Mostra totes les entrades de El barrufet del temps

ESCLAFIT (Downburst)

La paraula esclafit l’hem escoltat a vegades a les noticies, normalment relacionada amb danys produïts per tempestes que han afectat el nostre territori. Molts de nosaltres hem viscut en directe aquest fenomen i no ho hem sabut, ja que no sempre provoca desperfectes, però sí forts vents en el moment de màxima intensitat de pluja (en un esclafit humit). 

wet downburst - photo by Jerry Ferguson

Molts creuen que és com un tornado, fins i tot, alguna vegada s’ha comentat que és com un tornado del revés. Doncs no. Però millor comencem pel seu origen. 

A comparison of the inflow around a tornado and outflow associated with a downburst

Les tempestes es formen per una diferencia de temperatura entre la superfície i les capes mitjanes/altes (també requereix que l’aire contingui força humitat). Hem de recordar que l’aire calent tendeix a pujar i el fred a baixar. Quan aquesta diferencia és important, aquests es posen en circulació de forma accelerada.

L’esclafit és produeix quan aquest aire fred que es troba a l’interior dels núvols de tempesta (cumulonimbes) es desploma creant una columna en direcció a la superfície. Depenent de la velocitat que porti i la seva extensió, serà més o menys intens.

Resultat d'imatges de tornado vs downburst

Que un avió passi en aquest moment per sota pot ser realment molt perillós, per aquesta raó, la majoria d’ells porten una radar Doppler per poder detectar les anomenades microràfagues que poden sobrepassar els 250 km/h equivalent a un tornado de força 3 a l’escala de Fujita).

http://263i3m2dw9nnf6zqv39ktpr1-wpengine.netdna-ssl.com/wp-content/uploads/2018/07/Wind-960_640.jpg

Pels que estem a la superfície, que ens caigui aquesta columna d’aire a sobre pot provocar-nos problemes sí, però realment els més greus solen arribar després. Quan aquesta massa topa amb el terra, només li queda una opció, escapar-se a totes direccions paral·lelament a la superfície. Això provoca que en pocs segons la intensitat del vent augmenti violentament a tot el voltant on s’ha produït el desplomament. En aquest moment és quan les fortes ràfegues poden crear situacions tornàdiques, però no hi veurem cap embut i la seva durada serà molt més reduïda que la vida mitja d’un tornado.

Resultat d'imatges de downburst

Aquestes ràfegues s’ondulen després d’uns centenars o milers de metres (depenent de la força dels vents), creant uns vòrtexs amb un eix paral·lel a la superfície i circular (amb forma d’anell) al centre del fenomen (el tornado té l’eix més o menys perpendicular al terra). 

En la zona del vòrtex toroidal comença la tercera fase de l’esclafit (també molt perillosa), on de cop i volta els vents poden anar amunt, avall, endavant i endarrere en una àrea molt reduïda.

Depenent de la extensió afectada, podem trobar microesclafits o macroesclafits. Aquests a la vegada poden ser esclafits humits (si contenen precipitació) o secs (amb poca precipitació, més càlids i semblants a virgues). Aquests últims poden augmentar el risc d’incendi si van acompanyats d’aparell elèctric.

https://www.boldmethod.com/images/blog/lists/2015/03/7-things-you-should-know-about-microbursts/3.jpg

Si es forma en una zona desèrtica o molt àrida, el mateix fenomen pot generar una tempesta de sorra o també coneguda amb el nom de Haboob.

https://www.eoas.ubc.ca/courses/atsc113/flying/met_concepts/04-met_concepts/04b-h-Tstorm_hazards/images-04b/haboob-diagram.png
Resultat d'imatges de downburst haboob

La Calamarsa o pedra

La calamarsa o pedra

Els núvols de tempesta (o també coneguts com cumulonimbus o cumulonimbes) són força presents a la nostra terra, estem en una zona de la península ibèrica amb molta activitat tempestuosa si mirem les estadístiques.

Imatge: Météorage

Les tempestes tenen associats diversos fenomens de temps sever com ara ventades, llamps, intenses pluges, esclafits, tornados, etc… i també la calamarsa/pedra.

Aquests dos elements en el fons són el mateix, només que reben diferent nom segons la seva mida, per sota de 1cm en direm calamarsa i per sobre pedra.

La pedra o calamarsa, és un meteor atmosfèric associat a tempestes que es formen quan hi ha una important diferencia entre la temperatura en superfície i les capes superiors. Per aquesta raó, és més habitual que es formin durant les hores més càlides del dia i des de la primavera fins la tardor, justament quan el Sol més escalfa.

Imatge: Aemet

L’aire calent de la superfície rescalfat pel Sol, puja per si mateix generant els corrents ascendents, però necessita un impuls més fort per esdevenir una tempesta, aquesta ajuda extra pot donar-se per raons orogràfiques o per xocs de vents de diferents direccions.

Imatges: Meteocat

En el cas que aquest aire ascendent contingui prou humitat (vapor d’aigua), aquesta es condensa formant petites gotetes quan arriba a capes superiors més fredes, permetent així la visualització dels núvols (recordeu que el vapor es transparent i no és visible simple vista).

Quan aquests corrents ascendents són extremadament forts, és quan es poden formar els cumulonimbes podent arribar així fins els 16km sobre el nivell del mar. Es frenen al límit superior de la troposfera, l’anomenada tropopausa. Aquesta no es troba sempre a la mateixa alçada, en els pols pot estar als 8km i a l’equador a uns 17km.

Si tenim en compte que cap als 5km les temperatures poden ser inferiors als -20ºC, entenem doncs que les gotes que pugen per l’aire ascendent acabaran congelant-se i formant els petit grànuls de gel al refredar-se molt ràpidament.

Igual que hi ha corrents ascendents dins el núvol, també n’hi ha de descendents, això fa que aquestes gotes o petits trossets de gel, puguin iniciar un cicle rotatiu dins el cumulonimbe que pot repetir-se varies vegades.

Cada cop que puja se li afegeix una nova capa de gel de color més opaca (es deu a que la congelació de l’aigua que l’envolta ha estat molt rapida). Quan baixa també se li afegeix una nova capa, però al congelar-se més lentament, acaba tenint un color més transparent. Per tant, si tallem una calamarsa o pedra just per la meitat, veurem que és com una ceba i podem comptar quants cicles ha viscut dins el núvol, cada dues capes (opaca + transparent) seria una volta sencera.

Com més forts siguin els corrents d’aire més voltes podrà donar, però al final, la gravetat sempre acabarà guanyant i tard o d’hora, aquesta calamarsa o pedra acabarà caient.

Ara imagineu-vos com ha de ser la força del vent dins els cumulonimbes per poder sostenir pedres com aquestes.

Diferències entre front fred, càlid i oclús

Font fred: Una massa d’aire avança cap a una zona amb aire més càlid. El fred és més dens i entra en forma de falca sobre la superfície. El càlid puja, si hi ha prou humitat, aquest es condensa formant la nuvolositat.

Front càlid: Una massa d’aire avança cap a una zona amb aire més fred. El càlid puja per sobre del fred, no per la diferència de densitat. La nuvolositat es sol formar per convergència o cisallament. El pas d’aquest front sol ser més lent i menys actiu que el d’un de fred.

Front oclús: Es dona quan un front fred atrapa per velocitat a un front càlid. Fent que les 3 masses d’aire s’ajuntin en un zona anomenada “punt triple”. Si el nou aire fred és més fred que l’anterior, parlarem d’un front oclús fred, si és al reves, serà un front oclús càlid.

Si en voleu saber més sempre li podeu preguntar al Barrufet del temps. Gràcies