Imagino que hores d’ara ja no deu quedar ningú que quan llegeix “la Lapònia catalana” no sàpiga a què ens estem referint. Per si queda algú despistat quan parlem de la Lapònia catalana ho fem de l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent – la Vansa.
Mica en mica l’esquí nòrdic, sens dubte l’origen de l’esquí, va guanyant adeptes a casa nostra. La fórmula és ben simple, lliscar per desplaçar-te sobre la neu sense més ajuda que les teves pròpies forces. No hi ha límit d’edat i és un esport força més assequible que l’esquí alpí.
Si en voleu saber més sobre l’esquí nòrdic us recomano que llegiu els interessants posts que la gent de Tuixent – La Vansa ens ha fet en aquest mateix bloc.Els podeu veure aquí
Nosaltres vam triar l’opció de fer raquetes, opció encara més fàcil i assequible que l’esquí ideal per gaudir d’aquestes paisatges. Penseu que també podeu llogar trineus i fer unes lliscades amb els més menuts. Us divertireu segur!
Nosaltres us deixem amb algunes de les imatges d’aquest cap de setmana. Sols us podem dir que vam trobar un ambient fantàstic, gent amable per tot arreu i, sobretot MOlTA NEU!!! Us animem a anar-hi!!
No podem amagar que l’esquí nòrdic és un esport minoritari i és per aquest motiu que hem volgut començar per respondre algunes de les preguntes habituals que ens trobem a l’estació. Aquí, el nostre particular FAQ:
Tothom pot fer esquí nòrdic? Per suposat. No hi ha límit d’edat, tenim practicants des de 3 anys fins a més de 80. Tampoc requereix un estat físic concret, el ritme el poseu vosaltres i, fins i tot, el practiquen persones que no poden fer altres esports per lesions.
Un practicant de nòrdic. L’edat no és excusa.
Jo he fet alpí… això serà fàcil, oi? Un dels grans errors és pensar que l’esquí nòrdic es pot assimilar a l’esquí alpí. Fins i tot podríem afirmar que és més fàcil l’aprenentatge de l’esquí alpí per algú que ja té el nòrdic de base, que a l’inrevés. I, per què? Hem de tenir en compte que hi ha grans diferències: tant en l’equipament – la bota de nòrdic és tova i únicament va unida a l’esquí per la puntera – com en els recorreguts – les estacions de nòrdic no tenen grans desnivells – Recordeu que per baixar pendents, primer els haureu de pujar!
La fixació del nòrdic, sempre a la puntera.
Què necessito? Per a començar el nòrdic només necessitem ganes d’aprendre una nova manera de gaudir de la natura, amb més calma, silenci i, sobretot, molt respecte per l’entorn on ens endinsem. Recordeu que part de l’estació de Tuixent – La Vansa és parc natural.
Vista aèria de l’estació.
I l’equipament? La nostra recomanació és clara, veniu a fer nòrdic amb la mateixa roba que sortiríeu a córrer un dia molt fred. Us podem assegurar que entrareu en calor.
Tampoc us passeu…
“És car?” En absolut! El forfet de dia per practicar esquí nòrdic té un preu de 12€ i el lloguer de l’equip complet 14,50€.
“Per on començo?” Com no pot ser d’altra manera, tot novell hauria de començar per una classe amb monitor, si vol entendre el funcionament bàsic i evitar una possible frustració. No ens agrada veure persones que tornen a l’estació caminant i, a la Lapònia Catalana, tenim una de les millors escoles d’esquí de fons. Al nòrdic hi ha dos estils diferenciats, el clàssic (que va per dins les traces) i el patinador (que va per fora). Sempre recomanem començar practicant el clàssic.
Grup de practicants de nòrdic amb monitors dels Rossignol Nòrdic Camps.
“On és el telecadira?” Massa sovint ens fan aquesta pregunta i la nostra resposta sempre és la mateixa:”tu ets el telecadira”. Una vegada amb els esquís als peus i els bastons a les mans, tot desnivell (positiu o negatiu) i tots els quilòmetres recorreguts els faràs tu mateix/a, sense cap ajuda ni giny artificial.
Quan arriben les pujades, s’ha de treure la llengua i tirar de dorsals!
I, ara què? Si aneu equipats i heu fet una primera classe amb monitor, només us podem recomanar una cosa: “sortiu i gaudiu” del silenci, de les lliscades, del fred a la cara, de la vostra respiració, del so de la neu en caure de les branques, de l’entorn i d’aquells habitants que, si us hi fixeu, anireu descobrint.
El Pedraforca, amb una panoràmica des de Prat Llong.
Una darrera observació, el nòrdic enganxa, molt. Salut i neu!
Si tenim neu ens agafen ganes d’agafar les raquetes -o els esquís– i vinga, a trepitjar neu.
Aquesta vegada ha estat amb la colla de sempre, una mica reduïda, i la destinació ha estat l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa.
Primer, com sempre, les dades.
De l’estació de nòrdic d’Aransa al mirador del Pla de la Llet
Fitxa:
kilòmetres caminats: 7,07km
desnivell acumulat: 324 metres;
velocitat mitjana: 2,5 km/hora;
hores caminades: 02:45
data: 03/03/2018
Sobre com arribar al lloc de partida no crec que hi hagi cap dificultat. Es tracta d’arribar fins a Martinet, a la carretera que va de la Puigcerdà a la Seu d’Urgell i, des d’allà, enfilar la carretera en direcció a Lles. A mig camí, aproximadament, trobarem la desviació cap a l’estació d’Aransa.
L’estació bullia de gent -potser és una de les vegades que l’he vist més plena- i després d’haver fet un petit mos i ajuntar-nos tota la colla fem els tràmits de lloguer del material i compra dels corresponents forfaits.
Una part de la colla opta per tastar l’esquí nòrdic, l’altre les raquetes i fins i tot hi ha qui aprofita per calçar-se els esquís de muntanya
La pujada és costeruda però és feina obligada parar a fer fotografies. El dia és esplèndid i els boscos curulls de neu conviden a ser retratats
Mica en mica anem guanyant alçada i, com si ens volgués acompanyar, el cel deixa veure algun forat blau. A la vegada el paisatge es va obrint i és cada vegada més imponent.
Finalment arribem a la carena que ens deixa veure la vessant del Cadí. El fred és viu però el dia espectacular.
Després d’un mos a dalt -feia molt fred- comencem la tornada que ens deixa imatges espectaculars amb els arbres i boscos que anem seguint
Per acabar, em prenc la llicència de deixar-vos a sota una imatge que enllaça a un àlbum on podreu veure més imatges de la sortida amb la resolució més alta. Espero que us agradin. Sols heu de clicar a sobre la imatge
