Impactes: 30

Engegàvem el mes d’octubre, com és habitual, fent promoció del forfet de temporada fins que, en un moment donat, cap allà al 23, saltà l'”alarma de neu” a les previsions. Res important, uns centímetres, 11 en el millor dels casos. Entre riures i meteoficció, dissabte 27 d’octubre va caure una primera nevada a la ja famosa Lapònia Catalana i vam declarar, de manera unilateral, l’obertura de l’estació. Però com que no teníem prou neu, ho varem deixar en suspens per a eixamplar la base i disposar de prou gruix per traçar les estructures del nòrdic de manera efectiva.

Sense donar-hi més importància i, tenint en compte que mai l’estació havia obert abans de finals de novembre, seguien els treballs de reforma i millora de l’estació amb els paletes i els pintors. I, el que va passar després us sorprendrà…

Si, a 31 d’octubre va caure una Santa Nevada que ens va deixar 66cm de neu nova, sobre una petita base de la nevada anterior. Els riures es converteixen en cares blanques, les mirades se succeïren, paletes i pintors no tenien cadenes, el grup de Whatsapp treia fum i, en aquell precís instant, es convocà el Consell de Savis en reunió urgent al Pedró dels Quatre Batlles. Si és si, aixequem la suspensió i obrim, ni més ni menys que un primer de novembre.

Obrim només per raquetes, hem de consolidar aquesta neu. Dijous observem com evoluciona la neu i divendres fem les primeres proves amb la retrac. Això funciona, per tant, dissabte obrim per fer fons. Guerrers… a les traceees!

Diumenge, amb tot el domini traçat, comença la Festa del Nòrdic a la Lapònia Catalana. Amb aquest inici sense precedents es palpa l’alegria, però la temporada és llarga i les batalles s’han de lluitar una a una.

Disposats a gaudir d’una llarga i blanca temporada, la neu es resisteix a tornar i l’anticicló complica la resistència dels Guerrers del Nòrdic, arribant al punt de poder esquiar en faldilles!

Tres mesos de resistència que, amb la falta de neu generalitzada, fa que torni una competició de nivell estatal a l’estació, aquest cop la nova “1a Copa Guerrers del Nòrdic”.

El nivell organitzatiu va arribar a incorporar la famosa “Leader’s Chair”, al més pur estil FIS.

I amb els millors Guerrers del Nòrdic al graó més alt del podi!

El regal dels Reis d’Orient va arribar tard, a finals de gener, en forma d’un episodi de neu que ens deixà 102 cm de neu pols. Aquesta nevada ens va ajudar per aconseguir acumular 144 dies d’obertura ininterrompuda.

Amb això i, moltes d’altres cosetes, acaba la temporada un 24 de març de 2019, per falta de neu a les cotes baixes. O això vam pensar…

Potser va ser un regal per tot el sacrifici o, potser no, però el 6 d’abril arriba una nevada inesperada, que deixa 35 cm de neu i, com no podia ser d’altra manera, el Consell de Savis decideix reobrir l’estació: “Si hi ha neu i tenim esquiadors, Tuixent – La Vansa obre”, afirmen. Tot i que aquella reobertura va ser testimonial, acumulem 10 dies més d’obertura als 144 inicials i ens anem als 154 dies d’obertura en dos fases. Aquesta fita representa, un cop repassades les dades que es disposen, el rècord de l’estació en número de dies d’obertura. La història, ara, és present.

I tot això, per a què ha servit? Doncs, entre d’altres coses, per: augmentar significativament els forfets de temporada de practicants del nòrdic (i, esperem, per incrementar els adeptes a aquest esport); per arribar a prop de 30.000 visitants a l’estació; per donar a conèixer la vall; per crear llocs de treball; perquè l’estació sigui el principal motor econòmic en termes de creació d’ocupació i d’impacte econòmic a nivell local; per fomentar la cultura de l’esquí nòrdic i… per això i, molt més, seguirem fent gran el nòrdic a cada lliscada!

Gràcies a tots els que ens heu fet confiança. Recordeu que vosaltres sou i feu Tuixent – La Vansa.

Aquesta temporada, la dediquem a l’Albert Batalla, que deixa el càrrec de la Mancomunitat de municipis per a la promoció de l’esquí nòrdic. Gràcies, Albert, per tots aquests anys, per la feina feta, per l’esforç, la dedicació i la passió.

Salut i neu, Guerrers del Nòrdic!

Impactes: 92

Aquesta és la pregunta del milió, l’ “estudies o treballes” de l’esquí nòrdic, el peix o la carn… Però, alerta! perquè com el ying i el yang, el bon esquiador de fons ha de controlar les dues tècniques. He dit tècniques? Això ho haurem d’explicar.

Sempre recomanem iniciar-se a l’esquí nòrdic en l’estil clàssic, per això començarem per aquest.

L’estil clàssic el podreu identificar ràpidament perquè és aquell que va per dins la traça. Fins aquí fàcil, oi? Fa una foto?

En aquesta primera imatge podeu veure una de les dues variants bàsiques de l’estil clàssic, el pas altern: aquell que, tal i com indica el seu nom, alterna posició de cames i braços. Dins aquest estil es pot diferenciar entre el de tres temps i el de quatre, però avui podem deixar-ho aquí i no embolicar-nos més.

En aquesta imatge veiem un esquiador fent l’anomenat pas simultani, que és aquell que fa servir l’impuls dels dos braços alhora; un autèntic exercici de rem, que en anglès s’anomena “double poling”. També té dues variants: el d’un pas o el de dos, assenyalant l’impuls que s’efectua amb les cames.

Pel que fa l’equipament, l’estil clàssic requereix d’esquís més llargs i bastons més curts. Alerta! La longitud dels esquís en últim terme no és tan important com el pes de l’esquiador/a, però avui això no toca.

L’esquí de clàssic també requereix un sistema de retenció que, en cas de no disposar-ne, a les pujades aniríem de cul! Es pot fer amb ceres, microescates o pells. Aquest sistema de retenció va a la zona de recolzament de la bota i dependrà del pes de l’esquiador per a vèncer la flexió de l’esquí (el pont) perquè aquesta zona toqui la neu i ens ajudi a no anar enrere.

Quant a competició i reglament, l’estil clàssic ha esdevingut l’estil “protegit”. Això és per la tendència a fer un ús excessiu del pas simultani, així com per  l’ús de bastons cada vegada més llargs. La Federació Internacional d’Esquí va acabar limitant la longitud dels bastons al 83% de l’alçada de l’esquiador (amb botes) i definint molt bé què és i com s’ha d’executar l’estil clàssic. Si els bastons ens arriben a les axil·les serà suficient.

Per altra banda, a l’estil de patinador (o skating), l’anomenen “free technique” i això ja ho diu tot, oi?

L’estil patinador el podreu identificar ràpidament perquè és aquell que NO va per dins de la doble traça. Fins aquí fàcil, oi? Fa una foto?

En aquesta imatge podeu observar com, fora de la traça, les esquiadores fan un canvi de pes (també com en l’estil clàssic), però els esquís, com que no llisquen per dins la traça, segueixen un moviment en “V” i no van en paral·lel.

Aquest estil fa una especial incidència en la “recuperació” de l’esquí que queda al darrera per, posteriorment, llançar-lo endavant tot canviant el pes d’esquí. En aquest estil s’observa més fàcilment el canvi de pes constant d’un esquí a l’altre que, com es pot constatar en la fotografia anterior, alinea el cap sobre el peu de recolzament, tot buscant l’equilibri.

I… atot això què en diu la FIS? Que els bastons no passin del 100% de l’alçada de l’esquiador; per tant, són uns bastons un 17% més llargs que els de clàssic. Nosaltres, si els fem arribar a la barbeta, ja en tindrem prou.

I els esquís, en què es diferencien? Doncs en que, en fer-los anar en diagonal o en “V”, no necessiten sistema de retenció. En aquest cas farem servir només ceres de lliscament.

Us ha quedat clar? Què us sembla un petit vídeo d’un minut que va fer la Mancomunitat d’Esquí Nòrdic, segur que en moviment ens ajuda.

I ara, què?

Ja sabeu, teniu deures. Heu de provar els dos estils, practicar-los i alternar-los si voleu ser uns fondistes complets i equilibrats, com el ying i el yang.