Arxiu d'etiquetes: Xile

Torres del Paine

Impactes: 10

Aprofitant que estem per terres australs i després de visitar el PN de los Glaciares, ens hem decidit a fer un trekking, de fet, feia mesos que ho teníem decidit, perquè o reserves amb moooolt de temps, o cagada pastoret. I tot això perquè resulta que el Parc Nacional de Torres del Paine està gestionat per 3 organismes, 2 empreses privades el nom de les quals és Fantástico Sur i Vértice Patagonia, i el govern de Xile (CONAF). Depenent de la zona del parc que visiteu i del vostre pressupost, teniu diferents opcions d’allotjament durant el trekking, així que som-hi.

La ruta escollida va ser la “W”, un circuit que dibuixa una doble v, com el seu nom indica i que té uns 80 km de distància, uns +3000 de desnivell positiu i es pot fer en 4 o 5 dies. Si disposeu de més dies, us podeu animar i podeu fer la “O”, una ruta d’uns 130 km i + 6000 m. de desnivell positiu i és pot fer en uns 8-9 dies.

El poble base per a realitzar el trekking al PN de Torres del Paine és Puerto Natales. Està situat a uns 60 km del Parc Nacional Torres del Paine i disposa de múltiples allotjaments, restaurants i comerços on fer les compres d’última hora. Molts allotjaments us permetran deixar les maletes o motxilles de la resta del viatge i marxar únicament amb la motxilla per a l’excursió del trekking. Des de Puerto Natales, cada dia surten uns quants autobusos en direcció al Parc Nacional, per tant, el tema transport ja el tenim solucionat. Som-hi !

Camí de refugio chileno

Sortim cap a les 7 del matí amb autobús direcció al Parc Nacional, després d’unes 2 hores de trajecte, arribem a destí. A l’entrada del parc, s’ha de pagar l’entrada de rigor, i a presenciar una vídeo xerrada, en la que ens explicaran allò que es pot i que no es pot fer dins del parc, els riscos i perills, i com procedir en cada cas, total, uns 20 minuts que no se’ls salta ni l’apuntador.

Arribem per la zona de “Las Torres”, i ens dirigim cap al “refugio Chileno” on farem nit, validem la reserva, i tot seguit enfilem cap al “mirador base de la Torres” per gaudir d’un paisatge espectacular, després de deleitar-nos, retornem cap al campament per sopar i fer nit.

Mirador de las torres

L’endemà, comencem la caminada força d’hora, seran uns quants km i s’ha de gaudir de l’entorn, i ens dirigim cap al “refugio del Francés”. És una caminada espectacular, moltes estones pel costat del llac Nordernskjöld, dormirem pràcticament sota “Cuernos del Paine” i durant tota la nit anirem escoltant a la llunyania un soroll molt peculiar, com si fossin trons amb una remor de fons força especial.

Vistes al llac llac Nordernskjöld,

L’endemà, enfilem cap al mirador del Francès, on traiem l’entrellat dels sorolls que ens han estat acompanyant durant tota la nit. Des d’aquí podem gaudir de l’espectacle de la glacera del Francès, als peus del “Cerro Paine Grande”, hi ha continus despreniments i allaus, val molt la pena tenir temps per badar una estona perquè és simplement, ESPECTACULAR !!! Però com que no tenim tot el temps del món, tot i estar de vacances, desfarem part del camí fet i ens dirigim cap a la “Guarderia Paine Grande”, un altre centre neuràlgic del PN de Torres de Paine des d’on començar o acabar rutes, caminant al costat del llac Sköttberg o de l’espectacular llac Pehoé, pràcticament sempre amb vistes als “Cuernos del Paine” i al “Cerro Paine Grande”.

La glaçera del fracés

L’ultima jornada, seguirem pel camí del costat del llac Grey, per visitar-ne la glacera i admirar les panoràmiques, per posteriorment desfer el camí fet, retornant a la “Guarderia Paine Grande”, des d’aquí retornarem al punt d’inici de la ruta, agafant un vaixell i fent un petit creuer pel llac Pehoé. Arribats de nou a “Las Torres”, agafarem l’autobús que ens portarà de nou a Puerto Natales, on farem una dutxa com deu mana, menjarem com feia dies que no ho fèiem, i farem una bona dormida per recuperar forces, que l’endemà tocarà conduir cap a una nova aventura, però aquesta, ja us ho explicaré un altre dia…

El Parque Nacional de los Glaciares

Impactes: 72

El Parque Nacional de los Glaciares està ubicat en la regió coneguda com a Andes Australs, del territori argentí, al sud oest de la província de Santa Cruz amb el límit amb Xile. Per la seva imponent bellesa natural, constitueix una meravella única en el mon, i va ser declarat “Patrimoni Mundial” per la UNESCO l’any 1981.

El Parc Nacional compren un compendi de nombrosos glaciars que s’originen en el gran Camp de Gel Patagònic –el mantell de gel més gran del mon després de l’Antàrtida- el qual ocupa quasi la meitat de Parc. També conegut com el Gel Continental Patagònic, alimenta 47 grans glaceres, de les quals 13 descendeixen cap a la conca Atlàntica, a més, hi ha més de 200 glaceres de menor magnitud, independents del Camp de Gel Patagònic.

Si be les grans meses de gel solen trobar-se en el nostre planeta a mes de 2500 msnm, les glaceres de la província de Santa Cruz tenen el seu origen a únicament 1500 msnm i descendeixen fins als 200 msnm, permeten un accés y visualització pràcticament única en el mon. Com a resultat del desgel en aquest immens sistema, s’originen dos gran llacs, el Llac Argentino i el Llac Viedma, que condueixen les seves aigües cap a l’Oceà Atlàntic creuant tota la província da traves del riu Santa Cruz.

A la zona sud del Parc hi ha la més famosa de les glaceres, la Glacera Perito Moreno. Deu la seva fama al seu moviment continu, el que produeix un fenomen cíclic d’avanç i retrocés amb despreniments espectaculars en el seu front de gel de més de 5 km de llargada i que s’aixeca per sobre el nivell del llac uns 60 metres. La població més propera a aquesta glacera es El Calafate, centre de totes les activitats i serveis a la zona, i amb aeroport relativament proper.

A l’altre extrem del Parc, s’hi concentren el pics més alts i la més gran diversitat de formes granítiques de la serralada, que juntament amb els boscos, glaceres i llacs, conformen un dels paratges més salvatges i interesants d’Argentina. La muntanya més alta n’és el Fitz Roy o Chalten (3405 msnm) i el Cerro Torre (3102 msnm). El centre neuràlgic de la zona, és la població del Chalten, des d’on podem començar infinitat d’aventures a peu, ja sigui per a trekkings o escalada.

Pel que fa a la fauna de la zona, podem trobar-hi des del famosos i enormes còndors, al sigil·lós puma, passant per l’àguila mora o el guacano.