Mostra totes les entrades de Tuixent La Vansa

“Dar cera, pulir cera”

Ha arribat el moment Daniel-san…

Si, heu llegit bé, avui parlarem del gran tabú de l’esquí nòrdic, les putes ceres!

Primer apunt, com totes les ceres tenen marca… doncs no posarem cap imatge, perquè no paguen, oooh sorpresaaa!

Primer de tot hem d’aclarir què entenem per ceres ja que aquest és un terme genèric que engloba elements com ceres, parafines, plastificants, dissolvents, etc. Però bàsicament les podem dividir en:

  • Ceres per lliscar, sovint s’anomenen parafines i s’apliquen als extrems de l’esquí de clàssic o a tota la sola de l’esquí de patinador.
  • Ceres de retenció en pot (necessitarem un suro per estendre-les), s’apliquen a la part central de l’esquí de clàssic.
  • Ceres de retenció en tub (les posarem calentes i les estendrem amb la mà o amb la planxa), com les anteriors però més toves.
  • Ceres de base, fan de pont entre la sola i d’altres ceres.
  • Ceres en spray…
  • Cera en cinta, “grip tape” en diuen, és una cera universal de fàcil aplicació i que facilita molt el salt al món de les ceres. Però alerta, és una cera universal i per tant no pot funcionar (molt) bé amb algunes neus i/o temperatures.

S’ha complicat? Doncs fem un petit resum.

Si fem patinador, només necessitem ceres per lliscar (o parafines) a tota la sola en funció de la temperatura de la neu. Necessitarem netejar amb un dissolvent especial, obrir poros amb un raspall metàl·lic, posar la cera amb la planxa, treure excedents (canal i cantos), deixar refredar, passar la rasqueta per deixar-ho uniforme i acabar amb un raspall de nylon. Sembla molta cosa però és fàcil!

I si fem clàssic? Doncs la part central, on necessitem retenció rebrà una cura especial on haurem de triar entre les opcions que hem comentat abans i sempre serà en funció del tipus de cera i la temperatura de la mateixa.

La nostra recomanació? Si no heu de competir o sou molt puristes… esquís amb pells. El 90% dels esquís de clàssic que es venen fan servir pells.

Nota mental, hem de testejar els Optigrip de Yoko.

Esperem que aquest petit article hagi aportat una mica de llum en aquest complex camp de l’esquí de fons.

Salut i neu!

biathlon auf schalke, “the largest biathlon event…”

No s’hi van posar per poc a Gelsenkirchen, per alguna en cosa en diuen el millor i major… esdeveniment mundial de biatló.

Tot comença al Veltins Arena, el camp del FC Schalke04, l’equip de futbol. Per uns dies queda ple de neu (dins i fora) i ple de gent que no té CAP interès pel futbol – i això ens encanta!

Primer apunt. Gelsenkirchen queda una mica lluny de Tuixent – La Vansa, però no serà pas excusa això!

Res, uns 1400 km…

Podríem parlar del viatge i d’algunes estranyes costums dels habitants dels països pels quals travessa la ruta, però farien el post massa llarg.

Ostres, ja hem arribat! Vet aquí el Veltins Arena…

Segon apunt. A Gelsenkirchen tenen menys neu que a Tuixent – La Vansa, com a mínim a 29 de desembre de 2018. Han innivat tot el circuit.

A l’exterior de l’estadi podeu demostrar les vostres habilitats amb la carabina làser.

De moment anirem al Winter Village, que hi ha gana…

Hi ha una mica de gent. Us hem dit que es van esgotar les més de 46.000 entrades?

Frankfurts, patates fregides, entrepans i sobretot molta birra i molt glühwein (vi calent especiat).


També s’hi fa un campionat de boles de neu… amb una gent disfressada de snowboarders. Molt greu!

Tot es paga amb una targeta de prepagament.

Música a tot drap, menjar, alcohol, barrets de palla i distracció assegurada.

Deixem-nos de romanços i anem cap a dins!

46.000 persones, mirat biatló, ja ho hem dit?

Primer comença l’equip alemany, amb una competició exclusiva de tir. Interessant veure les diferències entre tiradors i després veure com això afecta la sortida en massa posterior.

Així entren les esquiadores i els esquiadors a l’estadi… escolteu!

Ah, me n’oblidava…

xarrup!

Ostres, ara la final del campionat MUNDIAL de Snowball Fighting… Ara entenc la necessitat de l’alcohol.

No es pot aguantar, vaig a veure si un skiman em deixa olorar el seu fluor.

En Bjordalen ens ha saludat. No, és broma, ha estat als noruecs que tenim al costat. El gran mestre ha sortit a escalfar.

Ara tornem a la prova de Shootout, només carabina, a veure qui encerta primer 20 dianes. A la primera semifinal Anais Bescond acaba 1a davant Dorotea Wierer. A la segona Tachizaki acaba 1r davant Bjorndalen i Shipulin. I a la final… Bescond, Bjorndalen i Wierer. Si la Dorotea no arriba a tenir un problema amb la carabina els destrossa!

Queda lluny, mirem els monitors.

Us hem dit que aquesta és la darrera competició del gran Ole Oinaar Bjorndalen? Doncs per això estem aquí. L’organització ha preparat un vídeo amb els seus millors moments i fent ús de la saga Game of Thrones i el lema Winter Is Coming, quina casualitat, oi? En acabar la Darya Domracheva, amb un llençaflames al mig de l’estadi dispara un glaçó on es troba el Ole… show total!

Comença la festa. Primer, la prova de sortida en massa!

Flames!!!

Final de la sortida en massa:

  1. Dorotea Wierer + Lukas Hofer
  2. Anais Bescond + Emilien Jackelin
  3. Darya Domracheva + Ole Einaar Bjorndalen

I l’arribada de la prova de persecució:

  1. Dorotea Wierer + Lukas Hofer
  2. Franziska Preuss + Simon Schempp
  3. Darya Domracheva + Ole Einaar Bjorndalen, que haurien acabat 4rts però a la recta final els van deixar pujar al podi.

Per acabar, n’Ole va fer una volta al circuit acompanyat de tots els participants. L’estadi sencer, els 46.000 aficionats acomiadant en Bjorndalen. Gràcies per tant, Ole!

N’Anton Shipulin també va anunciar la seva retirada i els detalls per ell van ser molt justos. Gràcies Anton!

I per acabar, un castell de focs d’artifici.

Un estadi de futbol ple a vessar (més de 46.000 persones), per veure un show de biatló. Dir que estem lluny no és just, estem a anys llum!

En un parell de setmanes, una nova aventura de la gent de Tuixent – La Vansa. No pareu de lliscar!!!

Les marxes, l’esclat nòrdic!

Com tot esport, l’esquí nòrdic té la seva vessant competitiva; allò que tothom coneix popularment com a “curses”, però… què hi ha darrere de tot plegat?

Avui no parlarem del campionat de Catalunya, com tampoc ho farem del campionat d’Espanya, ni dels Campionats del Món, ni, per suposat, dels Jocs Olímpics d’Hivern. I, doncs, de què parlarem? 

És el torn de parlar de les marxes, o millor dit, de les MARXES, perquè aquesta és la màxima expressió de l’esquí nòrdic! I no en la seva vessant més competitiva (de cursa), sinó en la seva vessant lúdica, popular i no competitiva. 

No obstant això, començarem parlant de la més coneguda, l’ENORME… Vasaloppet!

Què, us fa una imatge?

Se celebra des de l’any 1922 i, fins a 15.000 aficionats, hi han arribat a prendre part. Té diferents modalitats: 90km, 45km, 30km, 19km i 9km. També tenen la versió no competitiva, l’Oppet Spär.

Us penseu que és un cas aïllat? No, pas! Què us sembla si us anomeno la Marcialonga?

I si diem… bé, en podríem dir moltes però acabaríem repassant el llistat de curses que formen part de la WorldLoppet i les podeu consultar vosaltres mateixos a: http://www.worldloppet.com/

Tornem de peus a terra. I a nosaltres, què? Perquè això d’anar a Suècia, a fer la Vasaloppet, potser no és el nostre fort, o ens queda lluny.

Doncs tenim la famosa Marxa Beret. Segur que la coneixeu i n’heu vist imatges en algun moment. Cert, és la més coneguda a casa nostra i en la darrera edició hi van participar uns 900 esquiadors.

Foto: Diari de la neu

I què tenim, encara més a prop i més a l’abast? Doncs el circuit de marxes que es va agrupar sota el nom de XCircuit la temporada 2017-2018 i que engloba:

Marxa Naut Aran, a Baqueira – Beret.


Una marxa que es celebra al Pla de Beret i organitza el CAEI, el Club Aranés d’Espòrts d’Iuèrn.

Marxa Patufet, a Sant Joan de l’Erm.


Una marxa especial, només per a categories infantils, organitzada pel CEFUC, Club d’Esquí de Fons Urgellet Catalunya.

Marxa Pirineu, a Lles i Aransa.


Una marxa que surt de l’estació de Lles i té l’arribada a l’estació d’Aransa, organitzada per les mateixes estacions.

Puigcerdà Fons, a La Quillana.


Aquesta marxa està organitzada pel PEC, el Club d’Esquí Puigcerdà.

Andorra Fons, a La Rabassa.


Com el seu nom indica es fa a Andorra i l’organitza el NEC, el Nòrdic Esquí Club.

Marxa de l’Arp, a Tuixent – La Vansa.


Organitzada pel CENA, Club d’Esquí Nòrdic l’Arp.

Teniu tota la informació al seu web: www.xcircuit.cat

Hi podeu participar en la versió per a federats i no federats, o fins i tot, hi  podeu participar en la categoria familiar. I recordeu! Són marxes populars i, tot i que hi ha premis pels guanyadors, no tenen una finalitat competitiva.

Si les feu totes tindreu la categoria de Finishers i lluireu una exclusiva armilla.

Nosaltres us animem a participar-hi, a conèixer les estacions, i els clubs que les organitzen i deixar que el cuquet de l’esquí nòrdic faci la seva feina.

Bona marxa!

I tu, fas clàssic o patines?

Aquesta és la pregunta del milió, l’ “estudies o treballes” de l’esquí nòrdic, el peix o la carn… Però, alerta! perquè com el ying i el yang, el bon esquiador de fons ha de controlar les dues tècniques. He dit tècniques? Això ho haurem d’explicar.

Sempre recomanem iniciar-se a l’esquí nòrdic en l’estil clàssic, per això començarem per aquest.

L’estil clàssic el podreu identificar ràpidament perquè és aquell que va per dins la traça. Fins aquí fàcil, oi? Fa una foto?

Esquiador del Club d’Esquí de Fons Uharte

En aquesta primera imatge podeu veure una de les dues variants bàsiques de l’estil clàssic, el pas altern: aquell que, tal i com indica el seu nom, alterna posició de cames i braços. Dins aquest estil es pot diferenciar entre el de tres temps i el de quatre, però avui podem deixar-ho aquí i no embolicar-nos més.

Esquiador del Club d’Esquí de Fons Irrintzi

En aquesta imatge veiem un esquiador fent l’anomenat pas simultani, que és aquell que fa servir l’impuls dels dos braços alhora; un autèntic exercici de rem, que en anglès s’anomena “double poling”. També té dues variants: el d’un pas o el de dos, assenyalant l’impuls que s’efectua amb les cames.

Pel que fa l’equipament, l’estil clàssic requereix d’esquís més llargs i bastons més curts. Alerta! La longitud dels esquís en últim terme no és tan important com el pes de l’esquiador/a, però avui això no toca.

La Lyda Iglesias ens ensenya el pont dels seus esquís.

L’esquí de clàssic també requereix un sistema de retenció que, en cas de no disposar-ne, a les pujades aniríem de cul! Es pot fer amb ceres, microescates o pells. Aquest sistema de retenció va a la zona de recolzament de la bota i dependrà del pes de l’esquiador per a vèncer la flexió de l’esquí (el pont) perquè aquesta zona toqui la neu i ens ajudi a no anar enrere.

Quant a competició i reglament, l’estil clàssic ha esdevingut l’estil “protegit”. Això és per la tendència a fer un ús excessiu del pas simultani, així com per  l’ús de bastons cada vegada més llargs. La Federació Internacional d’Esquí va acabar limitant la longitud dels bastons al 83% de l’alçada de l’esquiador (amb botes) i definint molt bé què és i com s’ha d’executar l’estil clàssic. Si els bastons ens arriben a les axil·les serà suficient.

Per altra banda, a l’estil de patinador (o skating), l’anomenen “free technique” i això ja ho diu tot, oi?

L’estil patinador el podreu identificar ràpidament perquè és aquell que NO va per dins de la doble traça. Fins aquí fàcil, oi? Fa una foto?

Esquiadora del Club d’Esquí Nòrdic l’Arp

En aquesta imatge podeu observar com, fora de la traça, les esquiadores fan un canvi de pes (també com en l’estil clàssic), però els esquís, com que no llisquen per dins la traça, segueixen un moviment en “V” i no van en paral·lel.

Aquest estil fa una especial incidència en la “recuperació” de l’esquí que queda al darrera per, posteriorment, llançar-lo endavant tot canviant el pes d’esquí. En aquest estil s’observa més fàcilment el canvi de pes constant d’un esquí a l’altre que, com es pot constatar en la fotografia anterior, alinea el cap sobre el peu de recolzament, tot buscant l’equilibri.

I… atot això què en diu la FIS? Que els bastons no passin del 100% de l’alçada de l’esquiador; per tant, són uns bastons un 17% més llargs que els de clàssic. Nosaltres, si els fem arribar a la barbeta, ja en tindrem prou.

I els esquís, en què es diferencien? Doncs en que, en fer-los anar en diagonal o en “V”, no necessiten sistema de retenció. En aquest cas farem servir només ceres de lliscament.

Us ha quedat clar? Què us sembla un petit vídeo d’un minut que va fer la Mancomunitat d’Esquí Nòrdic, segur que en moviment ens ajuda.

I ara, què?

Ja sabeu, teniu deures. Heu de provar els dos estils, practicar-los i alternar-los si voleu ser uns fondistes complets i equilibrats, com el ying i el yang.

El nòrdic t’espera!

No podem amagar que l’esquí nòrdic és un esport minoritari i és per aquest motiu que hem volgut començar per respondre algunes de les preguntes habituals que ens trobem a l’estació. Aquí, el nostre particular FAQ:

Tothom pot fer esquí nòrdic? Per suposat. No hi ha límit d’edat, tenim practicants des de 3 anys fins a més de 80. Tampoc requereix un estat físic concret, el ritme el poseu vosaltres i, fins i tot, el practiquen persones que no poden fer altres esports per lesions.

Un practicant de nòrdic. L’edat no és excusa.

Jo he fet alpí… això serà fàcil, oi? Un dels grans errors és pensar que l’esquí nòrdic es pot assimilar a l’esquí alpí. Fins i tot podríem afirmar que és més fàcil l’aprenentatge de l’esquí alpí per algú que ja té el nòrdic de base, que a l’inrevés. I, per què? Hem de tenir en compte que hi ha grans diferències: tant en l’equipament – la bota de nòrdic és tova i únicament va unida a l’esquí per la puntera – com en els recorreguts – les estacions de nòrdic no tenen grans desnivells – Recordeu que per baixar pendents, primer els haureu de pujar!

La fixació del nòrdic, sempre a la puntera.

Què necessito? Per a començar el nòrdic només necessitem ganes d’aprendre una nova manera de gaudir de la natura, amb més calma, silenci i, sobretot, molt respecte per l’entorn on ens endinsem. Recordeu que part de l’estació de Tuixent – La Vansa és parc natural.

Vista aèria de l’estació.

I l’equipament? La nostra recomanació és clara, veniu a fer nòrdic amb la mateixa roba que sortiríeu a córrer un dia molt fred. Us podem assegurar que entrareu en calor. 

Tampoc us passeu…

“És car?” En absolut! El forfet de dia per practicar esquí nòrdic té un preu de 12€ i el lloguer de l’equip complet 14,50€.

“Per on començo?” Com no pot ser d’altra manera, tot novell hauria de començar per una classe amb monitor, si vol entendre el funcionament bàsic i evitar una possible frustració. No ens agrada veure persones que tornen a l’estació caminant i, a la Lapònia Catalana, tenim una de les millors escoles d’esquí de fons. Al nòrdic hi ha dos estils diferenciats, el clàssic (que va per dins les traces) i el patinador (que va per fora). Sempre recomanem començar practicant el clàssic.

Grup de practicants de nòrdic amb monitors dels Rossignol Nòrdic Camps.

“On és el telecadira?” Massa sovint ens fan aquesta pregunta i la nostra resposta sempre és la mateixa:”tu ets el telecadira”. Una vegada amb els esquís als peus i els bastons a les mans, tot desnivell (positiu o negatiu) i tots els quilòmetres recorreguts els faràs tu mateix/a, sense cap ajuda ni giny artificial.

Quan arriben les pujades, s’ha de treure la llengua i tirar de dorsals!

I, ara què? Si aneu equipats i heu fet una primera classe amb monitor, només us podem recomanar una cosa: “sortiu i gaudiu” del silenci, de les lliscades, del fred a la cara, de la vostra respiració, del so de la neu en caure de les branques, de l’entorn i d’aquells habitants que, si us hi fixeu, anireu descobrint. 

El Pedraforca, amb una panoràmica des de Prat Llong.

Una darrera observació, el nòrdic enganxa, molt. Salut i neu! 

Estació d’esquí nòrdic Tuixent-La Vansa