Arxiu d'etiquetes: Sant Pere de Bertí

Pel Cingles del Bertí

Impactes: 28

Aquest cap de setmana llarg hem decidit amb l’Anna, la Montse i l’Imma fer una matinal propera a Barcelona. El destí triat ha estat l’Espai Natural del Cingles del Bertí.  Els Cingles de Bertí són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l’altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí ubicada a la part central del seu recorregut.

Hem enfilat la C-17 fins a l’alçada de l’Ametlla del Vallès i des d’allà hem anat guanyant alçada fins arribar al Santuari de Puigraciós, punt de partida de la matinal. Santuari edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu.

Al Santuari el 1973 s’hi instal·la un grup de monges provinents de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Des d’aleshores, aquesta petita comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les aglutina les devocions a la Verge de Puiggraciós tot mantenint una presència constant al Santuari d’acolliment i pregària. Podeu trobar més informació sobre el santuari en aquest enllaç i en aquest altre. 

Santuari de Puigraciós
Santuari de Puigraciós

Una vegada reconegut el territori hem iniciat l’excursió que, com a resum, ens ha donat aquestes dades:9,57 Km, 281 metres de desnivell positiu i 3 hores en total.

Ha estat una ruta circular que ens ha portat, en primer terme fins al coll de Can Tripeta on ens hem desviat fins a trobar el conjunt de El Clascar, amb una enorme torre abandonada i un seguit de construccions al seu entorn.  S’ha identificat com l’antic castell de Bertí, del que hi ha existència documental de l’any 987. Més endavant, al segle XIV s’esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini dels nobles Centelles. Al segle XVI ja se l’identifica com a domus i era propietat dels senyors de Bell-lloc. Aquí podeu trobar més informació.

Per cert, ens hem despitat però ha resultat fàcil tornar al camí, un sender de PR amb arques blanques i grogues.

Camí de El Clascar
Camí de El Clascar
Conjunt del Clasclar
El conjunt de El Clascar

Després de travessar un bosc hem arribar fins a Sant Pere de Bertí, ermita que dona nom a la zona. Ha estat moment de reposar forces i gaudir del paisatge. Tot i que el deia s’ha llevat tapat, mica en mica s’ha anat aclarint.

De Sant Pere de Bertí, pertanyent al bisbat de Vic, ja se’n té constància escrita a l’any 1031 a la documentació de Sant Miquel del Fai, que l’anomena Bertino. Sembla ser que el temple actual va ser edificat al segle XIII i que va refer-se de nou l’any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria, pel que podria ser que anteriorment hagués tingut tres absis. Més informació al magnífic bloc de Els Cingles del Bertí

Sant Pere de Bertí
Sant Pere de Bertí
Més clar impossible
Més clar impossible

Després de recuperar forces hem seguit fins al capdamunt de lla cinglera fins al Mirador de la Taula de Pedra, amb unes vistes cap a Montmany, Tagamanent i la mateixa cinglera del Bertí magnífiques.

Vistes cap a la ciglera
Vistes cap a la ciglera

IMG_8747

Una vegada hem gaudit de les vistes tocava baixar la cinglera, per un camí ben marcat però a estones amb pedres grans que calia passar-les amb cura, però sense cap dificultat. Hem baixat fins a Grau de Montmany i una vegada allà hem remuntat per la pista fins arribar al punt de sortida.

Baixant la cinglera
Baixant la cinglera

Una vegada al Santuari hem pujat fins a la Torre de Senyals per gaudir de tot el Vallès als b¡nostres peus, identificant clarament des del Montseny fins a l’Obac. En resum una matinal recomanable i magnífica.

Vistes de de Puigraciós
Vistes de de Puigraciós

Us deixo el mapa de la sortida

Mapa sortida
Mapa sortida

Per cert, us recomano el bloc del Jesús Cano, hi trobareu tot el que cal saber del Bertí. Una feina magnífica!