Mostra totes les entrades de Francesc Soler

Excursions, Fotografia, Postals d'estiu

Hem anat a Prat de Cadí

Deixa un comentari

Impactes: 73

No hi ha cap mena de dubte que la muntanya del Cadí, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, és una de les més emblemàtiques de casa nostra. Com a Parc natural hi ha determinades limitacions que haurem de tenir en compte. És un espai protegit i cal seguir les regles.

Aquesta vegada abordarem l’excursió fins a Prat de Cadí,. Com el seu nom indica es tracta d’un amplíssim Prat al peu de la serralada. És una de les sortides clàssiques que es poden fer a Cerdanya

L’excursió habitual es fa des del poble d’Estana a 1.500. Per arribar-hi cal anar fins a Martinet de Cerdanya i enfilar una carretera amb forces revolts. Però paga la pena.

Estana

Una vegada arribats al poble l’hem de travessar i anar fins a Coll de Pallers, a uns 500 metres, des d’on surt el camí fins a Prat de Cadí

Indicador a l’inici de l’excursió

Com veieu no és una excursió gaire llarga (6 km anar i tornar). Ara be, cal salvar una mica de desnivell, uns 350 m positius, i cal anar ben calçat. El camí té moltes pedres i cal estar atent.

Val a dir que malgrat això es fa força agradable ja que hi trobareu moltes flors per badar i retratar

Anirem guanyant alçada salvant diversos colls que anirem trobant pel camí. Quan arribeu al Coll Roig (1.780 m) , inconfusible per una fita de referència i el color vermell intens de la zona que l’envolta ja haureu salvat quasi bé tot el desnivell.

Coll Roig

A partir d’aquí canviem de vessant i anem carenejant per un bosc preciós fins gairebé arribar a Prat de Cadí (1.826 m) . Arribar-hi sempre és espectacular

Tenim un ampli Prat i al davant les impressionats parets del Cadí on es poden distingir alguna dels seus punts característics com la Canal de cristall, les roques de l’Ordiguer o la roca Verda. Un autèntic festival. Si teniu oportunitat d’anar-hi a inicis de primavera, quan encara hi queda neu, la vista és encara més espectacular.

Prat de Cadí
Prat de Cadí amb la canal de cristall
Llogaters de Prat de Cadí

Una vegada feta l’excursió podem tornar pel mateix camí per on hem vingut -és el que vam fer nosaltres- o fer una volta pel Torrent de les Bordes que farà la sortida una mica més llarga.

La majoria de les fotos són de la Mireia Pablo

Excursions, Fotografia

Hem anat a l’Olla de Núria

3 comentaris

Impactes: 37

L’Olla de Núria és una cursa de muntanya que enguany ha arribat a la seva edició núm. 13. Ressegueix el recorregut de la coneguda com l’Olla, que travessa muntanyenca de gran tradició que ressegueix la vall de Núria i els pics i carenes que l’envolten amb el Puigmal com a cim més emblemàtic. També transiten pel Puigmal de Segre, el Coll de Finestrelles, el Finestrelles, el coll d’Eina, el Pic d’Eina, el Noufonts, el coll de Noufonts, el coll del Noucreus, el Puig de la Font negre, el Pic de l’Àliga per tornar a Núria.

Té un recorregut de 21,5 km, com una mitja marató, i un desnivell positiu de 1940 metres. Com a tret diferencial cal destacar que el 72% del recorregut transcorre per sobre dels 2700 metres d’alçada.

Arribada del carrilet a Núria abans de les 8 del matí.

Hi vam anar perquè hi ha dos amics que la van córrer i vam decidir fer un “acompanyament actiu”. Això vol dir que vam pujar fins a un dels controls, concretament a l’establert al Coll del NouFonts a 2.650 m per donar-los ànims, suport i qualsevol cosa que poguessin necessitar.

Abans de la sortida
La sortida

Una vegada iniciada la carrera vam enfilar cap al Coll de Noufonts.

Comencen els nostres 650 metres de desnivell
S’endevinava la filera interminable de corredors que pujaven cap al Puigmal.
Quan ja s’albira el coll la vista cap a la Vall de Núria és espectacular amb el Puigmal destacant per sobre de tot.
Animar i assistir als corredors al coll sempre és una feina gratificant. És extraordinari el mèrit d’aquests esportistes.
Vista de la carena del Noufonts amb una filera de corredors a punt de fer cim
Una vegada passat el coll de Noufonts els corredors iniciaven la pujada cap al coll de Noucreus amb una pujada curta però tècnica i costeruda. Encara els quedaven uns 7 km de cursa

L’Olla, com altres curses que s’organitzen a la comarca com la Bastions actua com a motor econòmic i afavoreix l’activitat gràcies als corredors i acompanyants.

Enguany, a més, TV3 va decidir emetre la cursa en directe. Va ser la primera vegada que això passava i val a dir que paga la pena. Les imatges dels corredors resseguint les carenes son del tot espectaculars. Us deixo l’enllaç de TV3 a la Carta (mentre duri)

L’alegria d’haver assolit el somni d’acabar no té comparació. Enhorabona campions.

En resum. Va ser una jornada de muntanya fantàstica, amb un ambient espectacular i una nova oportunitat per gaudir de les muntanyes de casa nostra.

A la capçalera us deixo un autòcton de la vall que vam trobar pel camí

Excursions

Hem anat a Cabrera

Deixa un comentari

Impactes: 29

Si sou seguidors de Lo parte de fa temps i teniu bona memòria segur que recordareu que d’aquest lloc tant especial n’hem parlat altres vegades. De fet, tenim una sortida publicada a la tardor de 2016. La podeu veure aquí

Aquest cap de setmana i hem tornat ja que és un lloc que sempre ens agrada visitar.

Primer, com sempre les dades de la sortida

Excursió a Santa Maria de Cabrera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 7,25 km
  • desnivell acumulat: 383 metres;
  • velocitat mitjana: 3,3 km/hora;
  • hores caminades: 02:12
  • data: 30/03/2019

El dia es presenta be. No fa fred noi vent i la visibilitat és prou bona. Arribem fins a Sant Julià de Cabrera i des d’allà comencem la sortida.

Decidim que seguirem la pista fins al collet de Sant Julià. Una vegada allà pujarem pel camí de les Marrades i baixarem per les escales i el bosc.

Dit i fet.

Al cap d’una hora, aproximadament, ja som al collet de Sant Julià i el camí es fa més costerut. De tota manera s’ho val, la recompensa és ben aprop

La Serra de Cabrera forma part del conjunt de Collsacabra i es troba a cavall d¡’Osona la Garrotxa i la Selva. Aquí teniu més informació

Cabrera és un mirador espectacular i en un dia clar -que no va ser el cas, la calitja ho impedia- podem veure des de Montserrat al Pedraforca passant per als principals cim dels Pirineus. Així i tot les vistes s’ho valen

Després d’un merescut dinat -fer un arròs a la hostaleria és imprescindible- comencem el camí de tornada tot baixat per les sempre espectaculars escales.

Fem via bosc avall i de seguida arribem de nou a Sant Julià. Tot plegat una magnífica excursió amb una magnífica companyia. Salut!

I avui acabem d’una manera diferent. Ara disposem d’un dron i a Cabrera hem fet alguna pràctica. A veure si us agrada

Excursions

Hem anat al Puigsacalm

1 comentari

Impactes: 42

Be, de fet hem anat al Puigsacalm i també al Puig dels Llops. Tot plegat un dels cims clàssics de la nostra geografia. Ha estat una matinal de dissabte, amb la colla habitual, que us passo a explicar.

Primer, com sempre les dades i el mapa:

Coll de Bracons- Puigsacalm- Puig dels Llops

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 9’66 km
  • desnivell acumulat: 463 metres;
  • velocitat mitjana: 2’9 km/hora;
  • hores caminades: 03:10
  • data: 16/02/2019

En aquesta ocasió la logística era fàcil ja que el punt de sortida i arribada era el mateix, el Coll de Bracons a cavall d’Osona i la Garrotxa

Des del mateix Coll les vistes ja son espectaculars cap a la Garrotxa

EL camí comença en una roca a tocar mateix del coll i s’endinsa, guanyant altura per dins del bosc. De fet el camí pel bosc és un dels elements principals de la sortida

Enfilant bosc amunt

Anem guanyant alçada fins arribar al Coll de Sant Bartomeu. Aquí cal estar atent i girar a la dreta. És un xic perdedor en aquest punt el camí. Seguim amunt fins arribar a la Font Tornadissa en un racó a l’obaga.

Superant la Font Tornadissa

Superada la font i després d’una curta, però exigent pujada, arribem al Coll del Ferrer on les vistes ja ens comencen a captivar

Vistes de luxe

Seguim una mica més travessant ampli prats i ens endinsem de nou al bosc per fer la darrera marrada fins al cim

Cim del Puigsacalm 1515 m

Aquí les vistes son espectaculars i ens permeten veure igual de be el castell de Montgrí entre les boires o el Pedraforca. A banda de tots els cims del Pirineu

Castell de Montgrí a l’Empordà
El Pedraforca

EL Pedraforca i Cadí al fons

I, abans de tornar cap avall i després de gaudir de les vistes, vam fer cap fins al Puig dels Llops, des d’on les vistes sobre la Garrotxa eren encara millors. En resum un gran dia de muntanya amb molt bona companyia

Arribant al Puig dels Llops
Les vistes des del Puig dels Llops amb el cim del Puigsacalm a la dreta.
Excursions, GR-92

REcuperem GR 92

1 comentari

Impactes: 29

Feia ja molts dies que no recuperàvem cap etapa del GR 92. El cert és que la majoria del GR  ja està fet, però encara ens queden algunes etapes pendents. Una d’elles la que hem fet avui 

Aquesta vegada hem fet l’etapa 14. Us ho expliquem

 

D’Hortsavinyà a l’Vallgorguina

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 18,13 km
  • desnivell acumulat: 328 metres;
  • velocitat mitjana: 3’9 km/hora;
  • hores caminades: 04:37
  • data: 19/01/2019

Com sempre ens aquest tipus d’etapes la logística sol requerir més d’un vehicle. En aquest cas hem deixat un cotxe a Vallgorguina que servirà per dur els conductors a Hortsavinyà una vegada acabada la caminada. 

Tot i la llargada, val a dir que és una etapa fàcil de fer sense gran desnivell i amb paisatges molt agradables, amb vistes que arriben fins el mar.

L’excursió té, aproximadament a la meitat, una parada obligatòria a Sant Martí de Montnegre. És el moment des descansar una mica i recuperar forces. Molts ciclistes fan el mateix que nosaltres. 

És obligat també abans de reprendre el camí treure el nas fins a l’ermita. 

 

I seguim caminant, camina que caminaràs. 

La distància es comença a fer nota però cada vegada queda una mica menys per arribar. El dia, amablement, s’obre una mica i tenim una miqueta de sol perquè no sigui dit. 

 

Doncs després d’unes quantes horetes arribem a Vallgorguina. Per un moment deixem el GR i ens desviem una mica per arribar al lloc de destinació, al Restaurant de la Font de Can Moreu (del tot recomanable) . Allà s’incorpora part de la colla que no ha pogut venir, gaudim d’un dinar excel·lent i, a més, amb celebració sorpresa. 

Un dia perfecte! 

 

Salut i cames!!

 Gràcies per les fotos, Enric, Josep, i Lourdes.