és un lloc únic des del punt de vista geològic, ja que està situada a la Dorsal Atlàntica, el que fa que la seva activitat volcànica sigui força intensa (el volcà Askja es troba molt a prop i hi han hagut 9 erupcions en els últims 32 anys). És doncs una àrea molt apreciada per vulcanòlegs de tot el món, i també per ornitòlegs, per ser un lloc d’encreuament de grans rutes migratòries d’aus, sobretot d’ànecs, que niuen allà. Myvatn és una de les zones volcàniques més joves i encara actives d’Islàndia. En 1875 el Asjka va entrar en erupció, una de les més mortíferes de tota la història islandesa. La seva caldera inundada ha creat un llac d’uns 11 km2 i més de 240 metres de profunditat, el Öskjuvatn. Sota aquesta zona reposa un dels supervolcans de la terra, similar al de Yellowstone als Estats Units.

A la zona podem gaudir de innombrables atraccions geològiques, i van des les fumeroles de la zona de Hevrir, al cràter del Viti o Kfafla, conegut com “l’infern”, sorgit en una erupció en els anys 60. En l’actualitat aquest volcà és un magnífic llac d’aigües verdoses que es mantenen tot l’any a 28 graus, la qual que fa que els excursionistes aprofitin per donar-se un bany.

Cràter del Viti o Kfafla
Dutxa termal al Viti

També podem visitar Stóragjá i Grjótagja que són a prop de la zona de Námafjall, i són dos falles que van formar coves amb brolladors d’aigua bullint a les que es pot accedir per unes escala amb molta cura. Hi ha gent que s’hi banya, però últimament les temperatures han pujat arribant entre els 50 ºC i 70 °C, per la qual cosa s’han de provar abans la temperatura de l’aigua és massa elevada per prendre un bany.

El Volcà Hverfjall és una altre dels espectacles de la zona i en podem gaudir amb una ruta de senderisme és molt recomanable,  són uns 10 km anada i tornada. Les vistes del llac Myvatn des de dalt del volcà Hverfjall (a 485 metres d’altitud) són impressionants i des d’allà també poden veure els cràters del volcà, que són com illots que emergeixen en el llac. El vent sol ser fort, però paga la pena pujar per les vistes espectaculars.

Hevrir fangs bullint
Hevrir fumeroles

A la zona sud del llac Myvatn hi ha infinitat els de pseudocràters de Skútustaðir, que són elevacions de lava cobertes d’herba i que deuen la seva estranya forma al contacte entre les aigües del llac Myvatn i a un riu de lava que va generar gasos explosius en bullir el líquid. Els pseudocràters envolten el llac, encara que la majoria es troben en Skútustaðir. Alguns tenen 200 metres de diàmetre i uns altres només uns dos metres. La ruta pels pseudocràters de Skútustaðir pot fer-se en menys d’una hora. Encara hi ha una altra manera d’apreciar aquestes formacions estranyes, sobrevolant la zona en avionetes que permeten obtenir un punt de vista diferent.

Per acabar el dia, podeu passar a relaxar-vos per les aigües de, Blue Lake, un llac termal, menys concorregut que el Blue Lagoon de la zona sud-est de l’illa que és el més famós i glamurós – potser per ser més proper a Reykjavík- però massa massificat pel gust d’alguns.

Pseudocràter a Skútustaöir

Ruta cap a la fi del món

Recuperades les forces, deixem enrere Puerto Natales per enfilar la famosa ruta de la fi del mon, fins a Punta Arenas, on farem nit i aprofitem per arribar-nos al far de San Isidro, la punta més austral del continent americà.


L’endemà continuem per la carretera 255 fins a Punta Delgada, per on creuem l’Estret de Magallanes. Arribats a l’illa gran de Tierra de Fuego, seguirem per la carretera 257 que ens ha de conduir fins a Ushuaia. De camí ens aturem a un lloc molt especial, una pingüinera enclavada en les aigües de la Bahia Inútil, on des de l’any 2010, una colònia que inicialment era de 8 exemplars de pingüí rei, ha esdevingut a dia d’avui en un centre de conservació d’aquesta espècie que ja compta amb més de 50 exemplars.

Parque nacional Tierra de Fuego
Pingüins reis

Després de la paradeta i havent aprofitat per dinar, tornem a agafar el cotxe, creuem la frontera cap Argentina de nou i ens dirigim ara sí, cap a la que diu ser, la ciutat més austral del món, Ushuaia, i dic, “diu ser” perquè el poble més austral del continent americà, és Puerto Williams, poble xilè situat a les aigües del canal de Beagle, Cabo de Hornos. 

En primer lloc aprofitem per visitar el PN de Tierra de Fuego, el qual protegeix una porció de l’extrem austral de la serralada dels Andes, boscos fueguins, llacs glacials i costes marines amb biodiversitat com canals i fiords del sud de Xile. Dins de parc es poden fer infinitat d’excursions per senders marcats que ens portaran a salts d’aigua, llacunes, badies, etc. També podem pujar al turístic tren de la fi del món, es tracta d’una línia fèrria de via estreta que utilitza locomotores a vapor.

Cormorans


Una bonica excursió matinal des del mateix Ushuaia, es pujar al glaciar Le Martial des d’on podrem gaudir d’unes fantàstiques vistes del Canal de Beagle, de la ciutat d’Ushuaia i a l’hivern fins i tot esquiar-hi. Una altra fantàstica excursió ens farà pujar fins a la Laguna Esmeralda, des d’on podrem gaudir del color de les seves aigües, dels boscos, muntanyes i del glaciar que la rodegen.

Pingüí


La perla final del viatge serà poder navegar pel canal de Beagle gaudint de les vistes del far de Les Éclaireurs, mentre anem observant en cada illa del canal diferents espècies animals com colònies de cormorans, petrells i llops marins, fins que arribem a la isla Martillo, on ens donen la benvinguda una gran colònia de pingüins magallànics i papua.

Glaciar le Martial

Completem el dia visitant La Estancia Harberton que té accés per carretera i per mar, situada al Canal de Beagle. Nomenada monument històric nacional, conserva l’edifici original de la seva fundació i ofereix rèpliques de les cabanes del pobladors nadius, i a més a més allotja l’interesantíssim museu Acatushun, curiós tant per la seva ubicació tan extrema, com pels seus continguts doncs molts biòlegs marins d’arreu del món el tenen com a referència pels seus treballs. Esquelets de dofins, pingüins, cormorans, foques, llops marins, balenes, etc. ben numerats, etiquetats i ordenats, ossos de tota mena i de tota mida.

Far de les eclaireus


Ens acomiadem de Tierra de Fuego corpresos amb el relat que ens fa la gent del país, amb el que es va conèixer com el “terratrèmol blanc”, un 11 d’agost de 1995 es desencadenava un violent temporal de vent i neu que es va apoderar de la regió durant la segona setmana d’agost. Una persona morta, naufragis, cotxes i busos atrapats, persones aïllades i la pèrdua de més de 176.000 ovelles i 10.500 vedelles van ser algunes de les dramàtiques conseqüències d’aquesta nevada, que va arriba a acumular fins a 3,5 metres de neu.

Port de Punta Arenas

Torres del Paine

Aprofitant que estem per terres australs i després de visitar el PN de los Glaciares, ens hem decidit a fer un trekking, de fet, feia mesos que ho teníem decidit, perquè o reserves amb moooolt de temps, o cagada pastoret. I tot això perquè resulta que el Parc Nacional de Torres del Paine està gestionat per 3 organismes, 2 empreses privades el nom de les quals és Fantástico Sur i Vértice Patagonia, i el govern de Xile (CONAF). Depenent de la zona del parc que visiteu i del vostre pressupost, teniu diferents opcions d’allotjament durant el trekking, així que som-hi.

La ruta escollida va ser la “W”, un circuit que dibuixa una doble v, com el seu nom indica i que té uns 80 km de distància, uns +3000 de desnivell positiu i es pot fer en 4 o 5 dies. Si disposeu de més dies, us podeu animar i podeu fer la “O”, una ruta d’uns 130 km i + 6000 m. de desnivell positiu i és pot fer en uns 8-9 dies.

El poble base per a realitzar el trekking al PN de Torres del Paine és Puerto Natales. Està situat a uns 60 km del Parc Nacional Torres del Paine i disposa de múltiples allotjaments, restaurants i comerços on fer les compres d’última hora. Molts allotjaments us permetran deixar les maletes o motxilles de la resta del viatge i marxar únicament amb la motxilla per a l’excursió del trekking. Des de Puerto Natales, cada dia surten uns quants autobusos en direcció al Parc Nacional, per tant, el tema transport ja el tenim solucionat. Som-hi !

Camí de refugio chileno

Sortim cap a les 7 del matí amb autobús direcció al Parc Nacional, després d’unes 2 hores de trajecte, arribem a destí. A l’entrada del parc, s’ha de pagar l’entrada de rigor, i a presenciar una vídeo xerrada, en la que ens explicaran allò que es pot i que no es pot fer dins del parc, els riscos i perills, i com procedir en cada cas, total, uns 20 minuts que no se’ls salta ni l’apuntador.

Arribem per la zona de “Las Torres”, i ens dirigim cap al “refugio Chileno” on farem nit, validem la reserva, i tot seguit enfilem cap al “mirador base de la Torres” per gaudir d’un paisatge espectacular, després de deleitar-nos, retornem cap al campament per sopar i fer nit.

Mirador de las torres

L’endemà, comencem la caminada força d’hora, seran uns quants km i s’ha de gaudir de l’entorn, i ens dirigim cap al “refugio del Francés”. És una caminada espectacular, moltes estones pel costat del llac Nordernskjöld, dormirem pràcticament sota “Cuernos del Paine” i durant tota la nit anirem escoltant a la llunyania un soroll molt peculiar, com si fossin trons amb una remor de fons força especial.

Vistes al llac llac Nordernskjöld,

L’endemà, enfilem cap al mirador del Francès, on traiem l’entrellat dels sorolls que ens han estat acompanyant durant tota la nit. Des d’aquí podem gaudir de l’espectacle de la glacera del Francès, als peus del “Cerro Paine Grande”, hi ha continus despreniments i allaus, val molt la pena tenir temps per badar una estona perquè és simplement, ESPECTACULAR !!! Però com que no tenim tot el temps del món, tot i estar de vacances, desfarem part del camí fet i ens dirigim cap a la “Guarderia Paine Grande”, un altre centre neuràlgic del PN de Torres de Paine des d’on començar o acabar rutes, caminant al costat del llac Sköttberg o de l’espectacular llac Pehoé, pràcticament sempre amb vistes als “Cuernos del Paine” i al “Cerro Paine Grande”.

La glaçera del fracés

L’ultima jornada, seguirem pel camí del costat del llac Grey, per visitar-ne la glacera i admirar les panoràmiques, per posteriorment desfer el camí fet, retornant a la “Guarderia Paine Grande”, des d’aquí retornarem al punt d’inici de la ruta, agafant un vaixell i fent un petit creuer pel llac Pehoé. Arribats de nou a “Las Torres”, agafarem l’autobús que ens portarà de nou a Puerto Natales, on farem una dutxa com deu mana, menjarem com feia dies que no ho fèiem, i farem una bona dormida per recuperar forces, que l’endemà tocarà conduir cap a una nova aventura, però aquesta, ja us ho explicaré un altre dia…