Views: 164
La Viquipèdia ens explica de manera entenedora què és un llamp i com es genera.
Un llamp és un intercanvi d’energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers. La convecció atmosfèrica genera núvols de fort desenvolupament vertical, els cumulonimbes, que s’electrifiquen a mesura que van creixent. Quan el camp elèctric és prou intens, s’origina una descàrrega elèctrica que actua com a pont entre diferents regions de càrrega, dins del núvol o bé entre el núvol i la superfície.
La descàrrega produeix un escalfament i expansió sobtats de l’aire al seu voltant, que es tradueix en un so característic: el tro. D’altra banda, la resplendor que produeix el llamp s’anomena llampec. El tro i el llampec són els principals signes d’identitat del fenomen.
Però més enllà de l’explicació física no hi ha dubte que aquest fenomen, des de temps immemorials, ens ha fascinat.
Penso que aquest article de l’Alfred Rodríguez Picó a El Periódico, que us reproduïm, ho il·lustra molt bé.
ILLAPA, DÉU DEL LLAMP: Llegendes inques lligades a la meteorologia
Alfred Rodríguez Picó. Dimarts, 23/10/2007
“L’octubre del 2004, un turista que estava fotografiant les ruïnes de Machu Pichu va morir fulminat per la caiguda d’un llamp. Més d’un va apuntar com a causa la venjança d’Illapa, el déu de la pluja, el llamp i el tro.
Entre els segles XII i XV els inques adoraven déus vinculats directament amb la naturalesa. En primer lloc el déu sol o Inti. De fet, disposaven d’uns astrònoms que pronosticaven el dia que tindrien màxima insolació i llavors exercien uns rituals ointiraymin. Els cortesans es vestien amb les seves millors gales i bevien beuratges sagrats, gesticulant i ballant sempre de cara al sol. La dona d’Inti era la lluna, Mamaquille. A Illapa, el déu del tro i la pluja, se’l venerava en temps de sequera amb pelegrinatges a temples situats a les muntanyes més altes. Si persistia la sequera s’arribaven a fer sacrificis humans.
Hi havia una filla del tro amb grans responsabilitats en la comunitat. Havia d’haver nascut en un dia de llamps i trons, i designava la seva successora el dia que coincidia el naixement d’una nena amb una tempesta. Al capdamunt de les muntanyes s’hi construïen unes estances dedicades als déus. La de la lluna estava entapissada amb taulons de plata. La del llamp i el tro estava guarnida d’or, i fins i tot n’hi havia una de dedicada a l’arc de Sant Martí, que es deia que descendia del mateix sol. L’estança estava forrada d’or i hi havia un enorme arc de Sant Martí pintat amb colors vius. Una llegenda deia que, al sortir l’arc de Sant Martí o arc iris, s’havia de tancar la boca, ja que si descobria les dents, les podria en pocs dies.”
Totes les imatges estan captades des del Barri de Montbau de Barcelona.
