Arxiu de la categoria: Excursions

La Vall Fosca

Impactes: 224

La Vall Fosca és una vall pirinenca d‘origen glacial, situada al nord del Pallars Jussà. Rep el nom de Fosca, perquè les muntanyes que la voregen, fan que el sol es pongui molt d’hora, sobretot a l’hivern. A l’estiu cap a les 18:00 el sol ja deixa d’il·luminar la vall.

La porta d’entrada de la vall és Senterada, en la part final de la vall hi trobem la Torre de Cabdella, on es recomanable fer un salt en la història i fer una visita guiada al Museu Hidroelèctric. Us explicaran que la hidroelèctrica es va construir en només dos anys, i que va ser la primera gran central d’aquestes característiques de Catalunya. També us podreu fer capaços de quin era el seu funcionament i de què va representar per a la zona i per a tot el país la posada en marxa d’aquesta obra faraònica l’any 1914.

Si seguim carretera amunt, arribarem fins al pantà de Sallente on l’any 1985 s’inaugurà la central hidroelèctrica Estany Gento-Sallente, amb una potència de 415 MW, que és central reversible, des d’on podem seguir un corriol que ens durà fins a l’estany Gento després de superar un desnivell d’uns 400 metres, a l’estiu, també es pot agafar el telefèric que ens portarà fins a l’estany Gento – la resta de la roman tancat-.

Aquesta és la porta d’entrada al PN d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici de del Pallars Jussà i des d’aquí podem fer precioses excursions de tots el nivells. Es poden visitar alguns llacs, com el Colomina, o el de Mar,  podem seguir el camí del Carrilet, on encara són visibles les vies per on abans passava el petit ferrocarril que s’usava per transportar material per a les preses, parar a dinar o a fer un cafetó al refugi de Colomina. Les opcions són moltes i molt variades.

Fer esment, que un 2 de febrer de l’any 1956 a l’estany Gento, es va registrar una temperatura -32 C, una dada que encara avui està figura com la mínima més baixa registrada a la península Ibèrica.

Una altra visita molt recomanable és la que comença des de la Pobleta de Bellveí, d’on surt una carretera que ens portarà fins a l’estany de Montcortès –també conegut com el cinquè llac-, que tot i que ja esta situat a la comarca del Pallars Sobirà, és, juntament amb els de Basturs, l’únic estany d’origen càrstic del Pirineu.

De Bagnères-de-Luchon a Cauterets

Impactes: 26

Avui l’amic Jordi Campos ens transporta a una sortida estiuenca per una de les vessants més espectaculars dels Pirineus. Comencem.

L´agost del 2016 vam fer una ruta pel vessant Nord del Pirineu. De Bagnères de Luchon a Cauterets, La visita al Pic de Céciré ens va sorprendre amb unes vistes del massís de la Madaleta imponents

Massís de la Maladeta

Després vam visitar el lac d´Espingo amb el seu refugi, magnífic; de ruta ens vam relaxar a la riba del lac de Génos just abans de que una gran tempesta, que ja s´endevinava contemplant el Pic du Midi de Bigorre, ens afectés de ple pujant el Coll del Tourmalet

Lac i refugi d’Espingo
Las de Génos
Pic du midi de Bigorres

Al dia següent de ruta cap a la Brèche de Roland i el Circ de Gavarnie, una meravella!

Brèche de ROland
Pic de Marboré al centre del circ de Gavarnie

Per últim vam veure des de Cauterets el massís del Vignemale amb el seu glaciar i les seves vertiginoses parets calcàries, les vistes del massís del Mont Perdut des del Petit Vignemale, de somni! Una ruta molt recomanable!

Glaciar de les Olulettes
Vessant nord dels massís del Vignemale
Massís del Mont Perdut des del petit VIgnemale

A la portada el Pique Longue des del petit Vignemale

Tardor a la Garrotxa. Les Preses

Impactes: 327

Tothom coneix la Fageda d’en Jordà per la bellesa d’aquest espai natural únic, però arribats a aquestes dates pels voltants d’aquesta fageda, al municipi de les Preses, hi podem descobrir Sant Miquel i Sant Martí del Corb, petites ermites que conformen el romànic més secret i amagat de la Garrotxa.

 

Si us ve de gust, us recomanem una ruta circular d’aproximadament uns 9 km, amb un desnivell acumulat d’uns 650 metres, que enllaça les dues ermites i transcorre per la fageda de la serra del Corb. Sortirem de la plaça Major de les Preses, ens endinsem per una roureda i, a mesura que anem pujant, deixem la roureda per trobar una fageda. Seguim en direcció a Sant Miquel del Corb,  temple d’una sola nau coberta amb volta de canó i amb campanar de torre.

 

Continuant per la falda de la muntanya, ens trobarem Sant Martí del Corb, una menuda església d’una sola nau i absis semicircular, l’accés es realitza a través d’una escalinata i d’una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.

Arribats en aquest punt enfilarem cap a la Roca d’en Lladre durant un parell de quilòmetres, per tot seguit, començar la baixada cap al punt d’inici de la ruta.

 

Arribats en aquesta època de l’any, val la pena arribar-se fins a la Garrotxa per tal de gaudir de l’espectacle que ens brinda la natura, amb les seves llums i colors de tardor.

Tothom coneix la Fageda d’en Jordà per la bellesa d’aquest espai natural únic, però arribats a aquestes dates pels voltants d’aquesta fageda, al municipi de les Preses, hi podem descobrir Sant Miquel i Sant Martí del Corb, petites ermites que conformen el romànic més secret i amagat de la Garrotxa.

 

Si us ve de gust, us recomanem una ruta circular d’aproximadament uns 9 km, amb un desnivell acumulat d’uns 650 metres, que enllaça les dues ermites i transcorre per la fageda de la serra del Corb. Sortirem de la plaça Major de les Preses, ens endinsem per una roureda i, a mesura que anem pujant, deixem la roureda per trobar una fageda. Seguim en direcció a Sant Miquel del Corb,  temple d’una sola nau coberta amb volta de canó i amb campanar de torre.

 

Continuant per la falda de la muntanya, ens trobarem Sant Martí del Corb, una menuda església d’una sola nau i absis semicircular, l’accés es realitza a través d’una escalinata i d’una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.

Arribats en aquest punt enfilarem cap a la Roca d’en Lladre durant un parell de quilòmetres, per tot seguit, començar la baixada cap al punt d’inici de la ruta.

 

Hem tornat a Vallter

Impactes: 77

Aquesta sortida ja gairebé s’ha convertit en un clàssic. A més, si el temps acompanya és d’aquelles que mai et cansaries de repetir. Els paisatges son magnífics i tens molt bones vistes durant tot el recorregut 

Aquesta vegada ens hem ajuntat alguns dels habituals més alguna nova incorporació. Sortim de Barcelona a les 7:00 per començar a a caminar com abans millor. Abans, però, com sempre la fitxa

Vallter – Pic de la Dona – Bacivers – Bastiments – Vallter

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,41 Km
  • desnivell acumulat:  926 metres;
  • velocitat mitjana: 2,6 km/hora;
  • hores caminades: 04:12
  • data: 14/07/2018

Com sempre, la primera pujada és la que arriba amb el cos fred i costa una mica més. Parlem de la Portella de Mentet des d’on, de seguida tenim ja molt bones vistes, sobre Vallter i cap a la vessant francesa

Estem a 2411 metree i el proper objectiu és el Pic de la Dona, a 2702. Hem sortit de Vallter a poc més de 2160. Sols en aquest primer tram el desnivell és considerable. 

La pujada és costosa però no excessivament llarga. És per això que xino-xano arribem fins a dalt on pararem una mica per gaudir del paisatge i recuperar forces. 

Amb tot, no portem encara ni una quarta part de la sortida. Cal tirar endavant per enfilar els cims que ens queden.

El tros següent, entre el Pic de la Dona i fins l’estany de Bacivers és agraït de fer. De fet perds una mica d’alçada i la traça fa de bon seguir,sense massa dificultat. Arribats al coll de la Geganta tenim diferents opcions: enfilar cap al Bastiments per l’Esquena d’Ase, tornar a Vallter o be, que va ser l’opció triada enfilar cap a l’estany de Bacivers. 

El dia segui esplèndid. Cal arribar a l’estany per iniciar una de les dues pujades que ens queden. La primera fins al Bacivers.

Ja hem arribar a la segona fita del dia, el Pic de  Prat de Bacivers. Estem a 2844 metres. Ara ja tenim vista cap a la Cerdanya on podem distingir el Carlit, Els Perics, etc..

Ara sols ens queda carenejar una mica, això sí baixant fins el coll de Bacivers a 2774 metres, abans d’afrontar la darrera i pedregosa pujada al Bastiments, sostre de l’excursió d’avui. 

Finalment arribem al Bastiments a 2882 metres d’alçada on trobem el contra-cim per la vessant on hem pujat amb el típic piolet, un punt geodèsic i, finalment, la creu. Descasem una estona al cim i enfilem la costeruda baixada cap al coll de la Marrana.

Abans hem pogut guaitar la vessant de Núria amb el Puigmal, Finestrelles, Pica d’Eina, etc.. 

Des del coll de la Marrana ja tot baixada amb baixada a tocar de l’antic xalet refugi d’Ulldeter del CEC (centre Excursionista de Catalunya)

En resum un magnífic dia de muntanya amb vistes extraordinàries i una companyia, com sempre, magnífica.

Salut i cames!

Ah, si voleu  podeu seguir la ruta amb aquesta eina.

 

 

 

 

Hem anat de Port-Bou a Banyuls-sur-Mer

Impactes: 202

Feia dies que aquesta caminada -al grup la van anomenar Vinyes Verdes vora el mar- estava pendent. Va formar part  d’un conjunt d’activitats més ampli dutes a terme durant el pont de maig.

Anem, com sempre, amb la fitxa

De Port-Bou a Banyuls-sur-Mer

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 13,81 Km
  • desnivell acumulat:  626 metres;
  • velocitat mitjana: 3 km/hora;
  • hores caminades: 04:38
  • data: 29/04/2018

 

 

Abans d’iniciar la caminada i aprofitant que érem a Port-Bou vam decidir fer cap fins al cementiri d’aquesta localitat. Allà vam poder visitar la tomba del filòsof Walter Benjamin, mort en aquesta localitat quan fugia dels nazis l’any 1940. A més de la tomba ara hi ha també un memorial a l’entrada del mateix cementiri.  Us deixo aquest article de La Vanguardia que us ajudarà a saber més coses del malaurat filòsof.

Tomba de Walter Benjamin. Port-Bou

 

Una vegada feta la visita comencem la caminada. El primer tram ens porta fins a la frontera francesa, al capdamunt del coll dels Belitres-  És un tram costerut però que, a canvi, ens ofereix magnífiques vistes sobre el mar i el mateix Port-Bou. A dalt hi trobem un memorial sobre el camí de l’exili que moltes persones van seguir al final de la guerra.

Seguim cap a la següent destinació del dia. Cerbère -o Cervera de la Marenda- com també es coneixen algunes altres poblacions d’aquesta zona. Antic centre ferroviari molt important, igual que Port-Bou, la irrupció del trens d’alta velocitats els ha restat activitat i protagonisme.

El que ja anem descobrint son els conreus de vinyes a qualsevol de les feixes que anem trobant. Si hi ha un pam de terra lliure, tant li fa el desnivell, hi ha una vinya plantada.

Després de descansar una estona comencem la que serà la part més agradable del camí, caminant força estona ben aprop del mar i amb flors per tot arreu. Un camí molt amable.

Tot i que no hi ha grans alçades durant el camí, el constant puja i baixa va castigant les cames i les darreres pujades costen una mica més.

Finalment acaba apareixent la localitat turística de Banyuls-sur-Mer  on tenim reservat el lloc per dormir. Una magnífica sortida.

Val a dir que el dia posterior vam fer visites culturals,  ja que el temps no acompanyava gaire, i vam aprofitar per visitar la maternitat d’Elna, el mateix poble d’Elna i, finalment, Colliure. Totes elles son del tot recomanables.

Finalment el dia 30 es va fer l’altra tram previst entre Banyuls-sur-Mer i Colliure, però a aquesta no hi vam poder participar ja que ens esperaven grans notícies a Barcelona.

 Gràcies a tothom! 

 

Edito: no sóc partidari de modificar els posts, però avui no me’n puc estar. Música de regal