Impactes: 252
La neu té amants i detractors (sí ja, com moltes coses direu). Per molta gent els paisatges nevats o el fet d’observar com cauen els floquets, són moments màgics.
Però, què és i com es forma la neu?
Molts haurem sentit a dir alguna vegada que és l’aigua dels núvols gelada, però si fem cas d’aquesta definició, la calamarsa seria neu i ja sabem que no són el mateix.
Primer de tot hem tenir alguns conceptes clars. Per formar-se neu cal que tinguem inestabilitat atmosfèrica (xocs de masses d’aire), vapor d’aigua i que la temperatura sigui negativa. Fins aquí tot sembla evident.
Ara bé, depenent del fred es pot formar la neu a l’interior dels núvols de dues maneres:
- Nucleació heterogènia.
Quan la temperatura negativa dins el núvol és superior als -40°C, el vapor no es transforma en cristalls de gel sense més, necessita alguna cosa que desencadeni el procés, necessitem petitíssimes partícules (aerosols com la pols, sal marina, fums, etc) que actuïn de nuclis de congelació.
Aquestes partícules que estan en suspensió a l’aire atrauran i absorbiran la humitat del seu voltant formant petites gotetes, a partir d’aquest moment començarà la cristal·lització de l’aigua.
- Nucleació homogènia.
Si la temperatura de l’aire és inferior als -40°C, la sublimació (inversa) de la neu serà directe, el vapor d’aigua no requerirà cap partícula per fer la transformació d’estat gasós a estat sòlid (cristall).
Els núvols poden tenir varis quilometres d’alçada i la temperatura a cada capa és diferent, per tant, depenent del fred podem trobar que un núvol formi neu de les dues maneres.
Si la temperatura és negativa però no és inferior a -10°C, rarament és podran formar els cristalls de gel i les gotes es quedaran en estat de subfusió i segurament acabarà plovent.
Un cop tenim el petit cristall de gel, aquest va absorbint la humitat del voltant que es va subliminant fent que continuï creixent. Un sol cristall pot arribar a fer uns 18 mm i la seva forma serà hexagonal, però creixerà d’una manera o altre depenent del fred:
A mesura que es formen i van travessant capes d’aire de diferents temperatures i graus d’humitat, el cristall va adquirint la seva forma.
Sempre s’ha dit que no existeixen 2 cristalls de gel iguals, tot i tenir la mateixa forma, la poca probabilitat d’aconseguir una simetria exacte i que totes les puntes siguin de la mateixa mida, ho fa realment complicat.
Tot i que el gel és transparent, la neu (neta) és de color blanc a causa del reflex difús de tot l’espectre de la llum amb la difusió de la llum per les petites cares de cristall dels flocs de neu.
No heu de confondre un cristall de gel amb un floquet de neu, la volva es forma quan diferents cristalls del núvol s’ajunten en el procés anomenat acreció. Depenent del fred i del grau d’humitat, es poden agrupar els suficients cristalls com per formar flocs de fins 10 cm.
Si la temperatura no és prou freda, l’aigua líquida fa de cola per unir cristalls i floquets, per això quan veiem caure els típics “parracs” de neu, parlem de neu humida.
Un cop les volves cauen del núvol a conseqüència del seu propi pes, que arribin a la superfície dependrà de les capes d’aire que vagi creuant. Si una d’elles té una temperatura positiva, el floquet es començarà a fondre. De totes maneres, podem veure a nevar fins els 2/3°C positius, en el cas d’haver-hi una humitat de l’aire molt baixa, es pot veure nevar fins i tot entre 8/10°C.
A tots aquells que busquen les matemàtiques a tot arreu, els cristalls de neu són fractals naturals.
