Mostra totes les entrades de Jordi Campos

Els sostres del Pirineu des de l´aire!

Avui us portem un post amb la col·laboració especial de Marc Campos i les seves fotografies de muntanya.

Les fotos van ser presses la primavera del 2016 en un vol circular en avioneta al voltant dels massissos més emblemàtics del Pirineu amb sortida i arribada a Castilló de Sos a la vall de Benasc, comarca de la Ribagorça.

A la primera imatge el massís del Mont Perdut i del Vignemale pel vessant Est , en primer pla la Punta Suelza, a la segona la parella Posets-Espades pel vessant Nord

Seguim amb el Perdiguero pel seu vessant Sud i tot seguit el massís de la Maladeta amb les seves glaceres, amb l´Aneto, sostre del Pirineu pel seu vessant Nord.

A la cinquena imatge trobem el mateix massís de la Maladeta però pel vessant Sud i a la darrera imatge l´impressionant vessant Nord del Vallibierna.

Sens dubte una perspectiva que mostra perfectament la majestuositat i la bellesa de la muntanya!

El pilot és Gerardo Bielsa, aquí teniu més informació:

I, a Barcelona hi neva?

Aquesta és una pregunta recurrent quan s’acosten situacions com l’actual. Efectivament, a Barcelona hi neva, però hi neva poc. Estem al costa del mar i això fa difícil que puguem tenir entrades molt fredes. A més, els Pirineus fan de barrera de les pertorbacions del nord.

Però volem deixar testimoni de que a Barcelona hi neva i el @jordicampos ens en porta una mostra.

També volem recordar aquí a la gent de @ComandoTibidabo. Quan llegiu que van cap al Tibidabo és que nevarà

Glaçada 4 de febrer de 2012. Montbau
Parc de les Heures, 24 de febrer de 2013
Montbau, 24 de febrer de 2013
Glaçada, 4 de febrer de 2012. Montbau
Tibidabo. 12 de febrer de 2018. Cotxe de BTV
Tibidabo, 12 de febrer de 2018

I, per si us interessa el tema, us deixem un posts de la gent de @btveltemps on donen resposta a la següent pregunta: Per què no neva a Barcelona i sí a Nova York? Aquí el trobareu

De Bagnères-de-Luchon a Cauterets

Avui l’amic Jordi Campos ens transporta a una sortida estiuenca per una de les vessants més espectaculars dels Pirineus. Comencem.

L´agost del 2016 vam fer una ruta pel vessant Nord del Pirineu. De Bagnères de Luchon a Cauterets, La visita al Pic de Céciré ens va sorprendre amb unes vistes del massís de la Madaleta imponents

Massís de la Maladeta

Després vam visitar el lac d´Espingo amb el seu refugi, magnífic; de ruta ens vam relaxar a la riba del lac de Génos just abans de que una gran tempesta, que ja s´endevinava contemplant el Pic du Midi de Bigorre, ens afectés de ple pujant el Coll del Tourmalet

Lac i refugi d’Espingo
Las de Génos
Pic du midi de Bigorres

Al dia següent de ruta cap a la Brèche de Roland i el Circ de Gavarnie, una meravella!

Brèche de ROland
Pic de Marboré al centre del circ de Gavarnie

Per últim vam veure des de Cauterets el massís del Vignemale amb el seu glaciar i les seves vertiginoses parets calcàries, les vistes del massís del Mont Perdut des del Petit Vignemale, de somni! Una ruta molt recomanable!

Glaciar de les Olulettes
Vessant nord dels massís del Vignemale
Massís del Mont Perdut des del petit VIgnemale

A la portada el Pique Longue des del petit Vignemale

EL Taga

El Taga

Dos mons:

Tot i que s´acosten canvis,meteorològicament parlant, hem viscut uns dies sota el domini de les altes pressions, això vol dir estabilitat, sol i bona visibilitat a cotes altes i boires a les fondalades en general.

Dissabte passat dia 6 vam fer una matinal al Taga i vam viure en primera persona aquesta dualitat de temps provocada per l´anticicló.

El Taga és un gran mirador, a les imatges podem veure el Puigmal, el Costabona i el Canigó, la Serra Cavallera, la creu del cim amb el Montseny al fons surant al mar de núvols, la vall del Freser amb el límit dels núvols, el Pedraforca i a la darrera imatge el Puigllançada i la Tosa D´Alp.

EL Puigmal
El Costabona i el Canigó
Serra Cavallera
Creu al cim del Taga amb el Montseny al fons
El Pedraforca
Puillançada i la Tosa d’Alp

La vall del Segadell

És una vall orientada d’est a oest, seguint el curs del riu Segadell, des del seu naixement entre la Collada Verda i els Plans de Pòrtoles, a 1.650 metres d’altitud, al municipi de Pardines, i la seva desembocadura, al municipi de Ribes de Freser, a la Vila de Dalt, o Vila Vella, on aflueix al Freser.  

Els límits de la Vall del Segadell són, al nord, el Puig Cerverís, de 2206 metres d’altitud, en el terme de Pardines, i el Puig Cornador, de 1793 m, en el de Ribes de Freser. Al sud, està delimitat pel Taga, de 2040 metres d’altitud, en el límit dels termes municipals de Ribes de Freser, Pardines i Ogassa.

Recull d´imatges de diumenge passat amb uns color tardorencs sensacionals tot resseguint la ruta que porta al Pla d´Aranyes.

Font:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_del_Segadell

Més info: https://www.valldelsegadell.com/

Post de @jordicampos