Mostra totes les entrades de Jordi Campos

El Petit Vinyamala

El Petit Vinyamala per la vall de Gaube i la Hourquette d ́Ossoue. Magnifica sortida amb una part final espectacular pujant la Hourquette d ́Ossoue acompanyats del so de les caigudes de gel des dels seracs del glaciar, les vistes, des del cim, cap a l’abisme del vessant Nord esfereïdores.

La vall de Gaube amb el seu llac, al fons des del cim del Petit Vinyamala.

Llac de Gaube

Fotografiant el Petit Vinyamala, situat a l´esquerra de la imatge.


El Petit Vinyamala o Petit Vignemale és una muntanya de 3.032 m d’altitud, amb una prominència de 70 m, que es troba al massís del Vinyamala, al departament dels Alts Pirineus. La primera ascensió la va realitzar La Baumelle l’agost de l’any 1798.

A l´esquerra l´Hourquette d´Ossoue i al centre el refugi Bayssellance
Gran Pic de Tapou, Montferrat, glaciar d´Ossoue, Pointe Chausenque, Piton Carré i Pique Longue des del Petit Vinyamala.

Darrera mirada des de les Oulettes de Gaube.

A la portada Sota el núvol el Petit Vinyamala amb el glaciar i els seracs.

Cambra d’Ase

Avui portem a Lo Parte el Cambra d´Ase, un pic que amaga al seu vessant Nord un dels circs glacials més impressionants del Pirineu!

Vessant nord de Cambra d’Ase

Ascensió feta per la carena occidental l´1 de maig de 2017, sense cap mena de dificultat fins al seu pic W, atenció però a les fantàstiques cornises que es formen a la part alta. El circ sensacional, amb uns magnífics corredors que fan les delícies dels alpinistes i els esquiadors de muntanya. Imponents vistes de tota la Cerdanya, el Capcir i fins a la Mediterrània.

Primeres cornises

El Pirineu al fons

El Cambra d’Ase (Cambre d’Aze en francès), algunes vegades grafiat Cambradase, és un cim de 2.726,5 m alt del límit de l’Alta Cerdanya amb el Conflent, al límit de la comuna cerdana d’Eina amb les conflentines de Planès i Sant Pere dels Forcats.

El vessant nord des de la carena per on vam pujar

La part culminant està composta per tres pics que conformen un antic circ glacial. Forma part del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i en el seu circ es troba l’Estació d’esquí de Cambra d’Ase. En el seu vessant est hi ha la Reserva Natural de la Vall d’Eina.

Puigma i Finestrelles al fons
La Torre d’Eina al centre i el NOu Fonts a l’esquerra

Està situat a l’extrem meridional del terme de Sant Pere dels Forcats, a la zona sud-oest del de Planès i al sud-est del d’Eina, al nord-oest del Serrat de les Fonts i de la Torre d’Eina i al sud del Puig de l’Home Mort.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

El cim principal amb la creu a l’esquerra i l’inici de la canal

El Taillón poesia geològica!

Taillón i Gabientos des del Coll de Tentes

Ascensió des de coll de Tentes per la bretxa de Rotllan, sens dubte uns dels indrets mítics del Pirineu amb on la geologia es mostra amb una espectacularitat impressionant! És relativament fàcil si no hi ha neu, molt recomanable! Imatges de l´agost del 2016

Glariar del Taillón, falsa Bretxa i el dit
Pic i refugi de Serradets

El Taillón o Punta Negra és una muntanya de 3.147 m d’altitud, amb una prominència de 340 m,  que es troba al massís del Mont Perdut, entre la província d’Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus(França). Els seus contraforts estan formats de pedra calcària i dolomies.

Bretxa de Rotllan

La primera ascensió, la va realitzar Vicente de Heredia l’any 1792, quan estava treballant per determinar la frontera francoespanyola. És considerat un dels cims de 3.000 m més fàcils del massís de Mont Perdut, i l’accés habitual es fa des de la Bretxa de Rotllan a la Falsa Bretxa i al Dit i, des d’aquí, per la relativament fàcil cresta aquest fins al cim.

Des la Bretxa de Rotllan el casc al fons
Vessant d’Ordesa, àrid i desolat
Punta de Bazillac des de la falsa bretxa

La ruta més assequible és des de Gavarnia; es pot fer nit al refugi de Sarradets o des de Torla i fer nit al refugi de Góriz, amb la qual cosa el desnivell a superar serà de menys de mil metres. Se’n troba el circ de Gavarnie a la cara superior.

Darrers metres d´ascensió amb el circ de Gavanie i el massís del Mont Perdut, imponent!
Cim del Taillón

El Pic Carlit, sostre del Pirineu Oriental.

El passat mes d´Octubre vam fer l´ascensió al Carlit, vam pujar per la ruta clàssica des de la Bollosa, tot i que el darrer tram vam fer la grimpada de l´aresta Est, gens difícil però entretinguda, les vistes impressionants, per la tornada vam resseguir el reguitzell de magnífics estany que ens van portar fins a la Bollosa.

Estanys de la Bollosa


Hotel de les Bones Hores

El Pic Carlit, o Pica del Carlit, és una muntanya de 2.921 metres d’altitud del terme comunal d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes, pertanyent a la comarca de l’Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Aquest cim es troba[ al nord dels Pirineus axials. Es tracta de la muntanya més alta de tota la Cerdanya i de la Catalunya del Nord. El pic en qüestió forma part d’un massís més o menys aïllat que, pel vessant occidental forma part de la subconca del riu d’Aravó, afluent del riu Segre, mentre que el vessant oriental constitueix part del circ glacial on s’origina la Tet. Els vessants meridionals conformen la conca del Riu d’Angostrina, afluent del Reür, un altre dels afluents importants de la conca alta del Segre.

Superant la capa de núvols baixos


S’inicia una forta pujada amb el cim del Carlit al fons

La ruta habitual per ascendir-hi s’inicia a l’estany de la Bollosa tot agafant en general un sentit est-oest; durant uns 4 quilòmetres i mig s’han d’anar creuant una sèrie de petits turons i vorejant diversos estanys de petites dimensions fins a arribar als peus del massís per la seva cara est, on s’inicia una forta ascensió d’uns 550 metres de desnivell fins a assolir el cim. També és habitual l’ascensió des de l’estany de Lanós.

Tossal Colomer, mar de núvols i el massís del Canigó, el Bastiments i el Pic de l’infern
Pic de la Portella Gran, Puig Peric i massís de Madrès des del Carlit.
Serra de les Xemeneies i el Puigpedrós de Cerdanya des del Carlit

Aquest cim està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC. Té un cim secundari al seu nord-est, el Carlit de Baix.

Rosari d’estanys des del cim del Carlit
Estany de Sobirans i de Trebens
Estany del Viver

A la capçalera imatge de l’estany de Vallell amb el Carlit al fons

El Costabona

El passat mes de desembre vam pujar al Costabona des de la Collada Fonda, ascensió molt recomanable, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin, gaudireu d ́unes vistes impressionants!


El Costabona, o Pic de Costabona, és un massís de 2.465 m alt de la zona axial pirinenca del límit dels termes municipal de Setcases, a la comarca del Ripollès, i comunal de Prats de Molló i la Presta, de la
del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

El Costabona

Està situat a la línia de crestes que ve del pic de Roca Colom a través del Coll del Pal (2.374 m) i separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès).
El cim, de tipus granític, és el darrer dels grans cims d’aquesta carena envers llevant. Ja no hi ha més enllà alçades que sobrepassin mai els 1.700 m. Al vessant meridional es formen el Torrent de Vall-llobre (a la Font de Fra Joan) i el Ritort (a les Deus d’en Sitjar), afluents del Ter per l’esquerra; el vessant septentrional limita
la coma del Tec i, a l’est, domina l’Alt Vallespir (els Banys de la Presta i la vila de Prats de Molló).

Roca Colom i Mort de l’Escolà. 

A uns 2.300 m d’altitud, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), hi ha les Mines de Costabona, de scheelita (tungstat de calci), per a l’explotació de les quals ha estat construïda una pista forestal, actualment en força mal estat. A la capçalera del Torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases (Ripollès), hi ha el refugi Costabona.

El massís del Canigó



Al cim del Costabona hi ha una fita geodèsica (la de referència 293076001) i diverses creus, així com una caixa metàl·lica. La vista circular és amplíssima; hi destaca a l’est el golf de Roses i la Plana del Rosselló, separades per la serra de l’Albera. Cap al nord l’imponent massís del Canigó, les Esquerdes de Rojà i la coma del Tec, amb el Roca Colom i el roc de la Mort de l’Escolà. A l’oest hi ha els pics del circ d’Ulldeter, on destaca el Gra de Fajol i el Bastiments al seu costat.

Gra de Fajol, Bastiments, Prats de Bacivers i Pic de la Dona. 


El Costabona és un dels indrets més triats per les rutes de senderisme dels massís del Canigó.
Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC.

L’alta Garrotxa, l’Alt Empordà i el Roselló
Collada Fonda i al fons el Montseny.