Impactes: 904
Desprès d´una setmana d´absència, tornem a ser aquí!!!!!!!!
Ara ja podem dir que els bolets son a nivell de mar, cota 0; ara, degut aquest meravellós fred que ens ha arribat així com qui no vol la cosa, ens esgarriarà la temporada, aquí a casa nostra, sempre podem trobar alguna petita florada perduda en la immensitat……
Que hi farem, això de ser meteoaficionats i boletaires té les seves controvèrsies.
La setmana anterior us vàrem deixar amb un regust d´un bolet d´un BLAU ESPECTACULAR QUE ES MOLT BON COMESTIBLE i malgrat que només el podem trobar a l´est de Nord- Amèrica, al est d´Àsia i Centre- Amèrica, especialment apreciat a Mèxic.
– LACTARIUS INDIGO – Anomenat HONGO AZUL, QUEXQUE, AÑIL O ZUINE. Temporada : Tardor. Hàbitat: Boscos de pins i rouredes.. Comestibilitat: Molt bon comestible, es equivalent al nostre Rovelló però d´altres latituts.
Amb lo maco que és i que no el podem trobar arreu d´Europa….
Conservació dels bolets
Avui em pensat que seria bo, parlar de la conservació dels bolets, ja que sovint ens podem trobar que no els podem consumir tots de cop, i tot s´ha de dir, moltes vegades els hem de donar algun bon veí amb la mà poc estesa, però sabent que si no els donem els haurem de llençar.
Començarem per el més complicat per nosaltres, es a dir, l´Amanita Caessarea o Ou de Reig, tot i que hi han moltes maneres de fer-ho, les que hem provat no ens ha agradat gens el resultat final, ja que alhora de menjar-lo, ha perdut tot el seu esplendor. es un bolet de sabor i tacte delicat, de difícil conservació a casa, em provat, deshidratant-lo , en conserva i congelats un cop escaldats, i res de res. Encara que per gustos els colors. Consell : Collit, netejat sense submergir-lo en aigua i menjat en cru o cuinat.
El Cep, per nosaltres el Rei en tots els sentits, tant de collir-lo, de sabor, com de conservació. Nosaltres després de ben nets, una part els tallen a làmines i els congelem, un altre part, els deshidratem amb una deshidratadora alimentària, molt utilitzada als països nòrdics per tot tipus de menjar, i un cop ¨secs¨ ,els guardem a làmines o bé els passem per el molinet i en fem pols. Un cop descongelat, o tornar a hidratar tornar a ser casi el mateix del primer dia, i amb la pols es fan virgueries a la cuina, de manera que en podem gaudir tot l´any.
El rovelló, malgrat que a nosaltres no ens agrada, la millor manera de conservar el rovelló, és en conserva, i emmagatzemat en pots de vidre per poder gaudir-los tot l´any igual que el Cep.
En referencia al Camagroc i trompeta de la mort, la millor manera es deshidratar-los i guardats en pots en una zona fosca i fresca, al igual que el Cep, es poden fer en pols, o bé tornar-los a hidratar abans de cuinar-los, molt recomanable, guardar l´aigua de la hidratació, per cuinar, ja que serà molt aromàtica, això si, primer l´haurem de passar per el colador de roba, per evitar endur-nos la sorra.
El Rossinyol també es un molt bon bolet per fer en conserva, ja que és un bolet molt carnós, o bé escaldats i congelats al buit.
Diccionari:
Matafesols: Sol fort i calent que mata la vida vegetal, per suposat també els bolets.
Cementiri boletaire: Lloc on ha bufat el vent i ha deixat als bolets rostits.
Ironboletaire: Ironman de buscar bolets, gran caminada de moltes hores i molt exigent a nivell físic mentre es busca bolets.
La propera setmana bolets exótics, son taaaanttt maaacoooosss!!!!!!
Salut i bolets. SOM-HI!!!
ACUDIT BOLETAIRE:
A una agència per trobar parella …..
– Com va morir el seu 1er marit?
– De menjar bolets.
– I el 2on?
– També de menjar bolets.
– I el 3er?
– D´una garrotada al cap.
– Ostres, i això com va ser?
– Doncs que no volia menjar bolets.
Je, je , je !!!
