Mostra totes les entrades de Jordi Campos

El Pic de Nou Fonts

El Pic de Nou Fonts,[de les Nou Fonts, o de Noufonts, és una muntanya de 2.861,1 metres del Pirineu axial, situada entre els termes municipal de Queralbs, de la comarca del Ripollès, i comunal de Fontpedrosa, de la del Conflent, a la Catalunya del Nord.

El Nou Fonts des del coll de Nou Fonts

És a la zona sud-oest del terme de Fontpedrosa i a la nord-oest del de Queralbs, a llevant del Pic d’Eina i al nord-oest del Coll de Noufonts.

Puigmal des del coll de Nou Fonts
Pic del racó gros i pic del racó petit

Aquest cim està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC. També és un destí freqüent en les rutes excursionistes, sobretot des del Ripollès.

Torre d’Eina vessant est
Coll Bernat i pic dels racons

Ruta circular feta amb en Marc Campos el 15/8/2017 des del santuari de Núria.

Comencem per la Vall de Noucreus fins la confluència amb la de Noufonts, seguim fins al coll del mateix nom, allà per la carena NW assolim el cim després de superar fortes rampes per un corriol ben marcat, les vistes son imponents en totes direccions, particularment espectacular la vista de la Torre d´Eina.

Santuari de Núria i Puigmal, a l´esquerra la coma de Noufont i a la dreta la coma d´Eina
Camí del Pic d´Eina amb el Noufonts al fons

Després baixem per la carena que ens porta al Pic d´Eina i d´allà pel Coll d´Eina i la Coma d´Eina retornem a Núria.

Coll d’Eina i Puigmal al fons
Noufonts, coll de Noufonts, Noucreus i Pic de la Fossa del Gegant

El Petit Vinyamala

El Petit Vinyamala per la vall de Gaube i la Hourquette d ́Ossoue. Magnifica sortida amb una part final espectacular pujant la Hourquette d ́Ossoue acompanyats del so de les caigudes de gel des dels seracs del glaciar, les vistes, des del cim, cap a l’abisme del vessant Nord esfereïdores.

La vall de Gaube amb el seu llac, al fons des del cim del Petit Vinyamala.

Llac de Gaube

Fotografiant el Petit Vinyamala, situat a l´esquerra de la imatge.


El Petit Vinyamala o Petit Vignemale és una muntanya de 3.032 m d’altitud, amb una prominència de 70 m, que es troba al massís del Vinyamala, al departament dels Alts Pirineus. La primera ascensió la va realitzar La Baumelle l’agost de l’any 1798.

A l´esquerra l´Hourquette d´Ossoue i al centre el refugi Bayssellance
Gran Pic de Tapou, Montferrat, glaciar d´Ossoue, Pointe Chausenque, Piton Carré i Pique Longue des del Petit Vinyamala.

Darrera mirada des de les Oulettes de Gaube.

A la portada Sota el núvol el Petit Vinyamala amb el glaciar i els seracs.

Cambra d’Ase

Avui portem a Lo Parte el Cambra d´Ase, un pic que amaga al seu vessant Nord un dels circs glacials més impressionants del Pirineu!

Vessant nord de Cambra d’Ase

Ascensió feta per la carena occidental l´1 de maig de 2017, sense cap mena de dificultat fins al seu pic W, atenció però a les fantàstiques cornises que es formen a la part alta. El circ sensacional, amb uns magnífics corredors que fan les delícies dels alpinistes i els esquiadors de muntanya. Imponents vistes de tota la Cerdanya, el Capcir i fins a la Mediterrània.

Primeres cornises

El Pirineu al fons

El Cambra d’Ase (Cambre d’Aze en francès), algunes vegades grafiat Cambradase, és un cim de 2.726,5 m alt del límit de l’Alta Cerdanya amb el Conflent, al límit de la comuna cerdana d’Eina amb les conflentines de Planès i Sant Pere dels Forcats.

El vessant nord des de la carena per on vam pujar

La part culminant està composta per tres pics que conformen un antic circ glacial. Forma part del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i en el seu circ es troba l’Estació d’esquí de Cambra d’Ase. En el seu vessant est hi ha la Reserva Natural de la Vall d’Eina.

Puigma i Finestrelles al fons
La Torre d’Eina al centre i el NOu Fonts a l’esquerra

Està situat a l’extrem meridional del terme de Sant Pere dels Forcats, a la zona sud-oest del de Planès i al sud-est del d’Eina, al nord-oest del Serrat de les Fonts i de la Torre d’Eina i al sud del Puig de l’Home Mort.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

El cim principal amb la creu a l’esquerra i l’inici de la canal

El Taillón poesia geològica!

Taillón i Gabientos des del Coll de Tentes

Ascensió des de coll de Tentes per la bretxa de Rotllan, sens dubte uns dels indrets mítics del Pirineu amb on la geologia es mostra amb una espectacularitat impressionant! És relativament fàcil si no hi ha neu, molt recomanable! Imatges de l´agost del 2016

Glariar del Taillón, falsa Bretxa i el dit
Pic i refugi de Serradets

El Taillón o Punta Negra és una muntanya de 3.147 m d’altitud, amb una prominència de 340 m,  que es troba al massís del Mont Perdut, entre la província d’Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus(França). Els seus contraforts estan formats de pedra calcària i dolomies.

Bretxa de Rotllan

La primera ascensió, la va realitzar Vicente de Heredia l’any 1792, quan estava treballant per determinar la frontera francoespanyola. És considerat un dels cims de 3.000 m més fàcils del massís de Mont Perdut, i l’accés habitual es fa des de la Bretxa de Rotllan a la Falsa Bretxa i al Dit i, des d’aquí, per la relativament fàcil cresta aquest fins al cim.

Des la Bretxa de Rotllan el casc al fons
Vessant d’Ordesa, àrid i desolat
Punta de Bazillac des de la falsa bretxa

La ruta més assequible és des de Gavarnia; es pot fer nit al refugi de Sarradets o des de Torla i fer nit al refugi de Góriz, amb la qual cosa el desnivell a superar serà de menys de mil metres. Se’n troba el circ de Gavarnie a la cara superior.

Darrers metres d´ascensió amb el circ de Gavanie i el massís del Mont Perdut, imponent!
Cim del Taillón

El Pic Carlit, sostre del Pirineu Oriental.

El passat mes d´Octubre vam fer l´ascensió al Carlit, vam pujar per la ruta clàssica des de la Bollosa, tot i que el darrer tram vam fer la grimpada de l´aresta Est, gens difícil però entretinguda, les vistes impressionants, per la tornada vam resseguir el reguitzell de magnífics estany que ens van portar fins a la Bollosa.

Estanys de la Bollosa


Hotel de les Bones Hores

El Pic Carlit, o Pica del Carlit, és una muntanya de 2.921 metres d’altitud del terme comunal d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes, pertanyent a la comarca de l’Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Aquest cim es troba[ al nord dels Pirineus axials. Es tracta de la muntanya més alta de tota la Cerdanya i de la Catalunya del Nord. El pic en qüestió forma part d’un massís més o menys aïllat que, pel vessant occidental forma part de la subconca del riu d’Aravó, afluent del riu Segre, mentre que el vessant oriental constitueix part del circ glacial on s’origina la Tet. Els vessants meridionals conformen la conca del Riu d’Angostrina, afluent del Reür, un altre dels afluents importants de la conca alta del Segre.

Superant la capa de núvols baixos


S’inicia una forta pujada amb el cim del Carlit al fons

La ruta habitual per ascendir-hi s’inicia a l’estany de la Bollosa tot agafant en general un sentit est-oest; durant uns 4 quilòmetres i mig s’han d’anar creuant una sèrie de petits turons i vorejant diversos estanys de petites dimensions fins a arribar als peus del massís per la seva cara est, on s’inicia una forta ascensió d’uns 550 metres de desnivell fins a assolir el cim. També és habitual l’ascensió des de l’estany de Lanós.

Tossal Colomer, mar de núvols i el massís del Canigó, el Bastiments i el Pic de l’infern
Pic de la Portella Gran, Puig Peric i massís de Madrès des del Carlit.
Serra de les Xemeneies i el Puigpedrós de Cerdanya des del Carlit

Aquest cim està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC. Té un cim secundari al seu nord-est, el Carlit de Baix.

Rosari d’estanys des del cim del Carlit
Estany de Sobirans i de Trebens
Estany del Viver

A la capçalera imatge de l’estany de Vallell amb el Carlit al fons