I una mica més de GR-92

Views: 10

El passat cap de setmana van tornar-nos a retrobar la colla caminadora per abordar un parell més de trams del ja entranyable GR-92. Ja sabeu el sender de gran recorregut que ressegueix tota la costa mediterrània des de França fins a l’estret de Gibraltar -o al menys aquest és el projecte-

Hem fet l’equivalent a dos trams (no sencers) del sender al seu pas per Terres de Tarragona, del Penedès i del Garraf. Al tractar-se d’una sortida llarga l’hem fet en dos dies.

El primer dia hem anat de Torredembarra fins a Albinyana. Sí, Albinyana, entre altre coses la vila de l’antic i ja desmantellat Rioleón Safari que ara és Aqualeón Safari. Una vegada acabada l’etapa hem neutralitzat el gran grup i amb el taxi del Sr. Antonio hem arribat finalment a l’Arboç on la logística ha resultat més fàcil

El segon dia hem sortit de l’Arboç fins arribar a Vilanova i la Geltrú on ens esperava una magnífic arròs del tot merescut.

Va. Som-hi. Primer, per els amants de les dades:

(sense comptar les aproximacions)

  • kilòmetres caminats: 38;
  • desnivell acumulat: 765 metres;
  • velocitat mitjana: 4’25 km/hora;
  • hores caminades: 9

Us deixo el plano amb el recorregut del segon dia per si us en voleu fer una idea.

L'Arboç-Vilanova i la Geltrú

Després de l’esmorzar reglamentari a Torredembarra, on vam tornar a coincidir amb un grup de musculosos motards, emprenem el camí cap a Albinyana.

Després de creuar l’autopista i allunyar-nos del nucli urbà arribem a la Pobla de Montornès.

De camí cap a la Pobla de Montornès
De camí cap a la Pobla de Montornès

Travessem el poble i seguim la ruta. Més endavant trobarem Bonastre on farem una parada una mica més llarga per recuperar forces.

Fent l'aproximació a Bonastre
Fent l’aproximació a Bonastre

El darrer tram del dia és en pujada i malgrat que hem cobert una part important,  ens queden uns quilòmetres costeruts per la serra de Bonastre. Enfilem la carena després d’una pujada més tibada i l’anem resseguint per una camí recte però amb pujades i baixades pronunciades. És la Costa del Sanabre.

Bonastre ja queda erera mentre fem camí cap a la carena
Bonastre ja queda erera mentre fem camí cap a la carena
Les llargues rectes que ressegueixen la carena pujant i baixant.
Les llargues rectes que ressegueixen la carena pujant i baixant.

Finalment comencem a baixar suaument cap a Albinyana.

Entrant ja a Albinyana
Entrant ja a Albinyana

Un cop arribats a Albinyana i després de fer una volta per trobar un bar obert, hem pogut seure, dinar, veure la primera part del Barça i anar marxant -en dos torns- fins a l’Arboç amb el taxi de l’amable Sr. Antonio.

L’Arboç és una localitat del Baix Penedès, no molt gran, però amb molta història i algunes peculiaritats. La primera d’elles és tenir al seu terme municipal una Giralda a escala igual que la de Sevilla. I, no només una Giralda, també un Patio de los Leones. Si en voleu saber més podeu donar una ullada a quest enllaç

La Giralda de l'Arboç
La Giralda de l’Arboç

Una vegada acabades les vistes culturals i després de reposar un mica vam recuperar forces a Cal Peraire, experiència del tot recomanable. Un servei molt amable i una relació qualitat preu magnífica. Per recomanar

El segon dia teníem per davant l’etapa des de l’Arboç fins a Vilanova i la Geltrú. Seria l’etapa 23 del GR 92 tot i que nosaltres la farem en sentit contrari a l’habitual.

El dia va despertar “tapadot” una mica tèrbol i emboirat, res que pugés frenar l’entusiasme dels caminadors. Deixem de seguida l’Arboç i enfilem per camps de vinyes cap al Parc del Foix, on destaca el castell  de Castellet i i el pantà.

Sortint de l'Arboç cap al Parc del Foix
Sortint de l’Arboç cap al Parc del Foix
El pantà de Foix
El pantà de Foix
El castell de Castellet
El castell de Castellet

Una vegada superat el pantà anem seguint en direcció a Vilanova i la Geltrú a través dels nombrosos camins del Parc, intentant seguir sempre el GR-92. Tenim algun moment de dubte atès que l’extensa retolació ens despista amb els temps, però finalment trobem la senda correcte i anem avançant cap al destí.  Anem carenejant i deixant algunes masies abandonades.

IMG_8616

IMG_8618

Finalment comencem a distingir els campanars de Vilanova. Ja som molt a prop!

Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú

Encara triguem una mica a arribar a destí. Hem de travessar Geltrú i arribar al passei marítim de Vilanova. Allà ens espera un magnífic dinar amb arrossos al Cafè del Mar que toca recomanar.

Recuperem forces i enfilem cap a l’estació on el tren, puntualment aquesta vegada, ens tornarà fins a l’estació de Sants.

Un magnífic cap de setmana. Gràcies a tots i totes per fer-lo possible.

Resseguint el GR92

Views: 28

El darrer cap de setmana, amb la colla habitual vam decidir fer una sortida amb un doble objectiu: fer un nou tram del GR 92 i visitar el llegat romà de la ciutat de Tarraco.

El GR 92 és el Sender de Gran Recorregut que travessa la Mediterrània des de Portbou fins a Ulldecona, a través de 31 etapes a Catalunya. Concretament vam fer l’etapa 25 entre Torredembarra i Tarragona. De fet el GR 92 arriba formalment fins a Tarifa (Cadis) i forma  part del sender E-10 que travessa Europa, des de Finlàndia fins a Cadis a través de 3000 Km.

Després d’agafar forces en un bar proper a l’estació de tren, començàrem el recorregut. En total vam invertir un total de 4:56 hores (descomptant les parades) en fer el 17,7 quilòmetres entre l’estació de Torredembarra i l’hotel de Tarragona.

A l’inici de la caminada, el primer que trobàrem fou el Far de la Punta de la Galera, una construcció singular i esvelta. Si en voleu saber més coses, aquí teniu més informació. El denominen també Far de Torredembarra.

Far de la Punta de la Galera
Far de la Punta de la Galera

El GR va seguint la línia de la costa. Unes vegades, per la platja i d’altres, per l’interior però sempre amb un paisatge magnífic i gratificant. Val a dir que, per ser de finals de novembre, el dia va ser esplèndid, sense el temut mestral i amb una temperatura ideal per caminar.

Després de passar pel costat del Far, vam embocar la platja dels Capellans i la de Canyadell per arribar a la platja d’Altafulla. Allà trobàrem un panell que ens informà de la importància del llegat romà en aquesta zona, destacant la finca, visitable, de Els Munts.

Els Munts
Els Munts

Després de travessar el Gaià, amb algun ensurt humit, arribàrem al Castell de Tamarit, construcció situada estratègicament i amb una planta destacable. Ens endinsàrem terra endins per vorejar el castell i, una mica més endavant, arribàrem a la platja i cala de la Móra. La vam envoltar també, veient la Torre, que curiosament sembla que està ubicada dins d’un càmping, i seguírem el sender.

Castell de Tamarit
Castell de Tamarit

 

Punta i Torre de la Mora
Punta i Torre de la Mora

El següent tram va ser potser el més “muntanyenc”. Tenint sempre a la nostra esquerra la platja i amb alguna vista espectacular -com la dels penya-segats de la platja de l’Arboçar-, és un tram molt bonic.

L'Arboçar
L’Arboçar

Al final del tram arribàrem a la Platja Llarga de Tarragona on vam fer una necessària parada per recuperar forces i seguir la ruta fins a Tarragona.

Des d’aquí ja sols ens quedava voltar la punta del Morrot per arribar a la platja dels Capellans i, des d’allà, enfilar la Platja de la Savinosa, al final de la qual vam recórrer el perímetre de la construcció del mateix nom i d’història convulsa. El complex va ser construït durant la dictadura de Primo de Rivera i, des d’aleshores ha tingut diferents funcions: hospital preventiu per a nens amb tuberculosi i hospital pels ferits al bàndol republicà durant la guerra civil; posteriorment va recuperar la seva funció com a espai per malalts de tuberculosi, després albergà ferits o persones afectades de catàstrofes.. . Finalment es va tancar al 1976 i actualment està totalment abandonat.

Complex de la Savinosa
Complex de la Savinosa

Finalment i després de passar per la platja de l’Arrabassada vam arribar a Tarragona, efectuant l’entrada -com no- per la Via Augusta i fins a la Rambla Nova, on teníem l’allotjament llogat.  Vam anar a recuperar forces amb unes tapes excel·lents que ens van servir a La Ramona, al carrer Ventallols i abans d’anar a dormir encara vam tenir temps de fer una copa i moure “l’esqueleto” a la Isla del Mojito. 

L’endemà el vam dedicar a visitar el llegat romà de Tarragona amb la sort de disposar de dos guies d’excepció: la Maria Jesús i el Josep Maria. A banda, va coincidir que era jornada de portes obertes per la qual cosa les visites ens van sortir de franc.

Vam fer un recorregut per alguns dels principals monuments del llegat romà, més algun de propina.  El vam iniciar visitant la maqueta de la ciutat romana per situar-nos, vam conèixer les muralles romanes, vam descobrir la història d’Hèrcules, al fil de la de Ròmul i Rem, vam veure l’edifici modernista de la URV i l’ermita de Sant Magí, patró de la ciutat.

Muralles de Tarragona
Muralles de Tarragona
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona

Més endavant vam visitar la catedral, la Torre romana, el fòrum, el circ i, finalment, l’amfiteatre, passant -de tornada- pel Balcó del Mediterrani. En resum, una visita complerta i magnífica a la ciutat.

El circ
El circ
L'amfiteatre
L’amfiteatre

I després de reposar forces -de nou a La Ramona-, vam enfilar el camí de tornada, no sense fer abans una parada a la pedrera romana de El Mèdol, que ens va regalar una excel·lent posta de sol.

Pedrera de El Mèdol
Pedrera de El Mèdol
Posta de sol
Posta de sol

En resum, unes jornades magnífiques. Gràcies a tothom per fer-les possibles.

 

 

Patejant la Franja: per Mont-Rebei i la Terreta

Views: 38

Manllevo el títol de l’entrada, a més de la informació, a la Maria Jesús que juntament amb el Josep Lluís van ser uns excel·lents amfitrions per aquestes contrades.

La idea era passar els dies del pont a l’entorn de la Ribagorça, tot visitant alguns del indrets emblemàtics de la zona. L’objectiu es va acomplir amb escreix i aquesta n’és una modesta crònica.

El primer objectiu va ser la visita al Congost de Mont-Rebei.  Tal com expliquen a la plana de la Fundació Catalunya La Pedrera, es troba entre  Aragó i Catalunya,  talla de nord a sud la serra del Montsec i és la primera gran formació dels Prepirineus catalans. És un espai inclòs en l’Espai d’Interès Natural de la Serra de Montsec i Reserva Natural Parcial. És, sens dubte, una magnífica destinació. Per cert, fa ben poc es va poder veure al programa de TV3 Catalunya Experience 

Com que som un grup molt nombrós ens dividim en dues unitats. D’aquesta manera podem repartir cotxes i tots podem fer el recorregut sencer sense necessitat d’anar i tornar. Uns el farem des de la banda catalana (la Masieta) cap a l’Aragó i altres a la inversa sortint des del Refugi de Montfalcó tot passant per les passarel·les recentment instal·lades.

El grup que surt de la banda aragonesa visitarà prèviament l’ermita dedicada a Santa Quitèria i Sant Bonifaci.

Vistes des de les ermites
Vistes des de l’ermita

Una vegada feta la visita comença el recorregut.

El dia és especialment radiant i, tot i la gran quantitat de gent que anem trobant, podem gaudir d’unes vistes espectaculars.

Mont rebei
Mont-Rebei vista general
Mont-Rebei
Mont-Rebei

 

Un punt i a part mereix el tram de les passarel·les de Montfalcó.  Instal·lades fa poc, no serien massa recomanables si patiu vertigen. A la primera imatge les podeu veure amb detall i a la següent com s’observen des de lluny .

Passarel·les Montfalcó
Passarel·les de Montfalcó
Les passarel·les des de lluny. Fixeu-vos en la ziga-zaga que fan
Les passarel·les des de lluny. Fixeu-vos en la ziga-zaga que fan

 

Finalment completem els recorregut sencer mentre seguim gaudint de les magnífiques postals que ens oferia el Congost.

Congost de Mont Rebei
Congost de Mont-Rebei

 

Congost de Mont Rebei
Congost de Mont-Rebei

 

Congost de Mont Rebei
Congost de Mont-Rebei

 

El dia ha estat llarg i intens, i toca anar a reposar forces i a dormir.  Mentre descansem, el campanar de l’Església parroquial d’Areny de Noguera (Arén) ens marca les hores i ens vetlla el son.

Església d'Areny de Noguera
Església d’Areny de Noguera (Arén)

 

L’endemà toca voltar per La Terreta. Comencem al mirador de la Torre de Tamúrcia on tindrem unes vistes espectaculars de la Serra de Sant Gervàs.

Serra de Sant Gervàs
Serra de Sant Gervàs

 

Panell explicatiu d'aus. Mirador de Sant Gervàs
Panell explicatiu d’aus. Mirador de Sant Gervàs

Continuem fins a l’Espluga de Serra,  indret habitat per una comunitat neorural, i després seguim fins a Sapeira (ull: no Sopeira!)  Aprenem que Sapeira és “sobre la pedra” i Sopeira “sota la pedra”. Bones vistes des del Mirador de Sapeira.

Església de l'Espluga de Serra
Església de l’Espluga de Serra

 

Vistes des del mirador de Sapeira
Vistes des del mirador de Sapeira

Des de Sapeira continuem a peu fins a  arribar a Orrit i després de nou a Areny de Noguera.  Cal destacar que el poble d’Orrit –ara abandonat-,  a banda d’una arquitectura notable, és el lloc on  Radulf Oriol promet fidelitat a Ramon IV del Pallars, un text breu en què hi conviuen la llengua catalana i la llengua llatina. Segons alguns estudiosos, aquest seria el primer document en català, per davant per poc anys, de les homilies d’Organyà.

Pel camí gaudim de magnífics paisatges de tardor  i algun que altre visitant inesperat.

Església d'Orrit
Església d’Orrit

 

Tardor a la Terreta
Tardor a la Terreta

 

Un convidat inesperat
Un convidat inesperat

A la tarda toca visita al Monestir de Sopeira o, el que és el mateix, a Santa Maria d’Alaó. Tenim la sort de disposar d’una guia d’excepció que ens permet conèixer tota la història del Monestir i comprendre millor la seva importància estratègica en aquest territori. Una visita del tot recomanable.  Finalment, una ullada ràpida a la magnífica obra de l’embassament d’Escales.

Monestir d'Alaó
Monestir d’Alaó
Monestir d'Alaó
Monestir d’Alaó -interior-

 

Embassament d'Escales
Embassament d’Escales

El darrer dia toca tornar cap a casa però, abans de fer-ho, tenim temps encara per visitar altres de les “joies” de la comarca.

La primera és el mateix poble d’Areny de Noguera (Arén). El nucli antic és considerat conjunt històric i artístic. A més a més, el municipi també compta amb un Centre d’interpretació de la Ribagorça, situat a la mateixa plaça major, a l’edifici històric de la Casa del Governador, i també les restes d’una necròpoli amb tombes antropomorfes anteriors al segle IX.

Areny de Noguera
Areny de Noguera (Arén)
Des del "castell" d'Areny de Noguera
Des del “castell” d’Areny de Noguera (Arén)

 

L’altra joia que ens queda és el poble de Montanyana (Montañana). Tot el poble manté un ric patrimoni romànic i medieval pel qual va ser declarat conjunt historicoartístic l’any 1984. Els carrers, empedrats i esgraonats que pugen al castell, conserven un aire medieval encantador malgrat la degradació produïda des que la gent emigrà. Molt recomanable. Unes imatges..

Montanyana
Montanyana (Montañana)
Montanyana
Montanyana (Montañana)

 

Què? Us animeu a patejar La Franja? Bona ruta!

Excursió a l’Olla de Vallter

Views: 437

Data de l’excursió: 06-06-2015
Kilòmetres: 11,250
Desnivell: 839 metres
Durada: 4:20 h descomptant parades
Si mireu al Bloc l’entrada de fa uns 15 dies veureu que aquell dia teníem la intenció d’anar a fer algun dels cims de l’Olla de Vallter. No va ser possible. El fred, el vent i uns núvols amenaçadors ens van aconsellar canviar d’objectiu.

 

Aquesta vegada sí que el temps ens ha acompanyat, malgrat que a darrera hora els núvols tornaven a aparèixer, i hem pogut fer la ruta prevista i fins i tot una mica més.

 

Sortim ben aviat de Barcelona, aquesta vegada sense cap contingència, i enfilem cap al Ripollès. Parada obligatòria per agafar forces a Sant Joan de les Abadesses i cap a Vallter.

 

Arribats, el primer que sobta és la gran quantitat de gent que hi ha -sobretot autocaravanes- i força moviment de gent amunt i avall. Més tard sabrem que hi havia una cursa en curs (la Bastions) i estaven preparant la Duatló de Vallter.

 

El dia és esplèndid acabem de decidir la ruta. Portella de Mantet, Pic de la Dona, Coll de la Geganta i, un cop allà, decidirem si pugem al Bastiments fent abans el Bacivers i seguint la carena o si des del coll l’enfilem directament per l’Esquena d’Ase.  Al final la primera opció (via Pic de Bacivers) serà la triada.

 

Mapa de la Ruta
Mapa de la Ruta
La primera pujada fins a Mantet es fa be, les forces acompanyen, i els paisatges son magnífics.  Arribem fins al Pic de la Dona  (2.702 m) on aprofitem per menjar una mica.

 

Una vegada recuperades forces carenagem una bona estona mentre perdem una mica d’alçada fins que arribem al Coll de la Geganta (2.604 m). El dia és bo i les cames aguanten, per tant decidim seguir per la part baixa del Circ del Bacivers per anar a trobar l’Estany de Bacivers des d’on pujarem al cim. Sabem que el camí passa per la dreta de l’estany i cal atansar-s’hi.  És, potser, la pujada més dura de la jornada ja que en poc tros hem de salvar uns 250 m de desnivell.

 

Arribem al Pic de Bacivers (2.844 m) . Les vistes son extraordinàries i podem veure ja una part de l’Olla de Núria. Amb tot, els núvol van creixent i decidim seguir fent via després de recuperar, breument, forces.

 

El tros de carena entre el Bacivers i el Bastiments és potser el que ens ofereix les vistes més espectaculars del dia.  Muntanyes infinites i una sensació magnífica.  El cel, però, va adquirint cada vegada un color més negre que ens fa espavilar i tirar amunt sense poder badar massa.

 

Enfilem l’última pujada del dia cap al Bastiments (2.883 m). El terra, en aquesta última pujada,  és força desfet i cal estar atents.  Entrarem pel contrapic, per la vessant més occidental,  on hi ha un piolet. Després passarem per vèrtex geodèsic i, finalment, per la creu.

 

Fem les fotos de rigor i anem tirant avall en direcció al Coll de la Marrana (2.529 m) des d’on enfilarem una baixada directa cap al punt de sortida.  Malgrat que la negror augmenta estem de sort i acabem la sortida sense ni gota de pluja (tot i que més tard hi va ploure). Baixarem directament passant per l’antic Xalet ja que tenim el cotxe al capdamunt de l’estació. Pel refugi d’Ulldeter ja hi passarem un altra dia.

 

Una excel·lent sortida per aquestes meravelloses muntanyes de casa nostra.

 

Van unes fotos!

 

Pujant cap a Mantet. Al fons el Gra de Fajol al Centre i el Coll de la Marrana a l'esquerra
Pujant cap a Mantet. Al fons el Gra de Fajol al entre i el Coll de la Marrana a la dreta. Sota les pistes de Vallter

Des del Pic de la Dona el Bastiments i una part de la carena del Circ del Bacivers que seguirem
Des del Pic de la Dona el Bastiments i una part de la carena del Circ del Bacivers que seguirem
Vista cap a Vallter des del Coll de la Geganta
Vista cap a Vallter des del Coll de la Geganta
Arribem a l'estany de Bacivers. Davant nostre la carena que seguirem amb el Bastiments a l'esquerra
Arribem a l’estany de Bacivers. Davant nostre la carena que seguirem amb el Bastiments a l’esquerra
Zoom cap uns excursionistes que pugen al Bastiments per l'Esquena d'Ase
Zoom cap uns excursionistes que pugen al Bastiments per l’Esquena d’Ase
Guanyem alçada, ja quasi al cim del Bacivers veient sota nostre l'estany i al fons el Pic de la Dona des d'on venim
Guanyem alçada, ja quasi al cim del Bacivers veient sota nostre l’estany i al fons el Pic de la Dona des d’on venim
Vista cap al Pirineu de la Cerdanya des del cim del Bacivers
Vista cap al Pirineu de la Cerdanya des del cim del Bacivers
Vista cap a l'altra vessant amb el Pic de l'Infern i, al fons, el Puigmal que ja no el tornaríem a veure
Vista cap a l’altra vessant amb el Pic de l’Infern i, al fons, el Puigmal que ja no el tornaríem a veure

 

A punt de fer la darrera pujada vista cap al darrera amb el Bacivers i la carena seguida
A punt de fer la darrera pujada vista cap al darrera amb el Bacivers i la carena seguida

 

Última pala cap al cim del Bastiments que ja s'albira
Última pala cap al cim del Bastiments que ja s’albira
Creu del Bastiments
Creu del Bastiments

 

Vista cap a la Vall del Freses amb el Font Lletera a l'esquerra i el Balandrau tot seguit.
Vista cap a la Vall del Freses amb el Font Lletera a l’esquerra i el Balandrau tot seguit.
Pic del Freser en primer terme i Pic de l'Infern al darrera
Pic del Freser en primer terme i Pic de l’Infern al darrera
Enfilem la baixada cap al Coll de la Marrana. Hi havia un control d'una cursa.
Enfilem la baixada cap al Coll de la Marrana. Hi havia un control d’una cursa.
El Bastiments, ben tapat, des del Coll de la Marrana
El Bastiments, ben tapat, des del Coll de la Marrana

 

SI teniu bona vista, podreu veure al centre les instal·lacions de l'estació meteorològica d'Ulldeter
SI teniu bona vista, podreu veure al centre les instal·lacions de l’estació meteorològica d’Ulldeter

 

Darrera ullada al bastiments des de les restes del Xalet d'Ulldeter
Darrera ullada al bastiments des de les restes del Xalet d’Ulldeter

Excursió al Taga

Views: 61

Data de l’excursió: 23-05-2015
Kilòmetres: 9,660
Desnivell: 657 metres
Durada: 3:42 minuts descomptant parades
Aquesta va ser una sortida no programada ja que la intenció era anar a fer una altra muntanya. La idea era anar fins a Vallter per mirar de fer el Bastiments més algun dels pics que conformen el seu circ.

 

Una bona matinada i: carretera i manta. Tot i que dia a Barcelona era agradables i durant l’esmorzar a Sant Joan de les Abadesses van gaudir d’un sol esplèndid, el panorama va anar canviant a mesura que guanyàvem alçada.

 

Ja al pàrquing de Vallter 2000, el termòmetre marcava 2 graus, els núvols s’aferraven als cims amenaçadors i les ratxes de vent fort donaven una sensació de fred intens.

 

Com que hi ha més dies que llonganisses vam optar per fer canvi de plans i buscar una alternativa per aprofitar el dia. Molt a prop ens quedava un clàssic, el Taga qua alguna de les persones del grup no havien fet mai. Així que dit i fet. Vam posar rumb cap a Ogassa.

 

La pujada al Taga és curta, costeruda,  però amable. Les vistes que es van obrint mentre enfiles cap a la Portella d’Ogassa son esplèndides i quan hi arribes, que se t’obra la vista cap a la vessant nord,  del tot satisfactòries.

 

taga

 

Un cop al cim la panoràmica és molt amplia i a banda i banda podem observar un bon tros del Pirineu, del prepirineu i fins i tot Montserrat.

 

Per baixar vam canviar de ruta, enfilat en una forta baixada cap a Coll de Jou  i la Serra de Sant Amand, des d’on vam seguir la pista per retornar a la bonica ermita de Sant Martí d’Ogassa.

 

 En definitiva una magnífica sortida malgrat el canvi de plans.

 

Algunes imatges de la sortida
Enfilant la Portella d'Ogassa
Enfilant la Portella d’Ogassa
EL Puig Estela i Serra Cavallera camí del cim
EL Puig Estela i Serra Cavallera camí del cim
Als cims més alts del Pirineu núvols i restes de neu
Als cims més alts del Pirineu núvols i restes de neu

 

Zoom cap al Pedraforca
Zoom cap al Pedraforca
Camí de Coll de Jou deixem el cim enrere
Camí de Coll de Jou deixem el cim enrere

 

Arribant a Sant Martí d'Ogassa. Punt d'inici i final.
Arribant a Sant Martí d’Ogassa. Punt d’inici i final.

Lo Parte dels dijous