Arxiu d'etiquetes: trompeta de la mort

Nou Post de Bolets. I ja van 4!

Hits: 178

Molt bones “LOPARTAIRES

Tornem a ser aquí amb vosaltres!!. Bé, ja han passat dues setmanes des de l’últim post i han hagut uns petits canvis, vam dir que els bolets baixarien de cota i això, naturalment, es manté, però també vam dir que no sortiria cap tipus de Cep i amb això no hem encertat!!

Com si els bolets tinguessin un rellotge biològic!! Els boletes van a la seva, no hi entenen d’estacions,  necessiten pluja, uns més que d’altres, temperatures i humitat ideals, si es compleixen aquestes normes, treuen el cap!!, òbviament aquestes normes es donen habitualment a la tardor i a la primavera, tot i que no necessàriament, Aquest any no ens hem estrenat a molts punts del Maresme, no hem gaudit, de moment, de cap regada important, parlo de la Serralada de Marina.

L’any passat va ser molt semblant, malgrat que a mitjans de novembre van caure uns bons litres d’aigua i vam estar recollint rovellons fins al mes de febrer!!

Abans parlàvem dels Ceps, doncs resulta que degut a les temperatures suaus i a les pluges que van rebre alguns llocs, com el Montnegre-Corredor, punts de La selva, Girona.., estan sortint noves florades de Ceps siurenys (boletus aereus).

El B.aereus pot trobar-se des del mes de maig i de forma ininterrompuda (sempre que hi hagi la humitat suficient, per descomptat) durant els mesos de juny, juliol, agost (moment en què al nord pot tenir un bon brot), setembre, octubre i fins i tot (com es el cas) novembre i primers de desembre quan la tardor es humida i una mica suau.

No dubtem per això en qualificar-lo com el rei de l’estiu.

QUE TROBAREM ARA..?

Bàsicament:

LLENEGUES (blanca i negre).

ROVELLONS (tots els tipus)

CAMAGROCS.

CAMES DE PERDIU.

MOLLERICS.

APAGALLUMS, COLOMA.

PEU BLAU, PIMPINELLA MORADA.

TROMPETES DE LA MORT.

FREDOLICS.

CARLETS.

HEU ARRIBAT A  CASA  AMB PICADES ?

Aquest és el criminal assassí. El malson de la majoria de boletaires. Qui no ha estat víctima d’aquests petits “malparits” ?

És conegut per qualsevol boletaire, el fet de patir les picades de certs insectes en el moment d’estar i buscar bolets en alguns boscos. I això és tan destacat en alguns casos, que tot i saber que en ells trobarem gairebé segur bolets, renunciem a anar per no patir les conseqüències … Em comenten d’un lloc que per estar situat en les proximitats d’un gran pantà, sempre i encara que la climatologia no acompanyi, les boirines matinals fan d’ell un lloc idoni per als bolets fins i tot en ple estiu … Però a l’igual que afavoreix el creixement dels bolets, també és idoni per a la proliferació de certs àcars: Els trombicúlidos (Trombiculidae) són una família coneguda vulgarment com els àcars de la collita o àcars vermells.

Són àcars diminuts, parents propers de les paparres (Un altre perill evident per als boletaires), que habiten en la vegetació baixa com pastures i matolls que s’adhereixen als animals superiors que passen a prop d’ells, per alimentar-se de la seva sang.

Provoquen una pruïja intensa al fotjar a la pell amb les seves mandíbules secrecions proteolítics.  Les larves són normalment taronges o vermelles en color amb només sis potes, però desenvolupen vuit en la seva fase de nimfa.

Les larves poden mesurar més de 0.2 mil·límetres i els àcars adults estan sobre 1 mm de longitud. Un remei infal·lible és all i aigua, o sigui a fotre i aguantar-se. També resulta eficaç un vestit de neoprè d’home granota ben ajustat, amb casc de bus de profunditat..

ANEM A IDENTIFICAR ESPÈCIES!!

1ª Ens pregunten si és un ou de reig.

Doncs tot i que té certa semblança, no ho és,  aquest no té ni anell ni volva.

Es tracta d’una Puagra retgera, “Russula aurea”, de les millors del gènere Russula.

2ª Són llenegues?

Doncs si, és tracta de “Hygrophorus personii» Llenega d’alzinar, Caramellosa, Llenega de suro,  malgrat que no és un mal comestible, no arriba a tenir ni de bon tros la qualitat de la Llenega grisa

“Hygrophorus latitabundus”.

I per acabar us deixo una recopilació de fotos de bolets amb deformacions ben curioses, els capricis de la natura! 

I bé, fins aquí el quart post de la temporada 2020.. tornarem…fins aviat!!

El bolets s’han de tallar o arrencar?

Hits: 988

Ja tornem a ser aquí.

La meva esquena encara em va recordant de tant en tant la patacada de fa 2 setmanes, i si espera que m´arronsi per tornar al bosc, ho té molt, molt negre; encara que li segueixo tenint el mateix respecte al bosc.
S´ha d´anar amb compte, no val llençar-se ¨a lo ¨Ter Stegen ¨ (perdoneu, som molt culers) quan creus veure un bolet interessant, per que a vegades passen coses….

Avui seguim amb unes quantes espècies també molt conegudes i un dels temes forts dels boletaires.
Vosaltres els talleu o els arrenqueu????

Cantharellus i Craterellus

Cantharellus Lutescens  – Anomenat Camagroc. Temporada: De setembre a Desembre aguanta temperatures fredes . Hàbitat: Pinedes, cara nord molt humida i amb molsa, surten en gran extensions camuflats a l´herba. Terreny : Calcari. Comestibilitat: Excel·lent.

 – Cantharellus Cibarius –  Anomenat Rossinyol. Temporada: De primavera a tardor. Hàbitat: Fagedes, alzinars, rouredes i castanyers; normalment en grups nombrosos. Terreny : Àcid. Comestibilitat: Bon comestible.

Craterellus Cornucopioides –  Anomenat Trompeta de la mort. Temporada: De finals d´estiu a finals d´hivern. Hàbitat: Molt variat, zones molt humides i ombrívoles. Terreny : Calcari, però en ocasions també surt a silicis. Comestibilitat: Bon comestible.

Russules 

– Aurea – Anomenat Retgera. Temporada: Estiu, i en bones condicions també a la primavera. Hàbitat: Boscos caducifolis, sobretot fagedes y castanyers, es poc freqüent, però si la trobem pot ser abundant. Terreny : Calcari . Comestibilitat: Excel·lent.

 – Cyanoxantha – Anomenat Carbonera o Cualbra. Temporada: D´estiu a tardor. Hàbitat: Boscos diversos caducifolis, sobretot fagedes. Terreny : Silici . Comestibilitat: Bon comestible.

– Virescens – Anomenat Llora Verda. Temporada: De juny fins ben entrada la tador. Hàbitat: Boscos diversos caducifolis i també a coníferes. Terreny : Argilós . Comestibilitat: Excel·lent.

– Persicina – Anomenat Russula Picant. Temporada: Estiu i inici de tardor. Hàbitat: Boscos diversos caducifolis. Sobretot rouredes i alzinars. Terreny : Silici . Comestibilitat: Sense interès culinari, es molt picant.

Com s´han de collir; tallar o arrencar???

Aquest es un altre tema de discussió recurrent en el món boletaire, i tenint en compte que en aquest món no hi ha veritat absoluta, comencem.

La resposta es ¨depèn¨.

  • I ens quedem tan ¨amples¨!!!

Depèn de què?

De l´espècie que anem a collir, en funció si es una o altre serà més adient tallar-la o bé arrencar-la delicadament.

Anem a pams.

Encara que tinguem poca experiència boletaire, quan arriba aquest moment, el sentit comú ens ha de dir si es millor, una cosa, o l´altre.

Oi, que si teniu entre mans quelcom fràgil i escanyolit ho tractem amb més delicadesa que si fos quelcom fort, i robust? Doncs això, sentit comú.

El més important es no fer malbé el miceli o fer-lo malbé els menys possible, per que pugui seguir donant-nos el fruït, en aquesta mateixa temporada o en futures.

Hi ha experts, els defensors d´arrencar-los, que diuen que al arrencar el miceli pateix menys i que així s’afavoreix la dispersió, igual que passa amb les espores, deixant d´aquesta manera el tros de peu al sòl; i d´altres els defensors de tallar-los, que diuen que deixant el peu s´afavoreix a que al descompondre’s faci malbé la resta.

Com arrencar? Doncs fent un petit gir sobre si mateixa i es desprendrà, si disposem d´una navalla específica, ens podem ajudar amb ella. Aquí estem parlant dels boletus, els Marzuolus o Marçots, les Amanites O Ous de Reig i les Macrolepiotas o Apagallums.

Com tallar? Fent un tall horitzontal a nivell del sòl, però sense que la fulla de la navalla entri a terra; per preservar el miceli. Alguns experts diuen que es fals que deixant part de peu al sòl, malmeti el miceli, ja que els bolets que no son collits, caçats o buscats, es podreixen igual al mateix lloc i no per aquest motiu deixen de sortir cada temporada. Aquí parlem dels Lactarius, per tenir el peu curt i quedar molt a ras de sòl, o els  Craterellus Cornucopioides o trompeta de la mort, i  Cantharellus Lutescens  o camagrocs, per créixer normalment ramificats i al arrancar-los podríem arrossegar els més petits inclòs parts del sòl.

Dit això, sentit comú Bona Gent!!!

Seguint amb el diccionari boletaire…

  • Sabeu que els bolets es rosteixen, i no pas a la cuina? En diem així quant els trobem assecats per el vent.
  • Sabeu que a la muntanya hi ha rambles? En diem així a les zones molt conegudes per tot tipus de boletaires i que està massificada, o es massifica quan a l´espai del temps de les noticies ensenyen els primers bolets.
  • Sabeu que la majoria de dies que els boletaires sortim al bosc som pixapins? Així es com som anomenats per els natius durant el cap de setmana, sobretot els que no hi hem anat mai al lloc, i fem allò de preguntar quelcom.

Fins la propera setmana, salut i bolets. SOM-HI!!!

RECORDEU:

De bolets que no coneguis, no en masteguis !!!